1944
 | |
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1944 (mcmxliv) |
| Islàmic | 1363 – 1364 |
| Xinès | 4640 – 4641 |
| Hebreu | 5704 – 5705 |
| Calendaris hindús | 1999 – 2000 (Vikram Samvat) 1866 – 1867 (Shaka Samvat) 5045 – 5046 (Kali Yuga) |
| Persa | 1322 – 1323 |
| Armeni | 1393 |
| Rúnic | 2194 |
| Ab urbe condita | 2697 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1941 1942 1943 - 1944 - 1945 1946 1947 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 23 al 26 de febrer: la Nevada Grossa, la més important de tot el segle xx a les Terres de Ponent i Prelitoral tarragoní, així com els intensos aiguats a la meitat est de Catalunya, provoquen importants desbordaments a molts rius i rieres i danys molt greus.
- 31 de març: Primer concert de l'Orquestra Municipal de Barcelona, actual OBC, dirigida per Eduard Toldrà, al Palau de la Música Catalana.[1]
- 2 d'agost, Vallmanya, Conflent: Assalt al poble en la Massacre de Vallmanya, en represàlia pel suport al maquis i a la Resistència i captura i mort de Julien Panchot.[2][3]
- 8 i 9 d'octubre: invasió de la Vall d'Aran
- Resta del món
- 25 de febrer, Islàndia: el Parlament d'Islàndia decideix la fundació de la República d'Islàndia, formalitzant el trencament dels lligams polítics amb el Regne de Dinamarca amb qui compartia la sobirania sota l'Acta d'Unió del 1918 que reconeixia a Islàndia com a país sobirà, integrant de Dinamarca. La decisió fou referendada pel poble islandès amb un 99% de vots favorables, i amb una altra majoria aclaparadora en el referèndum d'aprovació de la constitució (95%).
- 22 de juliol, Bretton Woods, Nou Hampshire (EUA): signatura dels Acords de Bretton Woods. Acords econòmics que van permetre de dibuixar les grans línies del sistema financer internacional després de la Segona Guerra Mundial.[4]
- 1 d'agost, Polònia: a les cinc de la vesprada hi comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi; els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
- 2 d'agost, Vallmanya, Conflent: assalt i destrucció del poble en la Massacre de Vallmanya, durant la 2a Guerra Mundial, en represàlia pel suport al maquis i a la Resistència.[3]
- 29 de setembre, Iugoslàvia: hi comença l'entrada de l'exèrcit soviètic, el qual ocuparà aquest estat durant l'octubre i el desplaçarà de la influència alemanya (Segona Guerra Mundial).
- 2 d'octubre, Segona Guerra Mundial: les tropes del Tercer Reich aixafen la Sublevació de Varsòvia.
- 16 de desembre, Regió de les Ardenes (regió entre Bèlgica, Luxemburg i França): comença la batalla de les Ardenes. L'Exèrcit Alemany intenta frenar l'avançament de les tropes aliades, però va fracassar.
- 18 de desembre, Françaː apareix el primer número del diari Le Monde.[5]
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 22 de gener - Barcelona: Roser Amadó i Cercós, arquitecta catalana.[6]
- 22 de febrer - Puig-reig: Sílvia Alcàntara, escriptora catalana.[7]
- 8 de març - Barcelona: Mariona Carulla i Font, empresària i promotora cultural catalana.[8]
- 1 d'abril - Ceuta: Coloma Lleal Galceran, filòloga, poetessa i professora universitària catalana.[9]
- 7 d'abril - Barcelona: Jordi Amorós i Ballester, conegut amb el pseudònim de Ja, dibuixant d'humor gràfic, guionista, animador, cineasta i publicista català (m. 2026).
- 11 d'abril - Argentona: Maria del Carme Famadas, jugadora de basquetbol catalana.[10]
- 25 d'abril - Barcelona: Anna Bofill Levi, compositora, pianista i arquitecta catalana.[11]
- 26 d'abril - Barcelona: Encarna Roca, jurista catalana. ha estat magistrada del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional d'Espanya.[12]
- 30 d'abril - Barcelona: Maria Eugènia Aubet i Semmler, arqueòloga catalana.[13]
- 7 de maig - Barcelona: Francesc Granell i Trias, economista i advocat català.
- 29 de juny - Barcelona: Andreu Mas-Colell, polític, economista i professor universitari català.[14]
- 16 de juliol:
- Barcelona: Carme Arnau i Faidella, historiadora i crítica de la literatura catalana.[15]
- Alfarràs: Josep Maria Morell i Bitrià, xef i gastrònom català.
- 25 de juliol - Barcelona: Maria Rosa Ribas i Monné, compositora i pianista catalana.[16]
- 1 d'agost - Barcelona: Carme Solé i Vendrell, dibuixant i il·lustradora catalana.[17]
- 3 d'agost - Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida: Nino Bravo, cantant melòdic valencià.[18]
- 4 d'agost - Barcelona: Lolita Ortiz, futbolista pionera del futbol femení a Catalunya.[19]
- 17 d'agost - Barcelona: Margarita Rivière, periodista independent i assagista catalana, autora d'una trentena de llibres.[20]
- 31 d'agost - Esparreguera: Anna Lizaran i Merlos, actriu catalana.[21]
- 1 de setembre - Alcoi, Alcoià, País Valencià: Antoni Miró, pintor i escultor.[22]
- 9 de setembre - Barcelona: Àngels Moll i Esquerra, actriu catalana de teatre i televisió.
- 19 de setembre - Igualada: Josefina Rigolfas, pianista i professora de música catalana.[23]
- 3 d'octubre - Barcelona: Maife Gil, actriu de teatre i directora i actriu de doblatge catalana.[24]
- 9 de novembre - Barcelona: Jaume Camps i Rovira, polític i advocat català.
- 11 de novembre - Manises, Horta Oest: José Sancho, actor valencià.
- Almenar, Segrià: Enric Bañeres, periodista esportiu català.
- Palol de Revardit - el Pla de l'Estany: Josep Gifreu i Pinsach, periodista, comunicòleg i professor universitari.
- Barcelona: Antoni Casadesús Caralps, interiorista i decorador.
- Dènia: Pedro López Elum, professor.
- Resta del món
- 6 de gener, Riehen, Suïssa: Rolf Martin Zinkernagel, immunòleg suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1996.
- 17 de gener, París: Françoise Hardy, cantant i actriu francesa.[25]
- 25 de gener, Gan (França: Paule Constant, escriptora francesa, Premi Goncpurt 1998.[26]
- 26 de gener, Birmingham: Angela Davis, política marxista, activista i professora.[27]
- 27 de gener, Belfast, Irlanda del Nord: Mairead Corrigan, Premi Nobel de la Pau de l'any 1976.[28]
- 28 de gener:
- Londres: John Tavener, compositor britànic
- La Corunya: Rosalía Mera, empresària espanyola creadora d'Inditex i filantropa.[29]
- 4 de febrer, Eberswalde, Alemanya: Candida Höfer, una de les figures més representatives de la fotografia alemanya.[30]
- 9 de febrer, Madrid: Manuela Carmena Castrillo, jurista espanyola, jutgessa emèrita i alcaldessa de Madrid entre 2015 i 2019[31]
- 16 de febrer, Jackson, Mississipi, EUA: Richard Ford, escriptor estatunidenc.[32]
- 23 de febrer, Beaumont (Texas): Johnny Winter, guitarrista americà de blues i de rock
- 24 de febrer, Milwaukee, Wisconsin (EUA): David Wineland, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2012.
- 26 de febrer, Esplanada, Bahia: Maria Creuza, cantant brasilera.[33]
- 5 de març, Boulogne-Billancourt: Élisabeth Badinter, filòsofa feminista francesa.[34]
- 6 de març, Gisborne, Nova Zelanda: Kiri Te Kanawa, la més famosa soprano neozelandesa.[35]
- 20 de març, Landsberg am Lech, Baviera, Alemanya: Erwin Neher, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1991.
- 24 de març, Michelstadt, Hesse: Rebecca Horn, artista alemanya, autora de L'estel ferit.[36]
- 26 de març, Detroit, Michigan: Diana Ross, cantant i actriu.[37]
- 7 d'abril, Nagoya, Aichi, Japó: Makoto Kobayashi, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008.[38]
- 14 d'abril, Hanoi, Vietnam: Nguyễn Phú Trọng, estadista vietnamita.
- 15 d'abril, Ialkhori, Unió Soviètica: Djokhar Dudàiev, fou el primer president de la República Txetxena d'Itxkèria[4]
- 19 d'abril:
- Chicago, EUA: James Heckman, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2000.[39]
- Ferrol: Nona Inés Vilariño, professora i política gallega, diputada de la 1a legislatura.[40]
- 28 d'abril, Madrid: Enriqueta Carballeira, actriu espanyola.[41]
- 18 de maig, Londres, Regne Unit: Albert Hammond, cantant i compositor britànic.
- 20 de maig, Yorkshire, Regne Unit: Joe Cocker, cantant anglès.[42]
- 21 de maig, Ballina, Comtat de Mayo, República d'Irlanda: Mary Robinson, política irlandesa, primera dona en ocupar el càrrec de Presidenta d'Irlanda.[4]
- 24 de maig, Chorrillos, Lima: Susana Baca, cantant, compositora, investigadora musical peruana, guanyadora de tres Premis Grammy, i ministra de Cultura del Perú.[43]
- 28 de maig, Tafalla, Navarra: Carlos Solchaga Catalán, economista i polític basc, ex dirigent del Partit Socialista de Navarra i del Partit Socialista Obrer Espanyol i diverses vegades ministre en diferents governs de Felipe González.[44]
- 5 de juny, Washington DC, EUA: Whitfield Diffie, criptògraf estatunidenc reconegut com a pioner de la criptografia de clau pública, premi Turing de 2015.[45]
- 6 de juny, Falmouth, Kentucky, EUA: Phillip Allen Sharp, biòleg molecular nord-america, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1993.[46]
- 13 de juny, Eumseong, Corea del Sud: Ban Ki-moon, vuitè Secretari General de les Nacions Unides.[47]
- 21 de juny, Londres, Regne Unit: Ray Davies, músic anglès, conegut com a líder de The Kinks.[48]
- 24 de juny, New Castle: Nancy Cartwright, filòsofa de la ciència estatunidenca, premi Hipàtia Barcelona de 2021.[49]
- 29 de juny, Wallington, Surrey, Anglaterra: Geoffrey Arnold ("Jeff") Beck, guitarrista de rock/blues.[50]
- 1 de juliol, Bagdad: Abdelkader El Yanabi, poeta, periodista, escriptor i traductor.
- 7 de juliol, Hampton Lucy, Warwickshire, Anglaterra: Sir Ian Wilmut, científic britànic, conegut com un dels membres de l'equip que l'any 1996 van clonar per a primera vegada un mamífer de cèl·lules adultes, l'Ovella Dolly.[51]
- 8 de juliol, Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.
- 11 de juliol, Mérida, (Veneçuela: Alba Quintanilla, compositora, arpista, clavicembalista, pianista, directora i pedagoga veneçolana[52]
- 14 de juliol, Bilbao, Espanya: Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
- 22 de juliol, Swindon: Rick Davies, músic, cantant i compositor anglès, fundador, vocalista i teclista de Supertramp[53]
- 23 de juliol, Lisboa: Maria João Pires, pianista portuguesa.[54]
- 31 de juliol, Nova York, EUA: Robert Merton, economista, Premi Nobel d'Economia de 1997.[55]
- 1 d'agost, Kémerovo: Dmitri Filipov, estadista.
- 8 d'agost: Katsuhiko Ishibashi, sismòleg.
- 20 d'agost, Bombai, Índia: Rajiv Gandhi, polític indi, sisè Primer ministre de l'Índia[56]
- 30 d'agost, Madrid: Carmen Sarmiento, periodista espanyola, primera corresponsal de guerra de la televisió espanyola.[57]
- 6 de setembre, Denver, Colorado: Donna Haraway, biòloga i filòsofa estatunidenca.[58]
- 11 de setembre, Casablanca, Marroc: Serge Haroche, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 2012.
- 12 de setembre, Prefectura de Shizuoka: Yoshio Kikugawa, futbolista.
- 28 de setembre, Ciutat de Nova York, Estats Units: Robert Barro, economista estatunidenc.
- 15 d'octubre, Belfast, Irlanda del Nord: David Trimble, polític, Premi Nobel de la Pau de 1998.
- 19 d'octubre, Westmoreland, Jamaica: Peter Tosh, músic jamaicà de reggae, membre de The Wailers[59]
- 23 d'octubre, Istanbul, Turquia: Tansu Çiller, economista i política turca, Primer Ministre de Turquia.[4]
- 28 d'octubre, París, França: Coluche, humorista.
- 1 de desembre, Fes, Marroc: Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí en llengua francesa.[60]
- 2 de desembre, Cerrcë, Kosovo: Ibrahim Rugova, polític kosovar, president d'aquesta regió independent de facto fins a la seva mort.[61]
- 10 de desembre, Lima, Perú: Agustín Mantilla, economista, sociòleg i polític peruà
- 21 de desembre, Artziniega: Teresa Aranguren Amézola, periodista basca amb trajectòria professional lligada a la informació internacional del món àrab i zones en conflicte.[62]
- 28 de desembre:
- Lenoir, Carolina del Nord, EUA: Kary Banks Mullis, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1993.
- Boston, EUA: Sandra Faber, física i astrònoma dedicada a l'estudi de la formació i evolució de les galàxies.[63]
- Bagdad: Alia Mamduh, escriptora iraquiana.
- Katsuhiko Ishibashi, sismòleg japonès.
- Bagdad: Alia Mamduh, escriptora
- Jamaica: Bob Andy, cantant
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 18 de febrer - Barcelona: Emília Coranty Llurià, pintora i professora de dibuix (n. 1862).[64]
- 27 de febrer - Buenos Aires: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
- 3 de març - Barcelona: Laura Albéniz Jordana, il·lustradora i pintora catalana del Noucentisme (n. 1890).[65]
- 7 d'abril - Barcelona: Concordi Gelabert i Alart, compositor, professor de música i crític musical català (n. 1882).[66]
- 26 de juny - El Talladell, Urgell: Dolors Codina i Arnau, propietària catalana, primera dona alcaldessa de Catalunya (n. 1878).[67]
- 27 de juliol - Angeac-Charente, França: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 27 de setembre - Banyuls de la Marenda: Aristides Maillol, escultor, pintor i gravador català (n. 1861).
- Roma: Antoni Vilaplana i Forcada, diplomàtic català (n. 1893).
- Resta del món
- 23 de gener - Oslo (Noruega): Edvard Munch, pintor i gravador noruec (n. 1863).
- 31 de gener - París (França): Jean Giraudoux, novel·lista i dramaturg occità en llengua francesa (n. 1882).
- 8 de setembre - Noruega: Aadel Lampe, líder dels drets de les dones noruegues, política, mestra i sufragista (n. 1857).[68]
- 3 de febrer - Ais de Provença: Yvette Guilbert, cantant, actriu i compositora francesa, immortalitzada pel pintor Toulouse-Lautrec (n. 1867).[69]
- 15 de febrer - Regne Unit: Harvey Grace, compositor.
- 5 de març - Drancy, França: Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bretó en llengua francesa.(n. 1876)[70]
- 8 de març - Hüseyin Rahmi Gürpınar, novel·lista i dramaturg turc.
- 10 de març - Hilterfingen (Països Baixos): Marie Wuytiers, pintora i dibuixant holandesa (n. 1865).[71]
- 11 de març - Nova York, EUA: Irvin Shrewsbury Cobb, escriptor i humorista nord-americà (n. 1876).
- 29 de març - Croydon: Grace Chisholm Young, matemàtica anglesa (n. 1868).[72]
- 4 d'abril - Auschwitzː Alma Rosé, violinista i directora de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz (n. 1906).[73]
- 13 d'abril - Montecarlo: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (n. 1857).[74]
- 27 d'abril, Auschwitz: Otti Berger, artista tèxtil de la Bauhaus, víctima de l'Holocaust (n.1898).[75]
- 5 de maig, Ladenburg, Tercer Reich: Bertha Benz, pionera alemanya de l'automoció.[76]
- 17 de maig, Ravensbrück, Alemanya: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca.
- 5 de juny, Pesaro (Itàlia): Riccardo Zandonai, compositor italià d'òpera (n. 1883).[77]
- 10 de juny, Liverpool: Henry Coward, director de cors i compositor.
- 11 de juny, Leverkusenː Gertrud Grunow, música i pedagoga alemanya a la Bauhaus (n.1870).[78]
- 27 de juny, Claphamː Vera Menchik, jugadora txeco-britànica, primera campiona del món d'escacs (n. 1906).[79]
- 14 de juliol, Mansura, Egipte: Asmahan, cantant i actriu sirio-egípcia (n. 1912).[80]
- 19 de juliol, Nova York, Estats Units: Marion Cook, violinista, saxofonista i director d'orquestra estatunidenc de jazz tradicional (n. 1869).[81]
- 20 de juliol - Biebrich, Wiesbaden, Hessen (Alemanya): Ludwig Beck, coronel general alemany i cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Alemany durant els primers anys del règim nazi (n. 1880).[82]
- 31 de juliol - Antoine de Saint-Exupéry, escriptor, poeta i aviador francès (n. 1900).[83]
- 8 d'agost - Vihti: Aino Ackté, soprano finlandesa (n. 1876).[84]
- 11 d'agost - Mataguac, Guam: Hideyoshi Obata, general japonès durant la Segona Guerra Mundial.
- 15 d'agost - Bucarest: Ștefania Mărăcineanu, física romanesa de renom internacional (n. 1882).[85]
- 13 de setembre, Dachau: Éliane Plewman, agent francesa del servei secret britànic durant la Segona Guerra Mundial (n. 1917).[86]
- 25 de setembre - Buchschlag, Offenbach: Alma Siedhoff-Buscher, dissenyadora alemanya de la Bauhaus (n. 1899).[87]
- 1 d'octubre - Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià.
- 9 d'octubre:
- Auschwitz-Birkenau: Friedl Dicker-Brandeis, artista i educadora austríaca jueva (n. 1898).[88]
- Nova Yorkː Kitty Marion, actriu i activista política en favor del sufragi femení i per als drets de les treballadores.[89]
- 14 d'octubre - Herrlingen, Alemanya: Erwin Rommel, militar alemany, que es guanyà el sobrenom de la Guineu del Desert durant la Segona Guerra Mundial (n. 1891).[90]
- 21 d'octubre - Estocolm: Hilma af Klint, pintora sueca, primera artista a pintar art abstracte (n. 1862).[91]
- 23 d'octubre - Edimburg, Escòcia: Charles Glover Barkla, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1917 (n. 1877).
- 5 de novembre -París: Alexis Carrel, biòleg i cirurgià francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1912 (n. 1873).
- 7 de novembre:
- Hannah Szenes, membre resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
- Tòquio (Japó): Richard Sorge, periodista i espia soviètic de nacionalitat alemanya.
- 13 de desembre - Neuilly-sur-Seine (França): Vassili Kandinski, pintor rus (n. 1866).
- 20 de desembre- Ginebra (Suïssa): Abbas Hilmi II, Virrei turc d'Egipte.
- 22 de desembre - Hollywood (EUA): Harry Langdon, actor i director cinematogràfic nord-americà i una de les principals figures de l'edat d'or del cinema còmic nord-americà (n. 1884).[92]
- 27 de desembre - Nova York: Amy Beach, pianista i compositora estatunidenca (n. 1867).[93]
- 30 de desembre - Vézelay: Romain Rolland, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1915 (n. 1866).
Referències
[modifica]- ↑ «Eduard Toldrà i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Capturat a Vallmanya Julien Panchot | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r juliol 2024].
- 1 2 «Setanta anys de la massacre de Vallmanya». L'Accent.cat, 31-07-2014. [Consulta: 25 juny 2021].
- 1 2 3 4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «La création du journal Le Monde (18 décembre 1944)». Langlois. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Ballester Esquivias, José María. «Transformadora de la Barcelona contemporánea» (en castellà). El Debate, 14-09-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «Sílvia Alcàntara i Ribolleda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Mariona Carulla i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Coloma Lleal. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. AELC. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Maria del Carme Famadas Soler | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Anna Bofill» (en castellà). Mujer y guitarra española, 13-06-2009. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Maria Encarnació Roca i Trias | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Boix, Arnau. «Maria Eugènia Aubet, arqueòloga i historiadora especialitzada en els fenicis», 29-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «Andreu Mas-Colell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Carme Arnau i Faidella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Mª Rosa Ribas» (en castellà). Mujer y guitarra española, 13-06-2009. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Carme Solé i Vendrell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Nino Bravo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Dolors Ortiz Castañer | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «Margarita Rivière i Martí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Anna Lizaran i Merlos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Antoni Miró i Bravo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Ricart, J. Diccionario biográfico de la música (en castellà). Editorial Iberia, 1986.
- ↑ «Maife Gil» (en castellà). La Vanguardia, 14-04-2022. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Françoise Madeleine Hardy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Paule Constant» (en francès). Academie Goncourt. [Consulta: juliol 2016].
- ↑ «Angela Davis | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «Mairead Corrigan» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Rosalía Mera Goyenechea». Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «Candida Höfer : photographie objective et état des lieux» (en francès). Paris-art. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ «Manuela Carmena acerca a Ahora Madrid a la alcaldía» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2015. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Lorenzen, Rod. «Richar Ford» (en anglès). The Encyclopedia of Arkansas, 23-10-2014. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «Maria Creuza» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. [Consulta: 20 maig 2023].
- ↑ Hyman, Paula E.; Gudefin, Geraldine. «Elisabeth Badinter» (en anglès). Jewish Women's Archive, 23-06-2021. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Kiri Te Kanawa». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Gutmann, Annette. «Rebecca Horn - L'Estel ferit / Der verletzte Stern» (en alemany). Goethe-Institut. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Diana Ross» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Makoto Kobayashi. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «James J. Heckman | American economist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Nona Inés Vilariño Salgado - I Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Elduayen, Iker. «Entrevista Enriqueta Carballeira» (en castellà). Los lunes seriéfilos, 20-02-2023. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Bean, J.P.. Joe Cocker: the authorised biography (en anglès). Virgin, 2003, p.1. ISBN 1852270438.
- ↑ «Susana Baca» (en castellà). Secretaria General Iberoamericana, 14-06-2017. Arxivat de l'original el 2024-03-25. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ «Solchaga Catalán, Carlos - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Whitfield Diffie | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1993» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Ban Ki-Moon | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Méndez, Antonio. Guía del pop i el rock 70. Aloha Poprock (en castellà). 2a edició. Visión Libros, 2007-09-01, p. 172.
- ↑ Shook, John R. The Bloomsbury Encyclopedia of Philosophers in America: From 1600 to the Present (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-02-11. ISBN 978-1-4725-7055-0.
- ↑ «Jeff Beck | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Sir Ian Wilmut | British biologist» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Ficher, Miguel, 1922-2011.. Latin American classical composers : a biographical dictionary. 2a edició. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2002. ISBN 978-1-4616-6911-1.
- ↑ Serra, Xavi. «Mor Rick Davies, piano, cantant i ànima de Supertramp», 08-09-2025. [Consulta: 8 setembre 2025].
- ↑ «Maria João Pires. Piano» (en anglès). Calouste Gulbenkian Foundation, 23 setembre 2019. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1997» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Rajiv Gandhi | prime minister of India» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Sarmiento, Carmen (1944-)». Pares. Portal d'Arxius Espanyols. Ministeri de Cultura - Govern d'Espanya. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Donna Haraway - De mens als cyborg» (en neerlandès). Filosofie Magazine. [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ «Peter Tosh | Jamaican singer and songwriter» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Tahar Ben Jelloun» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Ibrahim Rugova | Kosovar writer and politician» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ RTVE. «Teresa Aranguren Amézola» (en castellà), 29-04-2014. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ Araneda, Nicole «Sandra Faber: A Luminous and Inspiring Scientific Career» (en anglès). CTAO. Cherenkov Telescope Array Observatory, 04-10-2023.
- ↑ «Fundació-Qui som?-Història». Fundació Guasch Coranty. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Esquela necrològica. Laura Albéniz Jordana». La Vanguardia, 12-03-1944, p. 14.
- ↑ «Concordi Gelabert i Alart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Una alcaldesa» (en castellà). La Vanguardia, 19-10-1924. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «Aadel Daae Lampe 1857-1944» (en anglès). Ancestry. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ «Yvette Guilbert, la diva du café-concert» (en francès). Occitanie Musées.. [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Ontdek aquarellist, schilder, tekenaar Marie Wuytiers» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. «Grace Chisholm - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland, 01-02-2005. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ «Alma Rosé, la música de l'Holocaust». Barcelona Classica, 01-04-2020. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Cécile Chaminade selon Gérard Condé, a Introduction à 'Pièces pour piano' (Editions Enoch EMI-La voix de son maitre, 1980), sur le site de la Société d'histoire du Vésinet.
- ↑ «Otti Berger» (en alemany). FemBio Frauen-Biographieforschung. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Castro, Michelle. «Bertha Benz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ «Zandonài, Riccardo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Gertrud Grunow» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 2 juny 2025].
- ↑ Salvo, Roger. «Vera Menchik». Escacs i escacs, 22-11-2009. [Consulta: 16 desembre 2025].
- ↑ Akerman, Iain. «Asmahan: The Syrian star who remains forever young» (en anglès). Arab News, 31-12-2022. [Consulta: 7 juny 2024].
- ↑ «Will Marion Cook Family Residence Site, African American Heritage Trail - www.culturaltourism.org». Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Ludwig Beck | German general» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Antoine de Saint-Exupéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Rescigno, Eduardo. Vivaverdi: dalla A alla Z Giuseppe Verdi e la sua opera (en italià). Bur, 2012-11-07. ISBN 978-88-586-3902-3.
- ↑ «Povestea româncei care a provocat prima ploaie artificială din lume. Cine a fost Ștefania Mărăcineanu» (en romanès). Playtech.ro, 21-11-2021. [Consulta: 28 abril 2022].
- ↑ «Ensign Eliane Sophie Browne Plewman (1917-1944)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «Alma Siedhoff-Buscher» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ Makarova, Elena. «Friedl Dicker-Brandeis» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ Gardner, Viv; Atkinson, Diane. «Introducció». A: Kitty Marion: Actor and activist (en anglès). Manchester University Press, 2019-03-01. ISBN 978-1-5261-3806-4.
- ↑ «Erwin Rommel | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «About Hilma af Klint» (en anglès). Hilma af Klint Foundation. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Amy Beach (1867-1944)» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 30 juliol 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1944
