poder

Potser volíeu: PODER

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	central /puˈðɛ/^ⓘ
	balear /poˈðə/, /puˈðɛ/
Occidental:	nord-occidental /poˈðe/
	valencià /poˈðeɾ/, /poˈðe/

Rimes: -ɛ(ɾ)
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	central /puˈðɛr/
	balear /poˈðə/, /puˈðɛ/
Occidental:	/poˈðeɾ/

Rimes: -ɛɾ
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adverbi) central /puˈðe/, nord-occidental /poˈðe/
Etimologia: Del llatí vulgar potēre, regularització del clàssic posse que era força irregular alternant els radicals poss- i pot-, segle XII. Les formes conjugades en català provenen d’un estadi intermedi de la regularització llatina resultant un verb irregular amb formes velaritzades. Vegeu les formes irregulars per a més informació.

Com a substantiu ja es va formar en llatí tardà, documentat en català també al segle XII.

Com a adverbi, des del segle XIII, és un canvi sintàctic del verb usat com a auxiliar expressant un futur de possibilitat (en podrà prendre > en prendrà poder).^[1]

Verb

poder aux., trans.

Tenir la facultat o potència per fer alguna cosa, ser capaç de fer-la.
Tenir domini, autoritat.
Tenir força i activitat per a obrar, resistir o sofrir.
Excitar a algú que faci o deixi de fer alguna cosa.
Ser possible o contingent que succeeixi alguna cosa.

Conjugació

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	poder			haver pogut
gerundi	podent			havent pogut
participi	pogut, poguda, poguts, pogudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	puc	pots	pot	podem	podeu	poden
imperfet	podia	podies	podia	podíem	podíeu	podien
passat simple	poguí	pogueres	pogué	poguérem	poguéreu	pogueren
futur	podré	podràs	podrà	podrem	podreu	podran
condicional	podria	podries	podria	podríem	podríeu	podrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pugui	puguis	pugui	puguem	pugueu	puguin
present	puga	pugues	puga	pugam	pugau	puguen	occ
imperfet	pogués	poguessis	pogués	poguéssim	poguéssiu	poguessin
		poguesses		poguéssem	poguésseu	poguessen
	poguera	pogueres	poguera	poguérem	poguéreu	pogueren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	pugues	pugui	puguem	pugueu	puguin
present	–		puga			puguen	val

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
gerundi	poguent
imperfet	podiva	podives	podiva	podívem	podíveu	podiven	n-occ, alg
				podívom	podívou		n-occ
	podeva	podeves	podeva	podévem	podéveu	podeven	n-occ
futur	poré	poràs	porà	porem	poreu	poran	sept, bal
futur	pogueré	pogueràs	poguerà	poguerem	poguereu	pogueran	alg
condicional	poria	pories	poria	poríem	poríeu	porien	sept, bal
condicional	pogueria	pogueries	pogueria	pogueríem	pogueríeu	poguerien	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		pugos	pugo				n-occ
present				poguem	pogueu		bal
imperfet	poguessi		poguessi				sept, alg
imperfet	puguessa						centr, n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... pogut
perfet				havem	haveu		... pogut
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... poder
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... poder
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... pogut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... pogut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... pogut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... pogut
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... pogut
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... poder
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... poder
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... pogut
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... pogut
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... pogut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... pogut
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... pogut

Paradigmes de flexió: puc, pot, podem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

poderejar
poguer, col·loquial

Traduccions

Tenir la facultat o potència per fer alguna cosa

Albanès: mund ^(sq)
Anglès: can ^(en)
Àrab: قَدَرَ‎ ^(ar)
Aragonès: poder ^(an)
Armeni: կարողանալ ^(hy) ‎(karokhanal)
Asturià: poder ^(ast)
Basc: ahal izan ^(eu)
Belarús: магчы́ ^(be) ‎(mahtxí)
Bretó: gallout ^(br)
Búlgar: мо́га ^(bg) ‎(moga)
Castellà: poder ^(es)
Còrnic: gallos ^(kw)
Danès: kunne ^(da)
Eslovac: môcť ^(sk)
Eslovè: moči ^(sl)
Esperanto: povi ^(eo)
Estonià: osata ^(et)
Feroès: kunna ^(fo)
Finès: osata ^(fi)
Francès: pouvoir ^(fr)
Friülà: podê ^(fur)
Gallec: poder ^(gl)
Gal·lès: gallu ^(cy)
Georgià: შეუძლია ^(ka) ‎(xèudzlia)
Grec: μπορώ ^(el) ‎(boró), δύναμαι ^(el) ‎(díname)
Grec antic: δύναμαι ^(grc) ‎(dýnamai)
Hindi: सकना ^(hi)
Hongarès: tud ^(hu)
Ídix: קענען‎ ^(yi)
Indonesi: boleh ^(id)
Islandès: geta ^(is)
Italià: potere ^(it)
Japonès: できる ^(ja) ‎(dekiru)
Letó: prast ^(lv)
Lituà: galėti ^(lt)
Llatí: valere ^(la), possum ^(la)
Llengua de signes catalana: PODER ^(csc)
Luxemburguès: kënnen ^(lb)
Macedoni: може ^(mk)
Malai: dapat ^(ms)
Maltès: seta ^(mt)
Neerlandès: kunnen ^(nl)
Noruec: kunne ^(no)
Occità: pòder ^(oc), podre ^(oc)
Polonès: móc ^(pl)
Portuguès: poder ^(pt)
Retoromànic: pudair ^(rm), puder ^(rm), pudeir ^(rm)
Romanès: putea ^(ro)
Rus: мочь ^(ru) ‎(motx)
Sard: podere ^(sc), podi ^(sc)
Serbocroat: моћи ^(sh), moći ^(sh)
Sicilià: putiri ^(scn)
Suec: kunna ^(sv)
Txec: moci ^(cs)
Ucraïnès: могти́ ^(uk) ‎(mohtí)
Vènet: poder ^(vec)
Xinès: 會 ^(zh) ‎(会, huì)

Tenir domini, autoritat

Anglès: may ^(en)
Castellà: poder ^(es)
Esperanto: rajti ^(eo)
Francès: pouvoir ^(fr)
Italià: potere ^(it)
Llengua de signes catalana: PODER ^(csc)

Tenir força i activitat

Castellà: poder ^(es)
Francès: pouvoir ^(fr)
Italià: potere ^(it)
Llatí: valere ^(la)
Llengua de signes catalana: PODER ^(csc)

Excitar a algú que faci o deixi de fer

Castellà: poder ^(es)
Francès: pouvoir ^(fr)
Italià: potere ^(it)
Llatí: posse ^(la)

Ser possible

Anglès: may ^(en)
Castellà: poder ^(es)
Francès: pouvoir ^(fr)
Llengua de signes catalana: PODER ^(csc)

Nom

poder m. ‎(plural poders)

Capacitat per fer alguna cosa.
Domini o influència sobre algú o alguna cosa.

Sinònims

atribució, competència, funció, jurisdicció, responsabilitat
autoritat, llibertat, llicència, permís, potestat
càrrec
capacitat, enginy, habilitat
causa, causant, força, motor, mòbil, ànima
dret, facultat, llibertat, lliure albir, lliure arbitri
imperi, mandat
potència

Traduccions

Capacitat per fer alguna cosa

Anglès: power ^(en)
Castellà: poder ^(es)
Francès: pouvoir ^(fr)
Italià: potere ^(it)
Tahitià: mana ^(ty)

Adverbi

poder

(col·loquial, central, nord-occidental) potser

Notes

La pronúncia tradicional era com el verb, amb grafia arcaica pudè. Ha canviat a vocal tancada per influència del literari potser.^[2]

Miscel·lània

Síl·labes: po·der (2)
Anagrames: drope, pedró, perdo, perdó, podré

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: poder

↑ Xavier Rull Muruzàbal, «Poder ara neva tornar. Els infinitius-adverbis, un tipus de coverbs en català», Estudis Romànics, vol. 33 (2011)
↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. VI, 637a12-26». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VI: O-QU, p. 637. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1986.

Català antic

Etimologia: Del llatí vulgar potēre, del clàssic posse.

Verb

poder

poder
«Con demostrar que Deus no pot peccar, cor son poder es una essencia metexa ab sa volentat qui no vol peccar.» (Ramon Llull, Art demostrativa, 1283)

«Per aquesta tanta e tan poderosa obra, podets, ab confiança, sperar la gràcia e la misericòrdia del Fill de Déu.» (Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública, 1384)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	poder
gerundi	podent
	poguent
	pusquent
participi	pogut
participi	puscut
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	puix	pots	pot	podem	podets	poden
	pusc				podeu
	puc
imperfet	podia	podies	podia	podíem	podíets	podien
imperfet					podíeu
passat simple	poc	poguist	poc	poguem	pogués	pogren
	poguí	pogueres	pogué	poguérem	poguérets	pogueren
	pusquí	pusqueres	pusqué	pusquérem	poguéreu	pusqueren
					pusquérets
					pusquéreu
futur	poré	poràs	porà	porem	porets	poran
	podré	podràs	podrà	podrem	poreu	podran
					podrets
					podreu
condicional	poria	pories	poria	poríem	poríets	porien
	podria	podries	podria	podríem	poríeu	podrien
					podríets
					podríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	puixa	puixes	puixa	puixam	puixats	puixen
	pusca	pusques	pusca	puscam	puixau	pusquen
	puixca	puixques	puixca	pusquem	puscats	puixquen
	puga	pugues	puga	puixcam	puscau	puguen
				puguem	pusquets
					pusqueu
					puixcats
					puixcau
					pugats
					pugau
					puguets
					pugueu
imperfet	pogués	poguesses	pogués	poguéssem	poguéssets	poguessen
	pogra	pogres	pogra	pógrem	poguésseu	pogren
	poguera	pogueres	poguera	poguérem	pógrets	pogueren
	pusqués	pusquesses	pusqués	pusquéssem	pógreu	pusquessen
	pusquera	pusqueres	pusquera	pusquérem	poguérets	pusqueren
					poguéreu
					pusquéssets
					pusquésseu
					pusquérets
					pusguéreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	puixes	puixa	puixam	puixats	puixen
	–	pusques	pusca	puscam	puixau	pusquen
	–	puixques	puixca	pusquem	puscats	puixquen
	–	pugues	puga	puixcam	puscau	puguen
	–			puguem	pusquets
	–				pusqueu
	–				puixcats
	–				puixcau
	–				pugats
	–				pugau
	–				puguets
	–				pugueu

Nom

poder m. ‎(plural poders)

poder ‎(‘capacitat de fer, domini, força’)
«Preguen -vos que anets tost, que, si no, no y porien romanir, qu· éls són pochs e ·l poder de València és gran.» (Jaume I, Llibre dels fets, s. XIII)

Derivats

en poder de - sota la potestat o jurisdicció de

Vegeu també

Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \poˈðeɾ\

Americà: alt /p(o)ˈdeɾ/, baix \poˈðeɾ\

Rimes: -eɾ

Verb

poder trans., intr. ‎(present puedo, passat pude, futur podré)

poder

Nom

poder m. ‎(plural poderes)

poder

Miscel·lània

Síl·labes: po·der (2)

[1] Xavier Rull Muruzàbal, «Poder ara neva tornar. Els infinitius-adverbis, un tipus de coverbs en català», Estudis Romànics, vol. 33 (2011)

[2] Coromines, Joan; et al. «DECat. VI, 637a12-26». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VI: O-QU, p. 637. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1986.

[1]

[2]