Vés al contingut

escarnir

De Viccionari

CatalĂ 

[modifica]
  • PronĂșncia(i):
Oriental: /əs.kərˈni/
Occidental: nord-occidental /es.karˈni/
valenciĂ  /es.kaɟˈniÉŸ/, /es.kaɟˈni/
Informal: nord-occidenal /as.kaɟˈni/
  • Rimes: -i(ÉŸ)
  • HomĂČfon: escarnĂ­
  • Etimologia: Del llatĂ­ vulgar *escarnire, del frĂ ncic *scerƍn, del protogermĂ nic *skarną ‎(‘merda’), segle XIV.

Verb

[modifica]

escarnir trans.

  1. Riure-se'n d'algĂș per deixar-lo en ridĂ­cul.

ConjugaciĂł

[modifica]

Paradigmes de flexiĂł: escarneixo, escarneix, escarnim

SinĂČnims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

CatalĂ  antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatĂ­ vulgar *escarnire, del frĂ ncic *scerƍn.

Verb

[modifica]

escarnir

  1. escarnir (riure-se’n)
    «En la ciutat de ParĂ­s un escolĂ  era molt rĂșstech e de flaca memĂČria, per manera que no podia apendre ne retenir neguna sciĂšncia, per la qual [cosa] l' escarnien tots los altres e li deĂżen ydiota.» (Arnau de Lieja, Recull d'exemples i miracles, s. XV)

ConjugaciĂł

[modifica]

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]