Vés al contingut

Mairu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeMairu
Tipuscriatura mitològica
gegant Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimIntxitxu, Maide, Saindi Maindi, Mairi i Maru Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominicromlec i dolmen Modifica el valor a Wikidata
EquivalentJentil i Moro (mitologia dels Pirineus) Modifica el valor a Wikidata

Dins la mitologia basca, un mairu ('moro' en basc[1]) és una mena de gegant benèvol i forçut que, sovint treballant en grup (cas en el qual se'ls anomena en plural, mairuak[n 1]), és l'autor de tota mena de construccions monumentals al llarg del País Basc, com ara castells, dòlmens i altres monuments megalítics.[2][3] Es tracta d'una figura pròpia de la mitologia dels Pirineus que es troba al llarg de tota la serralada, des del País Basc a Catalunya: els pastors de l'Alt Aragó anomenen 'hortes dels moros' els cromlecs,[4] mentre que, dins la mitologia catalana, els moros són també constructors de dòlmens i han donat nom a nombrosos megàlits, com ara les diverses cabanes i caixes del moro.[5][6]

Els mairuak s'associen en algunes llegendes amb els laminak[7] i són especialment assimilats als jentilak ('gentils'), amb els quals comparteixen diversos trets: tant els uns com els altres són gegants, tenen una força sobrehumana i són els constructors dels monuments megalítics (en basc, per exemple, un harrespil s'anomena indistintament mairubaratz i jentilbaratz, és a dir, 'hort de moros' i 'hort de gentils').[8] D'altra banda, el mot 'mairu' es fa servir al País Basc per a referir-se a algú que no ha estat batejat i, per tant, no és cristià,[9][10] la principal característica dels gentils. En definitiva, "moros" i "gentils" semblen representar en l'imaginari popular els antics bascos pagans, anteriors a la cristianització de la zona.[11][12]

Creences

[modifica]

Als mairuak se'ls atribueix la construcció de certs dòlmens i cromlecs, com ara els d'Ibañeta (Zugarramurdi), Oiartzun i Buluntza.[13] Segons la zona, el Mairu rep altres noms: Intxitxu (a la vall del Bidasoa), Maide, Saindi Maindi, Mairi o Maru. A Oiartzun hi ha una cova el nom de la qual deriva de Maide, Maidazulo ('forat [cova] de Maide').

A Mendibe, el megàlits són obra de les companyes femenines dels Maideak, és a dir, les Laminak, tot i que hi ha també un harrespil anomenat Mairubaratz ('hort de moros'). En altres zones del País Basc, aquestes obres s'associen a altres personatges, els quals no deixen de ser variacions del mateix: a banda de Mairi, Maru, Maide i Lamin, hi ha construccions fetes per personatges anomenats Mooru, Moro, Jentil, Sorgin[14] i altres.

Mairu-beso

[modifica]

En algunes llegendes apareix el Mairu-beso ('braç de moro'), el braç dessecat –o un os del braç– d'un Mairu, el qual posseeix propietats misterioses.[10] També s'anomena així el braç d'un nounat no batejat (a les zones rurals del País Basc, hom enterrava els nadons no batejats –i encara es fa avui dia– a prop de casa o a l'hort del costat).[2] A les llegendes, el protagonista fa servir aquest os com a torxa per a il·luminar el camí i, de vegades, per a adormir els habitants de la casa on ha entrat. Aquesta llegenda és coneguda, almenys, a la regió de Sant Joan de Peu de Port. També hi ha històries en què es fan servir torxes fetes amb ossos humans per a il·luminar-se a la nit, entre altres llocs, a Ataun i a Meñaka.[2]

Variants locals

[modifica]
Monuments megalítics, obra dels moros segons les creences populars

Intxitxu

[modifica]

A Oiartzun, els mairuak s'anomenen intxitxuak i es diu que els mairubaratzak[15] són els cementiris d'aquests esperits. Segons la creença popular, els intxitxuak vivien a les coves d'Arditurri (al Parc Natural de les Peñas de Aya) i se'ls atribueix la construcció de cromlecs a les muntanyes d'aquest poble, així com el lloc on van ser enterrats.[16]

Maide o Saindi Maindi

[modifica]

Maide és un esperit masculí nocturn que baixa per la xemeneia a les cuines per a rebre les ofrenes que se li deixen abans d'anar a dormir. A Mendibe, se l'anomena Saindi Maindi ("Santa Maide"). A Zuberoa, la construcció de cromlecs s'atribueix a aquest esperit i a Mendibe se li atribueix la construcció dels dòlmens de la regió. Tot amb tot, més sovint es diu que aquestes construccions van ser obra dels companys dels maideak, els laminak.

Mairi

[modifica]

A Mendibe, la construcció del dolmen de Gaxteenia s'atribueix a Mairi, una geganta. Antigament es deia que aquest dolmen era la seva església. De fet, la Dona Mairi portava la llosa que cobreix el dolmen al cap. Havia anat a cercar-la molt lluny, ja que no hi ha cap roca vermella similar pels voltants.[2] Aquesta anècdota remet a l'antiga creença popular catalana segons la qual, els moros es desplaçaven portant al damunt casa seva: una llosa plana sobre el cap i un gran roc sota cada aixella, de manera que quan era hora de dormir, simplement s'ajupien i la "cabana" (és a dir, el dolmen) quedava enllestida.[5] Segons Joan Amades, arreu de Catalunya «hi ha un gran nombre de megàlits que tenen el mateix nom [cabana de moro] i la mateixa llegenda».[17]

Maru

[modifica]

A Ataun, el nom de Maru fa referència a algunes figures llegendàries que vivien a les coves de la muntanya anomenada Marumendi ('muntanya de Maru'). Robaven ovelles dels pastors i, a la vall, la gent els temia perquè de vegades segrestaven els habitants locals que s'aventuraven a prop d'aquesta muntanya per a cercar els seus ramats o per qualsevol altre motiu.[2] Hi ha dues coves a Ataun anomenades Maruzulo (forat [cova] de Maru).

Els moros i la deessa Mari

[modifica]

És possible que el nom de la deessa suprema basca, Mari, vingui del cristià Maria, però tampoc cal descartar-ne una altra procedència: podria tenir relació amb Mairi, Maide i Maindi, noms amb què són designats altres personatges llegendaris de la mitologia basca. El nom de 'Mairi' es troba als dialectes orientals i és la forma que pren 'Mairu' davant de vocal als sufixos de declinació. Els Mairi (Mairu en basc unificat) són els constructors dels dòlmens; els Maide (potser variant de Mairü a Zuberoa) són genis de les muntanyes, de sexe masculí, constructors dels cromlecs, mentre que els seus corresponents de sexe femení són les Lamin o genis de les fonts, dels rius i de les coves.

Pel que fa a Maindi, és probablement la segona part de Saindu-Maindiak (plural), el singular de la qual seria Saindu-Maindu (la -u del radical convertida en -i davant de vocal, com en el cas de Mairi, mot que en els dialectes occidentals seria Santu-Mantu, una manera irònic-hipocorística de designar els sants); aquests Saindu-Maindiak són potser les ànimes d'avantpassats que de nit visiten les seves antigues llars, segons creences de la regió de Mendibe.

Terminologia

[modifica]

El terme encara està prou estès en basc, especialment en toponímia:

Un harrespil o mairubaratz a Oiartzun, al Parc Natural de les Peñas de Aya
  • Mailarreta i Mairuilarrieta ('cementiri de moros'), conjunt de cromlecs a Otsondo-Mondarrain (Navarra).[18]
  • Mairubaratz ('hort de moros'), nom popular –al costat de 'Jentilbaratz'– genèric per als conjunts de cromlecs, escampats per tot el país.[19]
  • Mairubide ('camí de moros') prop de Manurga (Àlaba).[20]
  • Mairuburueta ('lloc de turons de moro') a Akosta (Àlaba).[21]
  • Mairuelegorreta ('lloc de terres seques dels moros'), vora les coves de Gorbeia.[22]
  • Mairuetxe ('casa de moros'), conjunt de menhirs al Buluntza i dòlmens de Mendibe i Okabe (Navarra).
  • Mairu-harri ('pedra de moros'), conjunt de dòlmens a Legate (Baztan).[23]
  • Mairuillarri ('tomba de moros'), conjunt de cromlecs a Zugarramurdi.
  • Mairumendia ('la muntanya dels moros') a Artajona, anomenada actualment Marinundia.

La llengua basca fa servir el terme mairu per a designar algunes plantes (Mairu-aran 'aranyoner de moro',[24] Mairu-ilhar i Mai-ilar 'pèsol de moro', 'cigró'[25]) i també per a definir la conducta salvatge, el fet de captenir-se de forma salvatge i sense polir: Mairukeri (relacionant de nou, doncs, el concepte de moro-mauri amb els antics precristians o gentils, la forma de vida dels quals era menys "civilitzada" i mantenia una plena harmonia amb la natura).

Notes

[modifica]
  1. ↑ Mairu és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Mairua 'el moro' i Mairuak 'els moros'.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «mairu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. 1 2 3 4 5 Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 107. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
  3. ↑ Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 298 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
  4. ↑ Urbeltz, Juan Antonio «Mairubaratz, moros y cromlechs pirenaicos» (PDF) (en castellà). KOBIE. Serie Anejos. Bizkaiko Foru Aldundia [Bilbao], núm. 6 (vol. 1), 2004, p. 333-352. ISSN: 0214-7971 [Consulta: 2 novembre 2022].
  5. 1 2 Moya, Bienve. «Quan hi havia gegants damunt la Terra». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 23 juliol 2011. [Consulta: 2 novembre 2022].
  6. ↑ de Marliave, Olivier. Pequeño Diccionario de Mitología Vasca y Pirenaica (en castellà). Traducció: Esteve Serra. Barcelona: José J. de Olañeta, Editor, 1995, p. 112-114.
  7. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
  8. ↑ «Mairubaratza» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  9. ↑ Cardaillac-Hermosilla, Yvette. «El moro en fiestas y rituales: ¿Un elemento de multiculturalismo en el País Vasco-Navarro?» (en castellà). euskonews.eus, 14-12-2001. «La palabra mairu o moro se refiere a los no cristianos, a los que no están bautizados, a los paganos»
  10. 1 2 «Mairu» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  11. ↑ de Barandiarán, José Miguel. Diccionario de Mitología Vasca (en castellà). núm. 19. Donostia: Txertoa, 1984, p. 125 (Ipar Haizea).
  12. ↑ Bilbeny, Jordi. «Quan els moros no eren musulmans». A: La Sardana i la religió de les bruixes : una recerca sobre l'espiritualitat arcaica i la geografia sagrada. Barcelona: Librooks, 2015. ISBN 8494338838.
  13. ↑ «Dolmen de Buluntza» (en francès). t4t35.fr. Mégalithes du monde. [Consulta: 24 novembre 2025].
  14. ↑ Lezama Perier, 2018.
  15. ↑ «Mairubaratzak» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  16. ↑ «intxitxu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  17. ↑ Amades, Joan. Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans. núm. 7. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2001, p. 77 (Col·lecció Popular Llegendes). ISBN 978-84-95695-06-2.
  18. ↑ «Mairuilarrieta I» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  19. ↑ Galarraga Aiestaran, Ana. «Mairubaratzak. Pirinioetako harrespilak liburuaren aurkezpena» (en basc). zientzia.eus. Elhuyar, 11-11-2004. [Consulta: 2 novembre 2022].
  20. ↑ «Mairubide» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  21. ↑ «Mairuburueta» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  22. ↑ «Mairuelegorreta I» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  23. ↑ «Mairu-harri» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  24. ↑ «MAIRU-ARAN» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  25. ↑ «MAIRU-ILAR» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mairu
  • Article sobre els Mairuak a Euskal Mitologia (basc)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mairu&oldid=38794991»