Vés al contingut

Forca (estri)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticForca

Modifica el valor a Wikidata
Forca al costat d'un munt de compost

Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.[1][2]

Als Països Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a través d'un llarg procés que comença amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l'arbre i acaba amb un procés d'adobat que implica la immersió en aigua de la forca.[3][4][5] Encara que sigui una eina amb una certa decadència es comercialitzen forques de lledoner com objecte ornamental.[6] També es fabrica amb fusta de pi.[7]

A Catalunya la fabricació de forques de lledoner és una indústria tradicional del poble d'Alentorn dins el municipi d'Artesa de Segre a la comarca de la Noguera.[8]

No s'ha de confondre amb un dels tipus de fanga, en forma de forca, que té una altra utilitat, la de remoure la terra.[9]

Moltes colles de diables usen les forques modificades per a sostenir-hi productes pirotècnics durant els correfocs.[10]

Tipus de forques

[modifica]
  • Forca clara. Eina de fusta amb mànec llarg de dues mans amb tres forcons – també anomenats pues o pollegons - en la punta. S'utilitza per a regirar i ventar la collita.[7] Per al mateix ús també es fa servir la forca de dos pollegons, que només té dos forcons.[11]
  • Forca espessa. Es diferencia de la forca clara per tenir sis o set forcons. Serveix per ventar la collita. Per ventar la palla barrejada amb el gra i el boll s'usa la forca de triança, de cinc o sis forcons.[7]
  • Forca pallera. Aquesta varietat és més grossa, té un mànec més llarg (2 m), cinc o sis forcons també de llargària major que en altres forques (50 a 60 cm) i més separats (8 o 10 cm). serveix per alçar la palla, ficar-la en el paller, en el carro o embalar-la.[12]
  • Forca de fem. Esta eina consisteix en una canó o canut del qual eix en el mateix plànol una barra amb cinc forcons. El mànec és llarg per a fer servir dues mans. L'ús principal de la forca de fem és carregar fem del femater en les sàries posades als matxos o altres bèsties de càrrega.[7]
  • Forca fementera o femera.[13] Aquesta eina és molt diferent de la forca de fem, tot i tenir noms semblants. La forca fementera és un pal amb cinc o sis puntes de ferro que es fa servir per regirar, escampar i apilar el fem.[11]
  • Forca de mànec de fusta. És una eina de fusta i ferro. El mànec de fusta suporta dos pollegons de ferro. Serveix per a carregar feixos de llenya.[11]

Les forques amb poques pues separades s'utilitzen normalment per a materials voluminosos com el fenc o la palla; les que les tenen més i més juntes s'utilitzen per a materials més solts com l'ensitjat, el fems, les fulles o el compost.[14]

Història

[modifica]

A Europa, la forca es va utilitzar per primera vegada a l'alta edat mitjana, aproximadament al mateix temps que la rella.[15] Aquests estaven fets completament de fusta.[16]

Gòtic americà, de Grant Wood, 1930

A l'Edat Mitjana, els camperols que no podien obtenir una arma adequada podien utilitzar les forques com a arma improvisada en la batalla.[17] L'idioma visual d'una multitud de camperols organitzant una revolta armats només amb torxes i forques és ben conegut, si bé no necessàriament històric, i s'ha vist o parodiat en diverses obres.

La forca com a arma improvisada

[modifica]

És molt fàcil presentar alguns exemples de les forques emprades com a armes per part de forces camperoles o tropes alçades en ambients rurals.

Forca de guerra

[modifica]

Es pot consultar una descripcció de la forca de guerra a la referència adjunta, de 1881.[22] L'obra citada parla també del setge de Muns de 1691, amb un paper important de les forques militars.[23]

[modifica]
Obres d'art
[modifica]

Pintures de diversos artistes representen una àmplia varietat de forques en ús i en repòs.[24] Una obra americana notable és American Gothic (1930) de Grant Wood, que presenta una eina de tres puntes.

Política
[modifica]

Els Gangster Disciples, una colla de carrer del mig oest dels Estats Units, utilitzen una forca de tres puntes com un dels seus símbols.[25]

Forca emprada com a arma

[modifica]

Un trident és una llança de tres puntes. També es podria definir com una forca de tres puntes. S'utilitza per a la pesca submarina i, històricament, com a arma de llança. El trident també és l'arma de Posidó, o de Neptú, el déu del mar en la mitologia clàssica. En la mitologia hindú, és l'arma de Xiva, coneguda com a trishula (sànscrit per a 'triple-llança').[26] Ha estat utilitzat pels agricultors per eliminar fulles, llavors i brots de les tiges de plantes com el lli i el cànem.

La llança trident era l'arma típica dels gladiadors reciaris.[27][28]

Les forques militars, mantenint la disposició bàsica de les forques de treball, podien adoptar formes més elaborades de les punxes (punxes de llergàries desiguals, punxes amb ganxos, etc).[29]

Revoltes pageses

[modifica]

En moltes de les revoltes pageses contra el poder dominant —ja fos senyorial, reial o estatal, segons el context històric concret—, la manca d’armes convencionals condicionà de manera decisiva la naturalesa de l’enfrontament. A diferència dels exèrcits regulars, que disposaven d’armament específic i d’una organització militar estructurada, bona part dels pagesos mobilitzats no tenien accés a espases, llances, arcabussos o altres instruments de guerra fabricats amb aquesta finalitat. Aquesta limitació material els obligà a recórrer a les eines del seu propi entorn de treball, transformant instruments quotidians en armes improvisades. Així, forques, falçs, bastons, aixades o garrots es convertiren en instruments de combat. La falç, concebuda per segar, podia adaptar-se per a l’atac cos a cos; la forca, útil en les feines agrícoles, servia com a arma punxant; els bastons i garrots, fàcilment disponibles, esdevenien elements contundents en els avalots. Aquest ús d’estris agrícoles no només responia a una necessitat pràctica, sinó que també reflectia el caràcter social de les revoltes: eren aixecaments arrelats en el món rural, protagonitzats per comunitats que combatien amb els recursos que tenien a l’abast.[30][31] En són exemples: la Grande Jacquerie (1358),[32] les Germanies (1519–1523)[33] o la Guerra dels Segadors (1640–1652).[34]

Referències

[modifica]
Vegeu Forca (estri) en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forca
  1. ↑ Rozier, François. Curso completo ó Diccionario universal de agricultura teórica, práctica, económica, y de medicina rural y veterinaria (en castellà). en la Imprenta Real, 1799.
  2. ↑ Mendoza, Nicolás Casas de. Diccionario manual de agricultura y ganadería españolas (en castellà). Calleja, López y Rivadeneyra, 1857.
  3. ↑ Zurriaga, Ferran «El lledoner, l'arbre de les forques» (pdf). Mètode, 16 maig 2005, p. 39-45.
  4. ↑ Compendio de historia natural: escrito para uso de los maestros. Librería de Juan Bastinos é Hijo, 1868, p. 562–.
  5. ↑ Duhamel de Monceau, Henri Louis. Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: Corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas. D. Joachin Ibarra, 1773, p. 211–.
  6. ↑ Vilà, N. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 184 (Biblioteca filològica). ISBN 978-84-7283-184-1.
  7. 1 2 3 4 Gregori Berenguer, Joan J. «Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial». La memòria d'abans. Museu d'Etnologia, Diputació de València [València], 4, 1990, p. 36.
  8. ↑ Gurri Serra, Francesc. Catalunya de poble en poble. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 62–. ISBN 978-84-7826-974-7.
  9. ↑ «fanga». [Consulta: 23 juny 2023].
  10. ↑ «Forca de fusta - Vestuari Correfoc», 21-06-2022. [Consulta: 23 juny 2023].
  11. 1 2 3 Pont, Miquel. Vocabulari del pagès. Barcelona: Pòrtic, 2009. ISBN 978-84-8437-592-0.
  12. ↑ Pont, p. 107.
  13. ↑ Carranza, A. Anjub.: Confessions d'un bandoler. Grup 62, 2010, p. 15. ISBN 978-84-297-6653-0 [Consulta: 31 març 2022].
  14. ↑ Rhode, Dr. Robert T. «Why All Pitchforks Are Not Alike». Farm Collector, 01-10-1996. [Consulta: 4 febrer 2016].
  15. ↑ McNeill, J. R. A Companion to Global Environmental History (en anglès). Wiley-Blackwell, novembre 2012, p. 342. ISBN 9781118977538.
  16. ↑ Rhode, Dr. Robert T. «Why All Pitchforks Are Not Alike». Farm Collector, 01-10-1996. [Consulta: 4 febrer 2016].
  17. ↑ «Medieval Men». Medieval-Period.com. Arxivat de l'original el August 12, 2017. [Consulta: 13 febrer 2014].
  18. ↑ Arnaud, Henri. Histoire de la glorieuse rentrée des Vaudois dans leurs vallées (en francès). Fick, 1710.
  19. ↑ d'Orville, André Guillaume Contant. L' Enfant Trouvé; Ou Mémoires De Menneville: 2 (en francès), 1763.
  20. ↑ Memoires sur la revolution d'Avignon et du comtat Venaissin. Tome premiere [-second. Memorie sulla rivoluzione d'Avignone e del contado Venaissino. Tomo primo [-secondo]] (en francès), 1793.
  21. ↑ Saint-Brieuc, Société archéologique et historique des Côtes-du-Nord. Mémoires de la Société archéologique et historique des Côtes-du-Nord (en francès). L. Prud'homme., 1886.
  22. ↑ Charbouclais, Louis Pierre François Adolphe marquis de Chesnel de la. Dictionnaire encylopédique des armées de terre et de mer: bibliothèque du soldat et du marin ... chez tous les peuples et dans tous les temps. Contenant dans le texte plus de 1700 eaux-fortes ... (en francès). C. Gallet, 1881.
  23. ↑ Mons, Cercle archéologique de. Annales du Cercle Archéologique de Mons (en francès). Dequesne-Masquillier, 1864.
  24. ↑ Ritch, Alan. «Resting in the hay (1592-1900)». Hay In Art, 06-02-2006. Arxivat de l'original el October 20, 2021. [Consulta: 13 febrer 2014].
  25. ↑ Gutierrez, Carl D. «Asset Protection for the 21st Century». Food Marketing Institute. Food Marketing Institute. [Consulta: 27 agost 2019].
  26. ↑ Beer, R. The Handbook of Tibetan Buddhist Symbols. Serindia, 2003, p. 130. ISBN 978-1-932476-03-3 [Consulta: 23 juny 2023].
  27. ↑ Green, T.A.. Martial Arts of the World [2 Volumes: An Encyclopedia]. Bloomsbury Academic, 2001, p. 144. ISBN 978-1-57607-150-2 [Consulta: 23 juny 2023].
  28. ↑ Mannix, Daniel P. Those About to Die. Open Road Media, 2024-07-09. ISBN 978-1-5040-9843-4.
  29. ↑ Demmin, Auguste. Weapons of War. Рипол Классик, 1870. ISBN 978-5-87556-353-9.
  30. ↑ The Glasgow geography,: containing a physical, political, and statistical view of the various empires, kingdoms, states, &c. &c. in the known world ... To which is subjoined a historical appendix, comprising a concise narration of the wars consequent on the French Revolution ... Embellished with ... engravings ... and a complete atlas. Edward Khull & Company, 1819, p. 673 [Consulta: 23 juny 2023].
  31. ↑ Lepage, J.D.G.G.. Medieval Armies and Weapons in Western Europe: An Illustrated History. McFarland, Incorporated, Publishers, 2015, p. 103. ISBN 978-0-7864-6251-3.
  32. ↑ Firnhaber-Baker, Justine. Jacquerie Of 1358: A French Peasants' Revolt. Oxford University Press, 2021. ISBN 978-0-19-885641-2.
  33. ↑ Rovira i Virgili, Antoni. La guerra que han provocat. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 110. ISBN 9788478269662. Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  34. ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 84-232-0664-5.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Forca_(estri)&oldid=38307426»