U-Boot tipus VII

U-Boot tipus VII
	U-995, submarí tipus VIIC al memorial de la Kriegsmarine alemanya a Laboe
Epònim	cap valor
Nom curt	Type VII
Constructors	Deutsche Schiff- und Maschinenbau, Blohm + Voss, Howaldtswerke-Deutsche Werft, Stülcken-Werft, Friedrich Krupp Germaniawerft, Flender-Werke, Neptun Werft, Stettiner Oderwerke, Schichau-Werke, Danziger Werft und Eisenbahnwerkstätten AG, Nordseewerke, Kriegsmarinewerft, Flensburger Schiffbau-Gesellschaft, Schichau Seebeck i Bremer Vulkan
Període de servei	1936 – 1970
Kriegsmarine
Marina de França
Armada Espanyola
Marina Reial dels Països Baixos
Royal Navy
Marina Soviètica
Marina noruega
Armada de Rússia
	U-Boot tipus IX i submarí tipus IXA →
Unitats
Completades	705 i 703
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot (classe de submarí)
Desplaçament	769 t ; 871 t (en immersió)
Eslora	67,1 m
Mànega	6,2 m
Calat	4,79 m
Velocitat	17 kn ; 7.6 kn (en immersió) ;
Profunditat	230 m
Autonomia	8500 mn a 10 kn
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

Els submarins tipus VII eren la columna vertebral de la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Es basaven en el tipus E-2, produït per la companyia Deschimag per a l'Armada Soviètica (a l'URSS, produït com a sèrie IX). Els submarins tipus VII van ser els més utilitzats durant la guerra i es van construir en les sèries més grans del món: fins a 700 unitats.

El tipus VII tenia diverses variants, mostrades a continuació:

Tipus VIIA

Els submarins del tipus VIIA van ser dissenyats el 1933 i fins al 1934 com una nova generació d'U-boot d'atac. Substituts dels seus predecessors del tipus II, eren molt més potents que aquests, ja que disposaven de quatre tubs llançatorpedes a la proa i un a la popa. Normalment portaven 11 torpedes a bord a més d'un canó de 88 mm amb 220 projectils a la coberta. Destacaven per la seva agilitat a la superfície.

Se'n van produir deu unitats entre els anys 1935 i 1937. Van ser enfonsats tots durant la Segona Guerra Mundial, excepte dos (U-29 i U-30) que van ser enfonsats el 4 de maig de 1945 a la badia de Kupfermühlen.

Característiques

Desplaçament: 626 tones (superfície), 745 tones (submergit)
Longitud: 64,5 m en total, 45,5 m buc
Amplada: 5,85 m en total, 4,7 m buc
Calat: 4,4 m
Altura: 9,5 m
Propulsió: 2310 cv (1,700 kW) en superfície, 750 cv (560 kW) submergit
Velocitat: 17 nusos (31 km/h) en superfície, 8 nusos (15 km/h) submergit
Autonomia: 11.470 km (6.200 milles nàutiques) a 10 nusos (19 km/h) en superfície, 175 km (94 milles) a 4 nusos (7 km/h) submergit
Tubs llança-torpedes: 4 proa, 1 popa (11 torpedes)
Canó de coberta: 88 mm/45 amb 220 projectils
Tripulació: 42-46 oficials i mariners
Profunditat màxima d'immersió: 220 m (722 peus)
Profunditat pressió insostenible: 230–250 m (754-820 peus)

Tipus VIIB

Model de l'U-47 de Prien

L'únic inconvenient dels submarins del tipus VIIA era la capacitat limitada de combustible. Per aquest motiu entre els anys 1936 i 1940 es construïren submarins del tipus VIIB. Aquests tenien una capacitat addicional de combustible consistent en 33 tones, emmagatzemat en cisternes externes, ampliant així la seva autonomia en 4.625 quilòmetres a 10 nusos (19 km/h) en superfície. La seva velocitat també era lleugerament superior a la dels VIIA i posseïen dos timons que el feien encara més maniobrable. El seu armament era el mateix que el dels VIIA (exceptuant l'U-83, que no tenia tub llança-torpedes a popa), però tenien capacitat d'emmagatzematge per tres torpedes addicionals.

Molts dels submarins més famosos de la Segona Guerra Mundial eren de la classe VIIB: U-48 (el de més èxit), el submarí U-47 de Günther Prien, l'U-99 d'Otto Kretschmer i l'U-100 de Joachim Schepke.

Característiques

Desplaçament: 753 tones (superfície), 857 tones (submergit)
Longitud: 66,5 m en total, 48,8 m buc
Amplada: 6,2 m en total, 4,7 m buc
Calat: 4,74 m
Altura: 9,5 m
Propulsió: 3.200 cv (2.400 kW) en superfície, 750 cv (560 kW) submergit
Velocitat: 17,9 nusos (33 km/h) en superfície, 8 nusos (15 km/h) submergit
Autonomia: 16.095 km (8.700 milles) a 10 nusos (19 km/h) en superfície, 175 km (94 milles) a 4 nusos (7 km/h) submergit
Tubs llança-torpedes: 4 proa, 1 popa (14 torpedes)
Canó de coberta: 88 mm/45 amb 220 projectils
Tripulació: 44-48 oficials i mariners
Profunditat màxima d'immersió: 220 m (722 ft)
Profunditat pressió insostenible: 230–250 m (754–820 ft)

Tipus VIIC

El tipus VIIC fou la columna vertebral de la flota submarina de la Kriegsmarine alemanya. Se'n van produir 568 entre els anys 1940 i 1945 durant la guerra. El primer VIIC produït va ser l'U-69, el 1940.

Els submarins del tipus VIIC eren màquines de guerra molt efectives i era present en gairebé totes les zones operatives dels submarins alemanys, tot i que la seva autonomia era menor a la d'altres submarins com per exemple els tipus IX. Els VIIC entraren en servei en el moment en què els "temps feliços" de la Segona Guerra Mundial tocaven el seu fi, i van ser precisament aquests submarins els que van presenciar la derrota per part de la campanya antisubmarina iniciada pels aliats a finals de 1943 i 1944.

El tipus VIIC era una versió lleugerament modificada del reeixit VIIB. Tenien uns motors molt semblants, així com la potència, però eren més grossos i pesants. Això els feia lleugerament més lents que els VIIB. Molts dels submarins del tipus VIIC van ser equipats amb l' schnorchel el 1944 i 1945.

Quant a armament, els tipus VIIC tenien la mateixa distribució de tubs llança-torpedes que els seus predecessors, excepte:

U-72, U-78, U-80, U-554 i U-555 (només tenien dos tubs llança torpedes a la proa)
U-203, U-331, U-351, U-401, U-431 i U-651 (no tenien tub llança-torpedes a la popa)

Possiblement el submarí VIIC més famós és l'U-96, que protagonitza el film Das Boot.

Característiques

Desplaçament: 769 tones (superfície), 871 tones (submergit)
Longitud: 67.1 m en total, 50.5 m buc
Amplada: 6.2 m en total, 4.7 m buc
Calat: 4.74 m
Altura: 9.6 m
Propulsió: 3200 hp (2,400 kW) en superfície, 750 hp (560 kW) submergit
Velocitat: 17.7 nusos (33 km/h) en superfície, 7.6 nusos (14 km/h) submergit
Autonomia: 15170 km (8700 milles) a 10 nusos (19 km/h) en superfície, 150 km (94 milles) a 4 nusos (7 km/h) submergit
Tubs llança-torpedes: 4 proa, 1 popa (14 torpedes)
Canó de coberta: 88 mm/45 amb 220 projectils
Tripulació: 44-52 oficials i mariners
Profunditat màxima d'immersió: 230 m (754 ft)
Profunditat pressió insostenible: 250–295 m (820–967 ft)

U-flak

Els submarins "U-flak" eren quatre submarins VIIC: U-441, U-256, U-621 i U-951. Tenien modificacions respecte de la resta de submarins del tipus VIIC, pensades per convertir-los en escortes de superfície pels submarins d'atac que operaven des de les bases atlàntiques situades a la França ocupada. Disposaven de foc antiaeri molt potent.

Els submarins