Vés al contingut

Il ferroviere

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIl ferroviere

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPietro Germi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Pietro Germi
Luisa Della Noce
Sylva Koscina
Saro Urzì
Carlo Giuffré
Edoardo Nevola
Riccardo Garrone
Franco Fantasia
Gustavo Serena
Amedeo Trilli
Lina Tartara Minora
Antonio Acqua
Lilia Landi
Renato Terra Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCarlo Ponti Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCarlo Egidi Modifica el valor a Wikidata
GuióLuciano Vincenzoni, Pietro Germi i Alfredo Giannetti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlo Rustichelli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLeonida Barboni Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEnte Nazionale Industrie Cinematografiche Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEnte Nazionale Industrie Cinematografiche i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada118 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0049207 TMDB: 57969 FilmAffinity: 310178 Rottentomatoes: m/the_railroad_man Allmovie: v132791 Modifica el valor a Wikidata

Il ferroviere és una pel·lícula italiana de 1956 dirigida i interpretada per Pietro Germi, presentada en competició al 9è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]

Tot i ser acusada pels crítics autodefinits com d'esquerres d'indulgir-se a les línies narratives deamicisianes,[2] segons altres crítics la pel·lícula evita les acusacions d'un moralisme populista fàcil, gràcies al guió de Giannetti que centra l'atenció en el costat humà dels personatges i el tall neorealista-íntim que roman la millor habilitat estilística de Germi, tant com a director com a actor.[3][4]

La pel·lícula va néixer d'un esbós autobiogràfic titulat Il treno d'Alfredo Giannetti que va adaptar per a la pel·lícula junt amb Luciano Vincenzoni i Pietro Germi.

La producció de Il ferroviere va ser inicialment de Ponti-De Laurentiis, però la pel·lícula va ser realitzada per Carlo Ponti en solitari que "no va creure en el projecte" i -també per alentir la seva realització-, per la part del protagonista va proposar noms impossibles com els de Spencer Tracy i Broderick Crawford. Va ser Giannetti qui es va adonar que Germi volia i podia interpretar el paper principal i va ser ell qui el va dirigir en les audicions que van convèncer Ponti.[5]

Argument

[modifica]

El maquinista del tren Andrea Marcocci ha estat testimoni del suïcidi d'un home desesperat que salta davant del seu tren. Sota la influència d'aquest xoc, comença a equivocar-se. Una revisió d'un metge revela que està prop de convertir-se en un alcohòlic. A causa d'aquesta avaluació és degradat i ha d'acceptar una retallada salarial.

Repartiment

[modifica]

Reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Official Selection 1956». festival-cannes.fr.
  2. ↑ (vegeu Morandini op.cit.)
  3. ↑ «Uno dei migliori film di Germi, per la notevole ricchezza psicologica con cui è ritratto il protagonista, e definita la sua mentalità piccolo borghese» (Gian Piero dell'Acqua)
  4. ↑ In questo film - il che non accadrà più nelle successive opere - Germi si fece doppiare da Gualtiero De Angelis, voce italiana di Cary Grant, Dean Martin e James Stewart.
  5. ↑ Gian Luca Farinelli, Enciclopedia del Cinema (2004) alla voce corrispondente
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Il_ferroviere&oldid=37195334»