U-573
 | |||||
| Drassana | Blohm + Voss  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Número assignat per la drassana | 549 | ||||
| Lloc de producció | Hamburg | ||||
País de registre
| |||||
| Historial | |||||
| Autoritzat | 24 octubre 1939 | ||||
| Col·locació de quilla | 8 juny 1940 | ||||
| Avarament | 17 abril 1941 | ||||
| Assignació | 5 juny 1941 | ||||
| Reparació de vaixells | 7 juliol 1941 Kiel | ||||
| Reparació de vaixells | 28 agost 1941 Gdańsk | ||||
| Reparació de vaixells | 20 setembre 1941 Kiel | ||||
| Reparació de vaixells | 9 desembre 1941 Saint-Nazaire | ||||
| Retirada del servei | maig 1970 | ||||
Operador/s
| |||||
| Destí | Danyat per càrregues de profunditat al nord-oest d'Alger. Internat a Cartagena el 2 de maig de 1942. Venut a Espanya el 2 d'agost de 1942. Esdevingué el submarí espanyol G-7.[1] | ||||
| Característiques tècniques | |||||
| Tipus | U-Boot | ||||
| Classe | Submarí alemany de tipus VIIC | ||||
| Desplaçament | 769 tones | ||||
| Desplaçament en immersió | 871 tones | ||||
| Eslora | 67,10m (o/a) 50,5m (buc de pressió) | ||||
| Mànega | 6,20m (o/a) 4,7m (casc de pressió) | ||||
| Calat | 4,74m | ||||
| Propulsió | |||||
| Potència | 2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels) 750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric) | ||||
| Velocitat | 17,7 nusos (32.8 km/h) | ||||
| Velocitat en immersió | 7,6 nusos (14.1 km/h) | ||||
| Profunditat | 230m Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m) | ||||
| Autonomia | 8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície 80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos | ||||
| Tripulació | 4 oficials i 47 sots-oficials i mariners | ||||
| Característiques militars | |||||
| Armament | * 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa)
| ||||
| Més informació | |||||
| Conflictes | batalla de l'Atlàntic | ||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
El submarí alemany U-573 va ser un submarí tipus VIIC construït per a la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial.
La seva quilla es va posar el 8 de juny de 1940 a la drassana de Blohm & Voss a Hamburg, amb número de drassana 549. Va ser avarat el 17 d'abril de 1941 i entrà en servei el 5 de juny amb el Kapitänleutnant Heinrich Heinsohn (12 de febrer de 1910 - 6 de maig de 1943) al comandament. Heinsohn la va manar durant tota la seva carrera a la Kriegsmarine. El maig de 1941 havia disposat que la ciutat de Landeck al Tirol adoptés el submarí dins del llavors popular programa de patrocini (Patenschaftsprogramm), organitzant regals i festes per a la tripulació, cosa que li va valer el nom honorífic "U-573 Landeck".[2]
L'embarcació va començar la seva carrera de servei com a part de la 3a Flotilla de submarins quan va realitzar entrenaments; l'1 de setembre de 1941 va començar a operar amb aquella flotilla. Va ser traslladada a la 29a Flotilla, també per a operacions, l'1 de gener de 1942. Va ser venut a l'Armada espanyola aquell mateix any i es va convertir en el submarí espanyol G-7.
Disseny
[modifica]Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-573 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[3] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte GG UB 720/8 Brown, Boveri & Cie que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[3]
El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[3] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).
L'U-573 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[3]
Historial de servei
[modifica]Servei alemany
[modifica]L'U-573 va realitzar quatre patrulles de guerra, enfonsant només un vaixell.[4]
Primera, segona i tercera patrulla
[modifica]La seva carrera operativa va començar amb la seva sortida de Kiel el 15 de setembre de 1941. Va entrar a l'Atlàntic a través del mar del Nord i la bretxa entre Islàndia i les illes Fèroe. Gairebé va arribar a la costa de Labrador abans de dirigir-se cap a St. Nazaire a la França ocupada, atracant el 15 de novembre.
La segona patrulla de l'U-573 va implicar que el vaixell es llisqués per l'estret de Gibraltar, fortament defensat , cap al Mediterrani,[5] on va enfonsar el noruec Hellen (5.289 TRB) amb dos torpedes el 21 de desembre de 1941. Va arribar a Pola a Croàcia el 30 de desembre de 1941.
La seva tercera sortida va ser relativament tranquil·la, començant i acabant a Pola entre el 2 de febrer i el 6 de març de 1942.
Quarta patrulla i internament
[modifica]El 29 d'abril de 1942, l'U-573 va ser atacat amb càrregues de profunditat per Lockheed Hudsons del 233è esquadró de la RAF, al nord-oest d'Alger. Greument danyat, va coixejar cap al nord d'Espanya, arribant a Cartagena el 2 de maig. Els acords internacionals permetien als vaixells en ports neutrals 24 hores fer reparacions d'emergència abans de ser internats. Les autoritats espanyoles van concedir a l'U-573 un termini de tres mesos per a les reparacions, fet que va provocar diverses protestes fortes de l'ambaixada britànica a Madrid. El 19 de maig Heinsohn va volar de Madrid a Stuttgart, després va viatjar a Berlín, per discutir la situació amb la Kriegsmarine. Va tornar amb tren via Hendaia el 28 de maig. Adonant-se que fins i tot tres mesos no serien suficients per reparar el vaixell, la Kriegsmarine va vendre el vaixell a Espanya per 1,5 milions de ℛℳ . El 2 d'agost de 1942, a les 10 del matí, (un dia abans que s'hagués d'acabar el termini de tres mesos), l'armada espanyola va comissionar el vaixell com a G-7.[6]
Servei espanyol
[modifica]Les obres van començar a l'U-573, ara G-7 , l'agost de 1943 després de la venda a Espanya, però van trigar quatre anys a completar-se. Es va trobar que els danys causats per l'atac britànic eren més extensos del que es pensava inicialment; també l'assistència tècnica alemanya i les peces van ser difícils d'obtenir en els darrers anys de la Segona Guerra Mundial i posteriors. A més, l'economia espanyola era molt feble després de la guerra civil espanyola. Les reparacions es van completar a principis de 1947 i el 5 de novembre de 1947 el G-7 es va tornar a posar en servei. Es van retirar el tallador de xarxa de l'arc i el canó antiaeri de 20 mm.
Tot i que el Tipus VII estava desfasat al final de la Segona Guerra Mundial, el G-7 era el més modern de la flota submarina espanyola; els seus altres vaixells (dos ex-italians i quatre vaixells de construcció casolana) dataven de principis dels anys trenta. El G-7 no tenia radar i no posseïa snorkel. L'any 1951 es va iniciar el desenvolupament d'un disseny d'snorkel per Empresa Nacional Bazán, l'empresa de construcció naval espanyola, però aquests van quedar en no-res quan l'Armada espanyola va comprar l'antic submarí de la Marina dels Estats Units USS Kraken.
Les reparacions del G-7 es van completar el 1947. El 1958 Arca-Filmproduktion GmbH va llogar el G-7 per participar en la pel·lícula semi-fictícia movie U 47 – Kapitänleutnant Prien, basada parcialment en la seva patrulla a Scapa Flow, on va enfonsar l'HMS Royal Oak.[7]
El 1961 es va tornar a numerar la força submarina de l'Armada espanyola i el G-7 es va convertir en el S-01 .
Un altre U-boot va ser internat a Espanya durant la Segona Guerra Mundial: l'U-760.
El 2 de maig de 1970 va ser donat de baixa després de 23 anys de servei. Va ser subhastat per 3.334.751 pessetes (uns €502,588.52 del 2023),[8] després dels quals, malgrat els esforços per salvar-lo i preservar-lo com a museu, el submarí va ser desballestat per a ferralla.
Resum de l'historial d'atacs
[modifica]| Data | Nom | Nationalitat | Tonatge[9] | Destí[10] |
|---|---|---|---|---|
| 21 de desembre de 1941 | Hellen |  Noruega |
5,289 GRT | Enfonsat |
Referències
[modifica]- ↑ Kemp, 1997, p. 81.
- ↑ Three representatives of Landeck, the burgomaster Hermann Bursian, Josef Pesjak, and a Herr Tscholl, participated in the commissioning of the boat and handed over a coat-of-arms of the city to be fixed to the conning tower on every arrival in harbour. Cf. Franz Fröwis, "U-573, U-256 und U-92 trugen das Wappen Landecks", in: Tiroler Heimat. Jahrbuch für Geschichte und Volkskunde, vol. 67 (2003), p. 289–303, here p. 291 and 293.
- 1 2 3 4 Gröner, 1991, p. 43-46.
- ↑ Helgason, Guðmundur. «Patrol info for U-573 (Second patrol)». [Consulta: 31 març 2010].
- ↑ Paterson, Lawrence – U-Boats in the Mediterranean 1941–1944, 2007, Chatham Publishing, ISBN 9781861762900, p. 51.
- ↑ Paterson, p. 66–67
- ↑ On the film cf. U47 – Kapitänleutnant Prien on Internet Movie Database.
- ↑ Dinero en el tiempo
- ↑ Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts. Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament.
- ↑ Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U573». [Consulta: 3 febrer 2014].
Bibliografia
[modifica]- Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6.
- Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999. ISBN 3-8132-0514-2.
- Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. Londres: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4.
- Kemp, Paul. U-Boats Destroyed - German Submarine Losses in the World Wars. Arms & Armour, 1997. ISBN 1-85409-515-3.
Enllaços externs
[modifica]- Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-573». [Consulta: 29 desembre 2014].
- G-7 (U-573) at mundohistoria.org (castellà)
- G-7 at perso.wanadoo.es Arxivat 19 març 2017, a Wayback Machine. (castellà)
