Heinkel He 111
 Heinkel HE 111 el bombarder lleuger de la Legió Còndor en la Guerra Civil espanyola | |
| Tipus | bombarder lleuger |
|---|---|
| Fabricant | Heinkel Flugzeugwerke Gb – Arado Gb - CASA |
| Estat | Alemanya  |
| Dissenyat per | Siegfried i Walter Günter |
| Primer vol | 24 de febrer de 1935 |
| Dimensions | 4 ( ) × 16,39 ( ) m |
| Abast | 2.000 km |
| Sostre de vol | 8.500 metres |
| En servei | gener del 1937 - 1973 |
| Estat | Espanya (Ejército de Aire) |
| Operador/s | |
| Altres usuaris |  Bulgària  Hongria  Eslovàquia  Espanya  Estats Units  Regne Unit  Romania  Turquia  Xina |
| Propulsor | Junkers Jumo 211 |
| Producció | Alemanya - Espanya |
| Construïts | més de 5.600 |
El Heinkel He 111 era un avió de bombardeig mig fabricat per l'empresa de construccions aeronàutiques Heinkel Flugzeugwerke durant l'època del Tercer Reich.
Fou un dels avions tecnològicament avançats, fabricat de manera semiclandestina durant els anys del rearmament alemany en violació del Tractat de Versalles. Va ser utilitzat àmpliament per la Luftwaffe com a bombarder i altres funcions.
Història
[modifica]Fou un dels avions utilitzats per la Legió Còndor, la força aèria alemanya que combatia en el bàndol revoltat durant la guerra civil, i que després va ser adoptat per l'exèrcit de l'aire espanyol, amb el sobrenom de “Pedro”.
També va combatre a la Segona Guerra Mundial a la Luftwaffe, sent un dels avions que va destacar a la batalla d'Anglaterra.
La Luftwaffe va comandar un aparell de passatgers per avaluar-lo, i els germans Siegfried i Walter Günter, que eren els dissenyadors d'altres avions com el Heinkel He-51, van dissenyar un bonic bimotor de 6-9 places que era un desenvolupament del Heinkel He 70, com a resposta a altres avions, també bimotors, com el Lockheed L-12 Electra Junior, el Boeing 247, o el Douglas DC-2, que equipat amb motors BMW VI 12 cilindres en V, de 600 CV, va envolar-se el 24 de febrer de 1935, pilotat pel pilot Gerhard Nitschke. A més, amb una presèrie de 6 aparells va ser testat per la Lufthansa en vols comercials i de pas anava fent fotos aèries de països com Anglaterra, França i la Unió Soviètica. També al mateix any entra en servei a la Luftwaffe amb motors el Daimler Benz DB 660C 12 cilindres en V, de 1.000 CV, amb la denominació He 111B.[1] Posteriorment, hi va haver canvis en el disseny de les ales, per poder-les fabricar més fàcilment, i també canvis de la motorització.
Era un avió totalment metàl·lic, bimotor d'ala baixa i de forma el·líptica molt marcada en el bord de sortida; les góndoles dels motors rebien les rodes del tren d'aterratge. Encara que se'l coneix per la cúpula transparent davantera, no sempre va ser així, car en un principi duia un morro normal, amb cúpula o sense per a la metralladora davantera. Estava tripulat per 4 persones: el pilot, l'artiller davanter, que també feia les funcions de navegant i bombarder, l'artiller ventral i l'artiller dorsal, que també feia de radiotelegrafista, encara que va arribar a tenir fins a 6 persones de tripulació, per la incorporació de dos artillers més. La bodega de bombes tenia capacitat de fins a 2.000 kg de bombes en posició vertical, però va haver-hi moltes versions, amb arnesos exteriors per a bombes, torpedes i coets, amb moltes variades missions, ja que es va fer servir de torpediner, de rampa de llançament mòbil de les V 1 (bombes volants) i altres coets semblants, i fins i tot, inclòs de transport de tropes o llançament de paracaigudistes.
És de destacar que va ser l'únic avió que va rebre els tres tipus de motoritzacions disponibles en aquella època per avions militars, és a dir, els motors BMW, Daimler Benz i Junkers Jumo, movent l'hèlix tri-pales de pas variable, comandades elèctricament en vol.
Dades tècniques (Heinkel He 111H16)
[modifica]
- Llargada: 16,40 metres.
- Amplada: 22,60 metres.
- Alçaria: 4 metres.
- Pes en vuit: 8.600 kilograms.
- Pes a l'envol: 14.000 kilograms.
- Velocitat màxima: 410 km/h.
- Velocitat de creuer: 350 km/h.
- Sostre: 7.500 metres.
- Autonomia: entre 1.200 i 2.700 kilòmetres.
- Tripulació: 4 persones, pilot i 3 artillers.
- Armament: 7 metralladores MG 15 de 7,62 mm situades al morro, a la cabina, a la cua, a la torreta dorsal, a la torreta ventral i 2 de laterals a través de troneres, i fins a 2.000 kg de bombes.[2]
Teatre d'operacions
[modifica]
Espanya
[modifica]Al març del 1937 van començar arribar a Espanya els primers He 111B, i es va formar en la Legió Còndor una esquadrilla (Staffeln) de bombardeig amb aquest avió, dins del grup Kampfgruppe 88 (K 88) al mes d'agost, per formar altres a finals del mateix any, sent durant l'any 1938 quan n'hi van arribar més. A finals del 1939 van arribar els del model He 111E, i entre tots es van formar els grups 10G25 i 11G25. En total es van rebre uns 100 aparells.[3]
La primera operació amb aquests avions va tenir lloc el 9 de març de 1937, intervenint en les batalles de Brunete, Terol, i de l'Ebre, intervenint en bombardejos esporàdics sobre Madrid i Alacant, i com és lògic en el Bombardeig de Guernica. A Espanya el nou tipus d'avió, va funcionar molt bé, ja que l'aviació de la república les FARE, no tenia gran quantitat d'avions operatius, i la seva velocitat era baixa per donar mals de cap a aquests avions, que amb les tres metralladores que duien ja feien el cas, donant molt bons resultats, que van animar a les autoritats alemanyes.
A la fi de la guerra, van quedar operatius uns 50 aparells, que junt amb els CASA 2111 “Pedros” van conformar els regiments 14 de Saragossa i 15 de Logronyo. Com a data curiosa val a dir que els Pedro junt amb els Hispano Aviació surten en la pel·lícula de La Batalla de Inglaterra com Heinkel He 111 i Messerschmitt Bf 109. Van restar actius fins a l'any 1973.
Alemanya
[modifica]Per burlar el Tractat de Versalles, els alemanys van fer servir els 6 primers prototips anomenats: He 111 V1 (Matricula 713 D-ADAP), He 111 V2 (Matricula 715 D-ALIX), He 111 V3 (D-ADAO) i He 111 V4-V6, per fer les proves de vol amb diverses motoritzacions i mides d'ales. Les motoritzacions que es van fer servir són per exemple: el BMW 132 o el Daimler-Benz DB 600A, que són motors 12 cilindres en V. De fet, el primer prototip de bombarder va ser l'He 111 V3, i l'He 111C és la sèrie derivada de l'He 111 V4.
L'He 111 va entrar en servei tant en la Lufthansa com en la Luftwaffe l'any 1937, i en la segona, va tenir un gran paper, forçat pot ser per la manca d'un altre bombarder amb la seva capacitat, ja que els que disposava Focke-Wulf Fw 200 “Kondor”, Dornier Do 17 o el Junkers Ju 87, tenien unes capacitats inferiors. Malgrat això, va tindre un gran paper durant la batalla d'Anglaterra, on va tenir grans pèrdues, ja que de 500 aparells es van perdre 246. Va ser utilitzar com a torpediner la Batalla del Atlantic, o remolcador de planadors, fins i tot com a plataforma mòbil de llançament de les famoses (Vergeltungswaffe 1) V-1 o altres coets similars. També es va fer servir de transport de tropes i llançament de paracaigudistes al Front Oriental. Al principi, tenia la gran manca d'armament defensiu, perquè confiaven en la seva velocitat (435 km/h), però cap al final, es va incrementar el nombre d'artillers i d'armes defensives.
Cal remarcar durant aquesta època el model He 111Z, avió que resultava d'unir dos avions amb un segment d'ala que incorporava un cinquè motor, i que estava destinat a remolcar el gegantesc planador Messerschmitt Me 321 o tres Gotha Go 242.[4]
Altres teatres d'operacions
[modifica]- Bulgària, les Forces Aèries Búlgares van comprar 1 aparell, del model He 111H-6.
- Hongria, les Zrakoplovstvo Nezavisne Države Hrvatske van rebre aparells procedents de Romania, i va utilitzar 1 avió després de la segona guerra.
- Eslovàquia, va rebre aparells desviats de Romania.
- Estats Units, la United States Army Air Force (USAAF) en va capturar després de la guerra, i un amb la marca H-20-23 està exposat en el museu de la RAF de Hendon, menys una torreta.[5]
- Regne Unit, en va capturar uns quants, i els va fer servir durant i després de la guerra.[6]
- Romania, va rebre 10 del model He 111E-3, 32 de l'He 111H-3 i 10 de l'He 111H-6, dels quals es van desviar alguns vers altres destinacions, i en va fer servir 1 aparell reconvertit d'un bombarder, per a ús civil, que no se sap la procedència, estava matriculat com YR-PTP.[7]
- Turquia, el 1937, les Forces Aèries Turques van comprar 24 He 111F-1, i van fer la comanda de 4 He 111G-2.
- Xina, hi van vendre 10 primers aparells del model He 111A-0 rebutjats per la Luftwaffe per manca de potència en càrrega bèl·lica.