Gizotso
  | |
| Tipus | criatura mitològica home llop |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
Gizotso (del basc gizon 'home' i otso 'llop'; llegiu: guizotso) és el nom donat a l'home llop dins la mitologia basca.[1] No és el mateix personatge que l'Otsoko, que és la personificació del llop, sinó un altre d'equiparable als de les llegendes d'homes llop presents arreu d'Europa, des dels Balcans fins al Leberon o Lop garon occità i el Loup-garou de la tradició francesa.[2]
Context històric
[modifica]El tema dels homes llop no és desconegut al País Basc. El 1612, pocs anys després dels judicis per bruixeria que havia instigat a Lapurdi, Pierre de Lancre va escriure un llibre titulat Tableau de l'inconstance des mauvais anges et démons ('Descripció de la inconstància dels mals àngels i dimonis'). Hi esmenta repetidament l'existència d'un "Monsieur La Forêt" ('Senyor Bosc') que es deia que terroritzava la Gascunya i els Pirineus en general, amb aspecte d'home negre. Els testimonis afirmaven haver-lo vist amb una pell de llop.[3]
Pierre de Lancre va documentar també un cas de licantropia que afectava un jove de la zona de Bordeus, el qual, en opinió seva, era un problema mèdic.[4]
Representació
[modifica]El Gizotso és un ésser considerat un monstre, meitat home i meitat llop. Habita als boscos i de vegades apareix de nit, carregat de cadenes.[5] Es diu que un Gizotso viu a la foscor del poble pirinenc de Luzaide i es creu que té una força sobrehumana. Tal com passa amb el Basajaun, Alarabi o Tartalo, té un peu amb la planta de forma circular.[6]
A la Vall d'Arratia, al voltant de Zeanuri, més precisament en un lloc anomenat Agiano, no gaire lluny dels mons subterranis de Baltzola, els habitants de la zona creuen que el Gizotso és fill de la Bèstia i una dona. Es considera producte de l'infame intercanvi entre éssers racionals i irracionals. Això és semblant a allò que passa amb un altre dels grans mites bascos, Juan Hartza, fill d'una dona humana i un ós (una bèstia, aquesta, molt venerada pels bascos).[7]
Llegendes
[modifica]Olivier de Marliave recull una llegenda que explica com els homes llop, coberts amb pells d'animals, udolen com a llops a la nit en una cruïlla de camins. Intenten atraure els humans a la foscor. A l'alba, es despullen de les seves pells d'animal i recuperen la forma humana. Qui trobi aquella pell d'animal es convertirà al seu torn en un Gizotso.[3]
A la zona d'Arratia s'explica que al llogarret d'Agiano, a Zeanuri, els habitants van avisar una dona:
| « | Tu, la d'Agiano, afanya't, que el Gizotso ve cap a tu![5] | » |
La dona se'n va anar a casa, però el Gizotso la va enxampar i li va arrencar els pits.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- ↑ Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 298 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
- 1 2 Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 103. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ De Lancre, Pierre. Tratado de brujería vasca: Descripción de la inconstancia de los malos Ángeles o Demonios (en castellà). Editorial Txalaparta, 2004. ISBN 978-8481363791.
- 1 2 «gizotso» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Rodríguez Álvarez, Mikel. Sacamantecas y otros relatos vascos de terror (en castellà). Txertoa, 23 novembre 2015. ISBN 9788471485458.
- ↑ del Teso, Begoña «Gizotso en el cementerio de castaños» (en castellà). El Diario Vasco, 30 octubre 2021.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. José Miguel de Barandiarán, obras completas (en castellà). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1976.
Bibliografia
[modifica]- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
