Behigorri
 Nombrosos urs o toros salvatges apareixen en pintures rupestres dels Pirineus i del País Basc  | |
| Tipus | entitat mitològica geni vaca |
|---|---|
| Dades | |
| Pseudònim | Beigorri |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Fills | Aatxe |
| Altres | |
| Domini | cova |
| Equivalent | Zezengorri i Ihizi |
En la mitologia basca, Behigorri o Beigorri ('vaca vermella', del basc behi 'vaca' i gorri 'vermell') és un geni que viu en coves o altres cavitats subterrànies i que, en sortir-ne, adopta la forma de vaca vermella.[1] Segons la zona o la llegenda, en comptes d'una vaca és un toro vermell i aleshores se l'anomena Zezengorri (zezen és 'toro' en basc). A banda, el seu fill, Aatxe ('vedell'), també es coneix amb els noms de Behigorri, Aatxegorri, Txaalgorri i altres de semblants.[2]
Estudis recents han demostrat que tant Behigorri, Zezengorri i Aatxe com altres entitats mitològiques (Ihizi, els laminak), s'associen amb llocs on aquests mateixos animals van ser representats pels homes del Paleolític.[3][4]
Creences
[modifica]Segons creença popular, l'Ihizi ('caça', una mena de nom genèric per als genis animals) s'apareixia a la cova de Leize, a Sara (Lapurdi), sota la forma de vaca. A la cova de Marizulo (literalment, 'forat de Mari') del mont Larrunarri, prop d'Amezketa, hi viu una vaca vermella. Una altra es troba a la cova d'Olanoi a Beizama i una altra a la Cueva del toro del Kapildui, al Parc Natural d'Izki, prop de Bernedo. També n'hi ha una a la cova de Kamaindegia de Bera i una altra a una cova de l'Aizkorri, a les Muntanyes Basques.
Antigues deïtats pirinenques
[modifica]Als Pirineus de Gascunya, antic territori dels aquitans, s'hi han trobat nombroses inscripcions d'època romana amb noms que semblen referir-se a alguna mena de divinitat equiparable a Behigorri: Baicorrix, Baigorisco, Baigorix, Baicorrixo, Buaicorrix, Baigoriso, Buaicorixi.[5] Són variacions aparentment diferents del mateix nom que, de fet, podrien tractar-se també d'un baigorri ('riu vermell').[6]
Referències
[modifica]- ↑ Alijostes Bordagarai, Koldo. «Glosario de Mitología Vasca - Beigorri» (en basc). amaroa.com. Mitología de Vasconia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Aatxe» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ d'Huy, Julien; Le Quellec, Jean-Loïc «Les Ihizi: et si un mythe basque remontait à la Préhistoire?» (PDF) (en francès). Mythologie française, núm. 246, 2012, p. 64-67.
- ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 48-50. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ «Baicorrix» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 95. ISBN 978-2-909454-26-9.
Bibliografia
[modifica]- Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- Dueso, José. La primitiva religión de los vascos (en castellà). Orain, 1996. ISBN 84-89077-56-8.
- Garmendia Larrañaga, Juan. Euskal Pentsamendu Magikoa (en basc). Liburu I. Baroja, 1990. ISBN 8486435951.
- Garmendia Larrañaga, Juan. Euskal Pentsamendu Magikoa (en basc). Liburu II. Sant Sebastià: Elkar, 1994. ISBN 978-84-8419-087-5.
- Marliave, Olivier de. Pequeño Diccionario de mitología vasca y pirenaica (en castellà). Palma: José J. de Olañeta, Editor, 1995 (Alejandría). ISBN 978-84-7651-232-6.
Vegeu també
[modifica]
Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
