Amb la divisió provincial del primer terç del Segle XIX, la frontera provincial va separar Espinelves, a la província de Girona, de Sant Sadurní d'Osormort, que va quedar a la província de Barcelona. Això va provocar que Sant Sadurní esdevingués municipi independent el 1834.[2]
El 13 de gener de 1714, set-cents efectius borbònics es van allotjar a Arbúcies. Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l'endemà al matí, sometents d'Espinelves i d'altres poblacions de l'entorn fessin una emboscada al destacament. L'atac es va produir a la rodalia d'Arbúcies i va provocar que uns cinc-cents soldats borbònics fossin capturats, mentre que la resta, malferits, van retrocedir fins a Hostalric. Poques jornades després, els presoners van ser restituïts a l'exèrcit de Felip V.[3]
Com a represàlia pels fets ocorreguts, el 30 de març de 1714, un destacament borbònic encapçalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamonte es va dirigir a Espinelves. Amb l'objectiu d'atemorir la població civil, el comandament va ordenar que els soldats entressin a sang i foc i la vila va ser saquejada i incendiada.[3]
↑Burgueño, Jesús;Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860)(en català). Barcelona:ICGC,2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
.svg)
