Hiru olatuak
| Tipus | llegenda  |
|---|---|
| Origen | Costa basca |
| Dades | |
| Pseudònim | Hiru Uhinak |
| Altres | |
| Part de | mitologia basca |
Hiru olatuak ('les tres onades' en basc), o Hiru uhinak en la versió d'Iparralde, és una llegenda ben coneguda al País Basc que combina elements de la mitologia basca i costums dels petits ports costaners. N'hi ha diferents versions, ambientades en llocs com ara Bermeo,[1][2] Deba[3] o Lapurdi, en què les protagonistes són, de vegades, una sorgin ('bruixa') i d'altres, una lamia.
La llegenda va ser publicada per primera vegada al llibre Tradiciones vasco-cántabras de Juan Venancio Araquistáin l'any 1866.[3]
La llegenda
[modifica]A grans trets, la llegenda va així:[1][3]
Un jove pescador, embruixat per una sorgin [o lamia] es troba a alta mar quan és atacat per tres onades gegants. Superades les dues primeres, quan la tercera és a punt d'empassar-se la barca, el pescador llança el seu arpó al cor de l'onada, se sent un crit terrible i l'onada es torna vermella i s'esvaeix sense tocar la barca. Quan torna al moll, el pescador s'adona que la tercera onada era la bruixa en veure a la platja un mocador de ganxet tacat de sang que li pertanyia [en altres versions, la bruixa resulta ser la dona del pescador, que en tornar a casa se la troba al llit de mort]. De la bruixa no se'n va tornar a saber res, i la seva filla i una amiga, també bruixes, van restar desconsolades. Des d'aleshores, els pescadors de Bermeo anomenen les tres onades consecutives que es troben sovint a alta mar, «les tres Maries».
En la cultura popular
[modifica]El 2019, el cineasta gascó Loïc Legrand va estrenar el documental Hiru Uhinak - Les trois vagues, basat en la llegenda.[4]
Referències
[modifica]- 1 2 Alijostes Bordagarai, Koldo. «Las tres olas» (en castellà). Basque Mythology. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ «Leyendas de mi tierra- Las tres olas» (en castellà). steemit.com, 12-01-2019. [Consulta: 10 febrer 2026].
- 1 2 3 Araquistáin, Juan V; Christelle Schreiber-Di Cesare (Ed.). «Las tres olas» (en castellà). cervantesvirtual.com. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 1866. [Consulta: 10 febrer 2026].
- ↑ Eraso, Idoia. ««El País Vasco es una tierra de cine, se llega al núcleo mucho más rápido»» (en castellà). naiz.eus, 23-09-2019. [Consulta: 10 febrer 2026].
Bibliografia
[modifica]- Araquistáin, Juan Venancio. Tradiciones vasco-cántabras (en castellà). Tolosa: Imp. de La Provincia, 1866, p. 44-53.
Enllaços externs
[modifica]- El documental Hiru Uhinak de Loïc Legrand (basc) (francès)
Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
