Zona humida
Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades d'aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada. Són zones que es troben al límit entre les zones terrestres i aquàtiques, sent molt diferents d'aquestes zones però depenent-ne significativament. Aquestes zones humides tenen una biodiversitat molt gran i són un lloc d'emmagatzemament per l'aigua excessiva: durant les inundacions absorbeixen l'aigua excessiva, i durant les sequeres, deixen anar aigua, de manera que es compensa naturalment.
A la conca mediterrània les zones humides són deltes de rius, albuferes, estanys, maresmes i oasis, i constitueixen l'hàbitat dels ocells aquàtics i migratoris, protegits pel Conveni de Ramsar.[1] Hi ha algunes zones humides artificials amb valor ecològic (per exemple, les salines) o amb importants funcions hidrològiques (per exemple, embassaments d'aigua potable o per al control d'inundacions).[2]
El Dia Mundial de les Zones Humides se celebra cada 2 de febrer per commemorar la data d'adopció del Conveni Internacional sobre les Zones Humides (Conveni de Ramsar).
A Catalunya hi ha 2.978 zones humides: 2.069 estanys alpins i 579 són molleres i torberes. Les restants 330, distribuïdes per tot Catalunya. Les zones humides de Catalunya estan identificades i delimitades a l'Inventari de zones humides de Catalunya.
Definició
[modifica]A efectes de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals,[3] «s'entén per zones humides les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la inclusió de les zones d'aigües marines la profunditat de les quals amb marea baixa no supera els sis metres».
Segons el Conveni de Ramsar, signat pel govern espanyol el 1982,[4] les zones humides es defineixen com:[1]
- Article 1:1 “Les extensions de maresmes, pantans i torberes cobertes d'aigua, siguin naturals o artificials, permanents o temporals, estancades o corrents, dolces, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina que en marea baixa tingui una profunditat menor a sis metres.”
- Article 2:1 “[Les zones humides] poden comprendre les zones riberences o costaneres adjacents, així com illes o extensions d'aigua marina d'una profunditat superior als sis metres en marea baixa, quan estiguin dins de la zona humida.”
Característiques
[modifica]Les zones humides són molt diverses segons diferències a nivell regional o local de la topografia, hidrologia, vegetació o altres factors com l'activitat humana.
Hidrologia
[modifica]La hidrologia d'una zona humida està associada amb la dispersió temporal i espacial, flux, i atributs fisicoquímics de la seva aigua superficial i subterrània. Basats en la hidrologia, les zones humides es poden categoritzar com Zona riberenca (associada a rius), lacustre (associada a llacs i reserves), i palustre (aïllades, sense corrent d'aigua).
Els fluxos hidrològics d'entrada a una zona humida són bàsicament per precipitació, aigua superficial, i aigua subterrània, mentre que els de sortida són per evapotranspiració, escorrentia, i moviment de les aigües subterrànies.[5]
La salinitat té un paper clau en la química de l'aigua de les zones humides, especialment aquelles situades a la costa,[6][7] i en regions amb grans dèficits de precipitació. En zones humides no riberenques, la salinitat natural es regula per les interaccions entre les aigües superficials i subterrànies, que poden estar influenciades per l'activitat humana.[8]
Sòl
[modifica]La majoria de nutrients, tals com sofre, fòsfor, carboni i nitrogen es troben en el sòl de les zones humides. Segons si es produeix una respiració aeròbica o anaeròbica en el sòl influirà en els cicles de carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen del sòl,[9] i la solubilitat del fòsfor,[10] contribuint a canvis químics en l'aigua.
Biodiversitat
[modifica]Les zones humides cobreixen una part relativament petita de la superfície de la Terra, tot i així, són uns ecosistemes rics en biodiversitat. Les zones humides costaneres com els manglars, els escull de corall, estuaris i praderies marines tenen les comunitats més productives i biològicament diverses del món.[11] Tanmateix, el paper de les zones humides com a reserves de biodiversitat està amenaçat, ja que són un ecosistema que s'està perdent i degradant a un ritme més ràpid que qualsevol altre[12] (des del 1900, s'han perdut més del 64% de zones humides de tot el món).[13]
Algunes espècies de fauna i flora són completament dependents de les zones humides,[11] com és el cas del fartet, un peix d'aigua dolça que només viu en zones humides litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat d'extinció.