Vés al contingut

Etxajaun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeEtxajaun
Tipusentitat mitològica
geni familiar Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimEtxejaun Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominillar Modifica el valor a Wikidata
Equivalentancestre i Maide Modifica el valor a Wikidata

Un Etxajaun o Etxejaun[n 1] ('senyor de la casa', del basc etxe 'casa' i jaun 'senyor') és un esperit nocturn de la mitologia basca que representa els avantpassats.[1] Pel que fa al seu comportament, es tracta d'una criatura equiparable als galtzagorriak[2] o als boiets catalans.

Creences

[modifica]

Etxejaun és un dels noms que s'empren per a designar els avantpassats o el significat que se'ls dóna en certs llocs, i generalment es fa servir en plural (es parla dels etxejaunak o etxekojaunak, 'senyors de la casa').

Com a entitats mitològiques, els etxejaunak visiten la llar de foc després que els habitants de la casa n'hagin compactat bé les brases i se n'hagin anat a dormir.[3] Són els guardians de la casa i els benefactors, però també saben com expressar el seu disgust si troben el foc de la llar apagat, si els plats del sopar no s'han recollit i escurat o, en algun cas, si no se'ls han fet ofrenes.[4][5] Si això passés, mostrarien la seva ira pessigant o molestant els de la casa mentre dormen, com a càstig per ser mandrosos i ganduls.

Aquests esperits són coneguts amb aquest nom sobretot a Domintxaine, mentre que en altres llocs se'ls anomena de manera diferent. Jean-François Cerquand va afirmar que aquests esperits, siguin quins siguin els seus noms, eren tots masculins, però que les seves contraparts femenines eren les laminak, amb qui solien trobar-se al camp de Mendi, tot i que es diu que van ser desterrats d'aquestes regions per Rotllà.[6]

Context sociològic

[modifica]

Al País Basc, la casa (etxea) és un mite en el sentit més estricte de la paraula, ja que constitueix la base d'una percepció única del món. Segons Mircea Eliade, «L'habitatge no és un objecte, una 'màquina per viure-hi': és l'Univers que l'home construeix imitant la Creació exemplar dels déus, la cosmogonia.»[7]

L'antropòleg Juan Inazio Hartsuaga postula que els bascos són éssers topogràfics, és a dir, vinculats a un lloc que anomenen etxe que és alhora un refugi, el centre d'un cosmos, la unitat bàsica d'una societat i el punt de referència polític fonamental. És un lloc on la gent accepta oblidar fins i tot el seu nom, ja que es prefereix el nom de la casa al cognom.[8]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Etxajaun és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Etxajauna 'el senyor de la casa' i Etxajaunak 'els senyors de la casa'.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
  2. ↑ Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 299 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
  3. ↑ «Etxajaun» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  4. ↑ Lafitte, Piarres. Atlantika-Pireneetako sinheste zaharrak (en basc). vol. XXXVII, 2. Gure Herria, 1965, p. 83-110.
  5. ↑ Barandiaran, José Miguel de «Cuevas y simas en las creencias y mitos del pueblo vasco» (en castellà). Homenaje a D. Joaquín Mendizábal [San Sebastián], 1956.
  6. ↑ Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
  7. ↑ Émond, Maurice «Ashini ou la nostalgie du Paradis perdu» (PDF) (en francès). Voix et images du pays. Presses de l'Université du Québec, 9, 1, 1975, p. 35-62. DOI: https://doi.org/10.7202/600296ar. ISSN: 0318-921X.
  8. ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 196. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Etxajaun&oldid=38067744»