Vés al contingut

Macauenc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Macanès)
Infotaula de llenguaMacauenc
Patuá macaense
Dóci Papiaçám di Macau
EpònimMacau Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua criolla, llengua natural, llengua amenaçada i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants50 de 5.000 ètnics (2007)[1]
Parlants nadius50 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMacau i emigrants a Hong Kong i Estats Units
EstatMacau Macau
Classificació lingüística
llengua humana
llengua natural
llengua de contacte
pidgins i criolls
criolls portuguesos Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mzs Modifica el valor a Wikidata
Glottologmaca1262 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAC-ai Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemzs Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listmzs Modifica el valor a Wikidata
IETFmzs Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4744 Modifica el valor a Wikidata

El crioll macauenc[2][3] o maquista[4] —pronunciat [maˈkista] en la llengua— és una llengua criolla de base portuguesa formada a Macau a partir del segle xvi, influenciada pel cantonès, malai i singalès. També mostra alguna influència de l'anglès, del el thai, del japonès i d'algunes llengües de l'Índia.

Històricament, era la llengua originària dels macauencs (comunitat mestissa de l'antiga colònia portuguesa de Macau). Actualment és parlada per unes poques famílies a Macau i a la diàspora macauenca.

El 20 de febrer de 2009, la nova edició de l'Atles de les llengües del món en perill de la UNESCO classifica el macanès com a llengua "en perill crític". L'Atles posa el nombre de parlants en 50 a partir de l'any 2000. Es va sotmetre a un procés de descriollització i a un canvi a la norma portuguesa de Macau, mentre estava encara sota administració portuguesa.[5]

Altres noms

[modifica]

Si bé la literatura generalment prefereix referir-se a la llengua moderna amb el nom de llengua (língu) maquista (una reducció del portuguès macaísta) o simplement crioll de Macau, la llengua ha rebut diversos noms amb el temps: patuá (del francès patois), papiâ cristám di Macau ("parlar cristià de Macau") i dóci papiaçám di Macau ("dolça parla de Macau").[4] En xinès, s'anomena 澳門土生葡語 (Jyutping cantonès: ou3mun2 tou2sang1 pou4 jyu5; "llengua portuguesa nadiua de Macau").

Història i evolució

[modifica]

Aquest crioll va ser originalment desenvolupat pels macauencs i al llarg dels segles va sofrir molts canvis en la seva gramàtica, fonètica i vocabulari per a respondre a l'evolució de la demografia i de la cultura de Macau. Alguns estudiosos divideixen el patuá en dos tipus: l'arcaic, parlat fins a segle xix, i el modern, desenvolupat i parlat a partir del segle xix i molt influenciat pel cantonès.[6]

El Patuá era dominat i parlat per un gran nombre de macauencs i per alguns xinesos de Macau, principalment les esposes xineses de portuguesos. Per a ells, el patuá és més fàcil d'aprendre i pronunciar donat que aquest crioll té influències xineses. Fins al seble XIX va ser una llengua important de comunicació entre els macauencs, els xinesos i els portuguesos, i va contribuir bastant al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat. Però, encara durant el seu apogeu, el nombre de parlants d'aquest crioll era relativament baix, no sobrepassant les desenes de milers.[7]

Durant tot el segle xix, molts macauencs (un grup d'ells ja van emigrar a la nova colònia britànica de Hong-Kong durant el segle xix) van continuar parlant el patuá en oposició al Portuguès-padrão (parlat a Portugal) usat per les autoritats portugueses de Macau, encara que aquest crioll no gaudís de cap estatut oficial o especial. Molts d'ells usaven el patuá com un mitjà per a criticar satíricament les autoritats. José dos Santos Ferreira és un dels pocs escriptors i poetes de Macau que utilitzen aquest crioll en les seves obres.

A finals del segle xix, la importància i l'ús del patuá va disminuir dràsticament perquè el Govern central de Lisboa va començar a efectuar una sèrie de reformes educatives per a implementar el portuguès de Portugal a totes les colònies portugueses, fent del padrão la llengua de comunicació dintre de l'Imperi Portuguès. Els macauencs d'alta posició social gradualmente van deixar d'usar el patuá i a adoptar el portuguès-padrão ensenyat a les escoles, deixant el crioll com a llengua més apropiada per a les classes baixes, considerant-lo un tipus de "portuguès primitiu". Les reformes educatives van ser un èxit, i el nombre de parlants del patuá va continuar baixant dràsticament perquè va perdre la seva importància de ser una llengua de comunicació entre els xinesos, els macauencs i els portuguesos.

Aquesta disminució de l'ús del patuá va ser tan forta que actualment està en vies d'extinció, cada vegada menys macauencs dominen aquest crioll. El portuguès, l'anglès i el cantonès (cada vegada més portuguesos dominen aquest dialecte) es convertiren en les noves llengües de comunicació entre ells. A Macau hi ha diverses institucions culturals, tals com el famós "Grup de Teatre Dóci Papiáçam di Macau", i grups de manesos que volen salvar i divulgar aquest crioll. S'hi han escrit peces teatrals i música, i s'ha publicat un Diccionari Portuguès-Patuá, en 2001. També pretenen incloure el patuá en el Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.[8]

Situació actual

[modifica]

L'ús de macanès ja estava en declivi quan Macau era un territori portuguès, i la situació és poc probable que millori ara que el territori està sota administració de la República Popular de la Xina. Tot i així, els seus parlants s'enorgulleixen en el fet que Macau tingui el seu propi idioma local, cosa que Hong Kong no té. Argumenten que l'estatus únic de Macau com a pont de 500 anys, entre Orient i Occident justifica els esforços deliberats per preservar l'idioma de Macau, i la seva inclusió en el Llibre Roig de Llengües Amenaçades de la UNESCO.

Malgrat el seu caràcter únic i una història de segles d'antiguitat, el macanès ha rebut escassa atenció per part dels lingüistes. la filòloga Graciete Nogueira Batalha (1925–1992) va publicar una sèrie d'articles sobre la llengua. En 2001 es va publicar un glossari macanès-portuguès.

Vocabulari

[modifica]

La majoria del vocabulari del patuá és derivat del portuguès i també del malai i de criolls portuguesos formats a la Península Malaia (expressament el kristang), del singalès, de criolls indoportuguesos i del cantonès. Exemples de paraules d'origen portuguès: Macau, casa (casa), mae (mare) i filho (fill); d'origen malai: sapeca (moneda) i copo-copo (borboleta); d'origen hindi i singalès: fula (flor) i lacassa ("vermicelli"); i d'origen cantonès: amui (noia) e laissi (els anomenats "paquets vermells").

Gramàtica i ortografia

[modifica]

Com a moltes llengües asiàtiques, el Patuá té falta d'articles definits, de pronoms personals (ex: io significa "Jo" i "meu") i les seves formes verbals no canvien amb les persones gramaticals (ex: io sam significa "Jo sóc" i ele sam significa "Ell és").

Els verbs que transmeten accions contínues són composts, a més del verb en si, per la partícula ta (derivat del verb portuguès "està"), i aquells que transmeten accions ja completes (accions del passat) són composts, a més del verb en si, per la partícula ja (derivat de l'adverbi portuguès "já").

El Patuá té una manera molt especial, també utilitzada en la gramàtica malaia, per a fer el plural de les paraules que consisteix en duplicar la pròpia paraula (exs: casa-casa = "cases"; china-china = "persones o coses xineses"; cedo-cedo = "molt aviat").

Referències

[modifica]
  1. ↑ Macauenc referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. ↑ «Macau». ésAdir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 27 maig 2026].
  3. ↑ Solano, Josep. «Els alumnes predilectes de Pequín». El Punt Avui, 25 desembre 2024. [Consulta: 27 maig 2026].
  4. 1 2 Fernandes, Miguel Senna; Baxter, Alan Norman. Maquista chapado : vocabulário e expressões do crioulo português de Macau (en portuguès). Macau: Instituto Internacional De Macau, 2001. ISBN 9789993745006.
  5. ↑ UNESCO’s Atlas of the World's Languages in Danger (February 2009)- http://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=29008&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
  6. ↑ Batalha, Graciete Nogueira (1974). Língua de Macau: o que foi e o que é. Macau: Centro de Informação e Turismo.
  7. ↑ Batalha, Graciete Nogueira (1988). Suplemento ao glossário do dialecto macaense : novas notas linguísticas, etnográficas e folclóricas. Macau: Instituto Cultural de Macau.
  8. ↑ Bruning, Harald (2007). "Patua - A procura do reconhecimento internacional." 'Revista Macau,' 16-25. IV Serie - No. 6. Gabinete de Comunicacao Social da Regiao Administrativa Especial de Macau/Delta Edicoes, Lda. Macau: Revista Macau

Enllaços extens

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Macauenc&oldid=38341874»