Humorista
 | |
Tipus d'ocupació | artista i autor  |
|---|---|
Camp de treball | humor |
Un humorista és un intel·lectual que utilitza l'humor per escrit o per parlar en públic, pot ser autor d'obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics.[1] Els humoristes són diferents dels còmics, l'ofici dels quals és fer riure a l'audiència, normalment a un d'espectacle (en directe o emprant algun medi de difusió). Tanmateix, algunes persones han ocupat ambdós rols en el curs de les seves carreres. Segons la definició del DCVB: "Un humorista és una persona que té la facultat de l'humor".[2]
Pot ser una persona que es dediqui professionalment a la producció d'obres escrites o gràfiques, o a fer intervencions públiques amb finalitats humorístiques. Un humorista no és un còmic tot i que hi ha casos en què es poden combinar ambdues professions. També són freqüents els exemples de produccions humorístiques parcials entre activitats de caràcter general referides a una mateixa persona.
Humorisme literari
[modifica]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Molts autors literaris conrearen l'humorisme. Alguns de forma gairebé exclusiva. Altres en forma parcial o limitada. S'inclou una llista a títol representatiu.
- 448 aC-380 aC. Aristòfanes
- 411 aC. Lisístrata
- c 341 aC-c 290 aC. Menandre d'Atenes
- 216 aC-184 aC. Plaute
- 184 aC-c 159 aC. Terenci
Era cristiana
[modifica]- 43 dC-104 dC. Marc Valeri Marcial.
Edat mitjana
[modifica]- c 1283-c 1351. Juan Ruíz Arxipreste d'Hita
- c 1300. Geoffrey Chaucer
- c 1401-1478. Jaume Roig
- c 1450? Jaume Gassull
- 1456-1460. La Farce de Maître Pathelin.[3]
- 1480-1545. Antonio de Guevara.[4]
- 1490-1553. François Rabelais
Segle XVI
[modifica]- 1547-1616. Miguel de Cervantes Saavedra
- 1565-1635. Alessandro Tassoni
- 1578-1623. Rector de Vallfogona
Segle xvii
[modifica]- 1619-1655. Cyrano de Bergerac.[7]
- 1622-1673. Molière
- 1672-1719. Joseph Addison.[8]
Segle xviii
[modifica]- 1706-1790. Benjamin Franklin
- 1707-1793. Carlo Goldoni
- 1721–1771. Tobias Smollett
Segle xix
[modifica]
- 1812-1870. Charles Dickens
- 1815-1888. Eugène Labiche
- 1835-1910. Mark Twain
- 1840-1847. Alphonse Daudet
- Tartarin de Tarascon.[12]
- 1854-1900. Oscar Wilde
- 1859-1927. Jerome K. Jerome.[13]
- Three Men in a Boat.[14]
- 1866-1943. Carlos Arniches Barreda
- La señorita de Trévelez.[15]
- 1874-1936. Chesterton
- 1879-1936. Pedro Muñoz Seca
- 1880-1950. Josep Maria Folch i Torres.
- Les Formidables aventures d'en Pere Fi.[16]
- 1881 - 1975. P. G. Wodehouse.[17]
- 1893-1971.Harold Lloyd.
- 1899- 1995. Noel Clarasó i Serrat.[18]
Segle XX
[modifica]- 1908-1968. Giovannino Guareschi.[19]
- 1917-2000. Joan Capri
- 1918-1990. Manuel de Pedrolo
- 1928-2013. Tom Sharpe.
- 1943. Eduardo Mendoza
- 1958. Helen Fielding.[22]
- Bill Cosby
- Adam Sandler
Humorisme teatral
[modifica]L'escena dramàtica compta amb moltes obres còmiques universalment reconegudes. Algunes d'aquestes comèdies, principalment destinades a fer riure, mostren aspectes humorístics prou subtils. No sempre és fàcil seleccionar les obres de teatre (comèdies o tragicomèdies) que ofereixen matisos d'humor. Els autors seleccionats s'han llistat més amunt, entre els altres escriptors.
Referències
[modifica]- ↑ humorista a Optimot
- ↑ DCVB: humorista
- ↑ La farce de Maître Pathelin. Librairie des bibliophiles, 1876, p. 17–.
- ↑ Antonio de Guevara. Menosprecio de Corte y Alabanza de Aldea, aviso de privados, y doctrina de Cortesanos, Arte de Marear, y Trabajos de la Galera. Viuda de Melchor Alegre, 1673, p. 2–.
- ↑ Tassoni (Alessandro). La secchia rapita: poema eroicomico. presso G. Moro, 1834, p. 173–.
- ↑ Alessandro Tassoni. La secchia rapita. J. M. Richardson, 1825, p. 15–.
- ↑ Cyrano de Bergerac; P. L. Jacob Œuvres comiques, galantes et littéraires. Delahays, 1858.
- ↑ Addison's humorous essays, selected from the 'Spectator'., 1863.
- ↑ Tobias Smollett. The Adventures of Peregrine Pickle: In which are Included, Memoirs of a Lady of Quality. In Four Volumes. .... R. Baldwin. [sic] and Robinson and Roberts; and T. Becket and T. Cadell, 1776, p. 295–.
- ↑ Charles Dickens. Posthumous Papers of the Pickwick Club. Chapman and Hall, 1866.
- ↑ The Monthly Review. R. Griffiths, 1837, p. 153–.
- ↑ Revue britannique: ou Choix d'articles traduits des meilleurs écrits périodiques de la Grande-Bretagne. Revue britannique, 1872, p. 280–.
- ↑ Hymns Ancient & Modern Ltd. ThirdWay. Hymns Ancient & Modern Ltd, novembre 1981, p. 14–.
- ↑ Stephen Lambe. The Three Men in a Boat Companion: The Thames of Jerome K. Jerome. Amberley Publishing Limited, 15 setembre 2012. ISBN 978-1-4456-1574-5.
- ↑ Video: LA SEÑORITA DE TREVÉLEZ de CARLOS ARNICHES.
- ↑ Josep Maria Folch i Torres. Les Formidables aventures d'en Pere Fi. La Llar del Llibre, 1983. ISBN 978-84-7279-156-5.
- ↑ Brian Taves. P.G. Wodehouse and Hollywood: Screenwriting, Satires and Adaptations. McFarland, 18 maig 2006. ISBN 978-0-7864-8443-0.
- ↑ Salvador Pániker. Conversaciones en Cataluña. Editorial Kairós, 1966, p. 87–. GGKEY:6PKZDBY98G0.
- ↑ Alan R. Perry. Don Camillo Stories of Giovannino Guareschi: A Humorist Potrays the Sacred. University of Toronto Press, 23 febrer 2008. ISBN 978-1-4426-9239-8.
- ↑ Giovannino Guareschi. Il destino si chiama Clotilde. Bur, 1 juny 2013. ISBN 978-88-586-3173-7.
- ↑ Gaetana Marrone; Paolo Puppa Encyclopedia of Italian Literary Studies. Routledge, 26 desembre 2006, p. 900–. ISBN 978-1-135-45530-9.
- ↑ Helen Fielding. El diari de Bridget Jones. Grup 62, 12 novembre 2013. ISBN 978-84-297-7272-2.
