Vés al contingut

Cúrling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Curling)
Infotaula d'esportCúrling
Tipusesports d'hivern, esport d'equip, esport de gel i esport olímpic Modifica el valor a Wikidata
Autoritat esportivaFederació Mundial de Cúrling Modifica el valor a Wikidata
Creació1966 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEscòcia Modifica el valor a Wikidata
Campionat de cúrling amb quatre partides simultànies

El cúrling[1] és un esport de precisió similar a les bitlles angleses o a la petanca, que es practica en una pista de gel, lluitant entre ells dos equips de quatre participants cadascun. L'objectiu és llançar 8 pedres de granit amb un pes de 20 kg sobre la superfície lliscant a través d'un passadís de 44,5 metres de longitud i 4,75 metres d'amplada. Una vegada realitzats tots els llançaments, es puntua en funció de la proximitat d'aquestes pedres a la diana marcada al final del passadís. Es practica sobretot al Canadà i el nord d'Europa, on fins i tot existeix una destacada lliga professional. El cúrling és un esport de cavallerositat exquisida, com mostra el fet que els àrbitres amb prou feines han d'intervenir durant el desenvolupament d'un partit, o la norma per la qual l'equip guanyador ha de convidar al perdedor a una consumició, en un acte de companyonia entre companys de joc que fa palès el sentit d'unió que hi ha entre tots els jugadors de cúrling.

Etimologia

[modifica]

El nom d'aquest esport prové del verb escocès i també anglès to curl,[2][3] que significa «corbar», «esdevenir corb»,[4] i deriva del fet que, en llançar les pedres, se'ls hi dona una lleugera rotació que fa que segueixin una trajectòria corba.

Història

[modifica]
Detall d'una reproducció del Paisatge d'hivern amb trampa per a ocells de Peter Bruegel de 1565.
Un partit de cúrling al castell d'Eglinton, a Ayrshire (Escòcia), el 1860.
Homes jugant a cúrling a Toronto (Canadà) el 1909.

Es creu que el cúrling es va inventar a Escòcia el segle xvi degut a la troballa d'una pedra de cúrling amb la data 1511 gravada —juntament amb una altra que duia la data 1551— quan es va buidar un antic estany a Dunblane, Escòcia.[5]

Aquesta pedra de cúrling, juntament amb la pilota de futbol més antigues del món, es conserven actualment a l'Stirling Smith Art Gallery and Museum, a Stirling.[6] La primera referència escrita a una competició amb pedres sobre gel prové dels registres de l'abadia de Paisley, a Renfrewshire, del febrer de 1541.[7] Dues pintures de Pieter Brueghel el Vell —Paisatge d'hivern amb trampa per a ocells i Els caçadors en la neu, totes dues del 1565— representen camperols flamencs jugant a l'icestock (també anomenat Stockschießen en alemany), un esport emparentat amb el cúrling. A diferència del cúrling escocès, no s'hi utilitza escombra i el mànec de la pedra és vertical en lloc d'horitzontal.

La paraula curling apareix per primera vegada per escrit el 1620 a Perth (Escòcia), al prefaci i als versos d'un poema d'Henry Adamson.[8][9] En tot cas, el cúrling va ser molt popular a Escòcia entre els segles XVI i xix, quan el clima era prou fred perquè es formés un bon gel a l'hivern.

El Kilsyth Curling Club afirma ser el primer club del món, havent-se constituït formalment el 1716,[10] i encara existeix avui dia.[11] El Kilsyth també reivindica l'estany de curling més antic del món construït específicament a Colzium, en forma d'una presa baixa que crea una piscina poc profunda d'uns 100 per 250 metres de mida. El Comitè Olímpic Internacional reconeix el Royal Caledonian Curling Club (fundat amb el nom de Grand Caledonian Curling Club el 1838) com el desenvolupament de les primeres regles oficials per a aquest esport.[12] Tanmateix, tot i que no es va escriure com un "llibre de regles", va ser precedit pel reverend James Ramsay de Gladsmuir, membre del Duddingston Curling Club, que va escriure An Account of the Game of Curling el 1811, que especula sobre el seu origen i explica el mètode de joc.[13]

En els inicis del cúrling, les pedres de joc eren simplement còdols de fons pla procedents de rius o camps, no tenien mànec i presentaven irregularitats pel que fa a la mida, la forma i la llisor.[14] Algunes d'aquestes primerenques pedres tenien forats per al dit i el polze, similars als de les boles de bitlles.[15] A diferència de l'actualitat, qui llançava la pedra tenia poc control sobre la trajectòria corbada o la velocitat, i depenia més de la sort que no pas de la precisió, l'habilitat o l'estratègia. Sovint es practicava aquest esport en rius glaçats, tot i que més endavant es van construir basses específiques per a aquesta finalitat en moltes poblacions escoceses.[16] Per exemple, el poeta escocès David Gray descriu uns jugadors de cúrling que bevien whisky al riu Luggie, a Kirkintilloch.[17][18]

A Darvel (East Ayrshire), els teixidors es relaxaven jugant partides de cúrling amb els pesos de pedra massissa dels plegadors d'ordit dels telers, als quals s'acoblava una nansa desmuntable per a aquesta finalitat.[19] Fins a principis del segle XX, els jugadors de cúrling del centre del Canadà utilitzaven sovint discos de ferro (anomenats irons) en lloc de pedres.[20]

El cúrling a l'aire lliure va ser molt popular a Escòcia entre els segles XVI i XIX, ja que el clima oferia bones condicions de gel cada hivern. Escòcia acull l'organisme rector internacional d'aquest esport, el World Curling, amb seu a Perth (Escòcia). Aquesta entitat va sorgir com un comitè del Royal Caledonian Curling Club, considerat el club pioner i referent del cúrling. Encara avui dia se celebren algunes competicions de cúrling a l'aire lliure.

Avui dia, aquest esport està fortament arrelat al Canadà, on va ser introduït per emigrants escocesos. El Royal Montreal Curling Club, el club esportiu més antic encara en actiu a l'Amèrica del Nord,[21] es va fundar el 1807. El primer club de cúrling dels Estats Units es va crear el 1830, i l'esport es va introduir a Suïssa i Suècia abans de finals del segle XIX, també de la mà d'escocesos. Actualment, el cúrling es practica arreu d'Europa i s'ha estès al Brasil, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, la Xina i Corea.[22]

Jocs Olímpics

[modifica]
Pictograma olímpic del cúrling.

Va fer la seva primera aparició als Jocs Olímpics d'Hivern de Chamonix el 1924, tot i que això no es va reconèixer oficialment fins al 2006. Després de tres aparicions com a esport de demostració, el cúrling va tornar com a esport olímpic d'hivern als Jocs de Nagano de 1998 i actualment inclou torneigs masculins, femenins i de dobles mixtos (la prova de dobles mixtos es va disputar per primera vegada el 2018).[23]

El febrer de 2006, el Comitè Olímpic Internacional va decidir amb caràcter retroactiu que la competició de cúrling dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1924 (anomenada originalment Semaine des Sports d'Hiver) passaria a considerar-se una prova olímpica oficial i deixaria de ser considerada una prova de demostració. D'aquesta manera, es van concedir retroactivament les primeres medalles olímpiques de cúrling corresponents als Jocs d'Hivern de 1924: la medalla d'or va ser per a la Gran Bretanya, la de plata per a Suècia i la de bronze per a França. També es va disputar un torneig de demostració durant els Jocs Olímpics d'Hivern de 1932 entre quatre equips del Canadà i quatre dels Estats Units, en el qual el Canadà es va imposar per 12 partits a 4.[24][25]

Des de la inclusió oficial d'aquest esport als Jocs Olímpics de 1998, el Canadà ha dominat aquesta disciplina: els equips masculins van guanyar la medalla d'or el 2006, el 2010, el 2014 i el 2026, la de plata el 1998 i el 2002, i la de bronze el 2022. L'equip femení va guanyar l'or el 1998 i el 2014, la plata el 2010 i el bronze el 2002, el 2006 i el 2026. L'equip de dobles mixtos va guanyar l'or el 2018.[26]

Regles de l'esport

[modifica]

Les regles del cúrling actualment vigents van ser establertes pel World Curling el juny de 2011.[27][28]

Objectiu del joc

[modifica]

L'objectiu del joc és fer lliscar les pedres tan a prop com sigui possible del cercle més petit de la diana (també anomenada "casa") i aconseguir més punts que l'equip contrari. Un equip anota un punt per cada pedra que estigui més a prop del cercle petit de la diana que la millor pedra de l'equip contrari.[29][28]

Les competicions internacionals solen constar de deu mans o rondes (ends), de manera que la majoria dels campionats nacionals que classifiquen representants per als Campionats del Món o els Jocs Olímpics també es juguen a deu mans. Tanmateix, al World Curling Tour hi ha un corrent a favor de limitar els partits a vuit mans.[30] La majoria dels torneigs d'aquest circuit es juguen a vuit mans, igual que la gran majoria de partits de caràcter recreatiu.

En competició internacional, cada equip disposa de 73 minuts per completar tots els seus llançaments. A més, cada equip pot demanar dos temps morts d'un minut en un partit de 10 mans. Si calen mans addicionals, cada equip disposa de 10 minuts de temps de joc per completar els llançaments i d'un temps mort addicional de 60 segons per cada mà extra. Tanmateix, el sistema de "temps de reflexió" —en què el cronòmetre de l'equip que llança s'atura tan bon punt la pedra travessa la línia en T durant el llançament— està guanyant popularitat, especialment al Canadà. Aquest sistema permet a cada equip disposar de 38 minuts per a 10 mans (o 30 minuts per a 8) per prendre decisions estratègiques i tàctiques, amb 4 minuts i 30 segons per mà en el cas de les mans addicionals.[31] El sistema de "temps de reflexió" es va implementar després de constatar que l'ús de llançaments que requerien més temps perquè les pedres s'aturessin penalitzava els equips pel que fa al temps disponible, en comparació amb els equips que optaven principalment per xocs o impactes, els quals requereixen molt menys temps per llançament.

Pista

[modifica]

La pista de cúrling és de gel i fa 45,72 metres (150 peus) de llargada i un màxim de 5 metres (16 peus i 5 pozades) d'amplada. A prop de cada extrem de la pista hi ha marcades tres línies paral·leles als extrems: la línia de tee, situada exactament al centre de la diana (anomenada «casa») i a 17,375 metres (57 peus) del centre de la pista; la línia de fons, situada a 1,829 m (6 peus) de la línia de tee en direcció a l'extrem de la pista; i la línia de hog, situada a 6,401 m (21 peus) de la línia de tee en direcció al centre de la pista. A més d'aquestes, hi ha una línia central que recorre la pista al llarg (perpendicular als extrems) i una línia on es col·loca un bloc de sortida que utilitzen els llançadors (similar als blocs de sortida de l'atletisme).[27]

Diagrama de la pista utilitzada en el joc del cúrling. S'hi mostren les línies delimitadores i la diana.
La superfície de joc. Les dues línies verticals blaves són les hog lines (HOL). Les línies verticals que passen pel centre de les dianes o "cases" (zones de puntuació) són les tee lines (TL), paral·leles a les back lines (BL) situades als extrems de cada zona. En aquest diagrama també es veuen la línia central (CL) i la línia de sortida o hack line (HA), així com els quatre cercles concèntrics que formen la diana.

A la intersecció de la línia de tee i la línia central hi ha un petit forat (el tee), a partir del qual quatre circumferències concèntriques formen la diana o "casa", amb radis d'1,829 m (6 peus), 1,219 m (4 peus), 0,610 m (2 peus) i 15,24 cm (6 polzades).[27]

Els grans esdeveniments, com els campionats nacionals o internacionals, se celebren normalment en un camp que suposa un repte per al fabricant de gel, que ha de controlar i ajustar constantment la temperatura del gel i l'aire, així com els nivells d'humitat de l'aire per garantir una superfície de joc consistent. És habitual que cada capa de gel tingui múltiples sensors incrustats per controlar la temperatura de la superfície, així com sondes instal·lades a la zona de seients (per controlar la humitat) i a la sala de compressors (per controlar les temperatures de subministrament). La superfície del gel es manté a una temperatura d'uns -5 °C.[32]

Una part fonamental de la preparació de la superfície de joc consisteix a ruixar gotes d'aigua sobre el gel, les quals formen petites protuberàncies —anomenades pebble— en congelar-se. Aquesta superfície granulada recorda la pell d'una taronja, i és sobre ella que es desplaça la pedra. Aquest "granulat", juntament amb la base còncava de la pedra, redueix la fricció entre ambdós elements i permet que la pedra avanci més lluny.[33] Aquest fenomen es coneix com el "model de pel·lícula fina" (o Thin Film Model).[34] A mesura que la pedra es desplaça sobre la superfície granulada, qualsevol rotació que se li imprimeixi provoca que descrigui una trajectòria corba (un efecte conegut com a curl). La magnitud d'aquesta curvatura —sovint mesurada en peus— pot variar durant el partit a causa del desgast de la superfície granulada; per això, el responsable del gel ha de supervisar-ne l'estat i estar preparat per raspar la superfície i tornar-hi a ruixar gotetes d'aigua abans de cada partit.[35]

Equip

[modifica]

El joc el disputen equips masculins o femenins de quatre persones seguint les mateixes regles, o bé en la modalitat de dobles mixtos amb regles dissenyades per a partits més curts.[36]

Els quatre membres de l'equip es designen segons l'ordre en què llancen les pedres durant cada "mà", "ronda" o end, alternant-se amb l'equip contrari. El primer llançador (o número 1) llança primer, seguit del segon (número 2), el tercer (número 3) i el capità o skip (número 4), que generalment també exerceix de capità de l'equip. Aquest ordre no és obligatori i alguns equips segueixen convencions diferents. Mentre els tres primers jugadors llancen les seves pedres, el capità se situa a l'extrem oposat de la pista per dirigir els jugadors. Quan arriba el torn de llançar del capità, el tercer assumeix aquesta funció de direcció de l'equip.

En la modalitat d'equips, l'ordre dels jugadors s'estableix a l'inici del partit i no es pot modificar entre mà i mà; en canvi, en la modalitat de dobles, l'ordre es pot canviar entre mà i mà. Si un jugador es lesiona i no pot disputar un partit o una mà, l'equip pot optar per incorporar un suplent a partir de la mà següent (o des de la primera mà si el jugador està absent durant tot el partit) o bé jugar amb tres jugadors, repartint les dues pedres del jugador absent entre els dos primers llançadors. No es permeten suplents en la modalitat de dobles mixtos.[36]

Llançament

[modifica]
Mark Nichols, de l'equip del Canadà, llança una pedra mentre els seus companys d'equip l'observen preparats per començar a escombrar, Jocs Olímpics d'Hivern de 2006.
Bloc de sortida per llançar les pedres. El 95 % dels blocs de sortida utilitzats arreu del món són del model Marco, inventat a la dècada del 1980 per Marco Ferraro.[37]

El procés de fer lliscar la pedra per la pista es coneix com a llançament. Els jugadors, a excepció del capità (skip), s'alternen per llançar i escombrar. Quan un jugador (per exemple, el primer) llança, els jugadors que no ho fan (el segon i el tercer) escombren. Quan el capità llança, el segon capità assumeix el seu rol.

El capità de l'equip, determina la ubicació desitjada de la pedra, així com el pes, la rotació i la trajectòria necessàries perquè s'hi aturi. La ubicació vindrà condicionada per l'estratègia del moment, que pot implicar eliminar, bloquejar o desplaçar lleugerament una altra pedra.

  • El pes de la pedra fa referència a la seva velocitat, la qual depèn més de l'impuls de les cames durant el llançament que no pas del braç.
  • La rotació (o curl) és el gir de la pedra, que li confereix una trajectòria corba.
  • La trajectòria és la direcció del llançament, sense tenir en compte l'efecte de la rotació.

El capità pot comunicar el pes, la rotació, la trajectòria i altres aspectes tàctics mitjançant indicacions verbals o colpejant el gel amb l'escombra. En el cas d'una eliminació, una pedra de protecció o un desplaçament tàctic, el capità indicarà quines pedres hi estan implicades.

El llançador comença des de la línia de sortida (hack line). La sabata de tracció, amb la sola antilliscant, es col·loca contra un dels blocs (en el cas d'un jugador dretà, el peu dret es posa contra el bloc de l'esquerra, i a la inversa per a un jugador esquerrà). Un cop al bloc, el llançador alinea el cos de manera que les espatlles quedin perpendiculars a l'escombra del capità, situada a l'altre extrem de la pista, per marcar la direcció del llançament.

Ara es col·loca la pedra davant del peu, a la línia de sortida. En aixecar-se lleugerament d'aquesta posició, el llançador retira la pedra cap enrere (alguns jugadors veterans fins i tot l'eleven durant aquest moviment) i, tot seguit, avança amb una gambada fluida mentre empeny la pedra cap endavant. Al mateix temps, el peu lliscant es desplaça per davant del peu de tracció, que queda endarrerit. L'impuls d'aquesta gambada determina la força —i, per tant, la distància— amb què es desplaçarà la pedra. Per mantenir l'equilibri, el jugador es pot ajudar amb l'escombra, agafada amb la mà lliure i amb la part posterior orientada cap avall perquè llisqui.

Actualment existeixen dos tipus habituals de llançament:

  • El llançament típic amb el peu pla i,
  • El llançament Manitoba tuck, en què el jugador llisca sobre la part davantera de la planta del peu.[38]

Quan el jugador deixa anar la pedra, li imprimeix una rotació (anomenada turn) mitjançant un lleuger gir del mànec en sentit horari o antihorari. La velocitat de rotació habitual fa que la pedra giri unes dues voltes i mitja abans d'aturar-se.

La pedra s'ha d'alliberar abans que la seva vora davantera travessi la línia de sortida (hog line) més propera. En els torneigs importants, s'utilitza habitualment el sensor anomenat Eye on the Hog per fer complir aquesta norma. El sensor es troba al mànec de la pedra i indica si aquesta s'ha alliberat abans d'arribar a la línia de sortida. Els llums del mànec s'encenen en verd si el llançament és reglamentari, o en vermell si no ho és. En aquest últim cas, la pedra es retira immediatament del joc, sense esperar que s'aturi.[39]

La pedra ha de superar la línia de sortida més llunyana; si no ho fa, es retira del joc (es considera hogged). L'única excepció és si la pedra no arriba a quedar-se quieta més enllà d'aquesta línia després d'haver rebotat contra una altra pedra que ja estava en joc just després de la línia de sortida.[27][28]

Escombrada

[modifica]
L'equip de Suècia escombrant la part davantera per on ha de passar la pedra cap a la diana durant els Jocs Olímpics d'Hivern de Vancouver 2010.

Un cop llançada la pedra, la seva trajectòria es veu influïda pels dos jugadors que escombran davant la pedra i que actuen seguint les indicacions del capità.

L'escombrada es realitza per diversos motius: per fer que la pedra avanci més lluny, per reduir-ne la curvatura i per netejar de restes la superfície per on passa.[40] L'acció d'escombrar permet que la pedra avanci més i segueixi una trajectòria més recta gràcies a la lleugera fusió del gel sota les escombres, fet que redueix la fricció mentre la pedra es desplaça per aquella zona. Com que les pedres tendeixen a corbar-se més a mesura que perden velocitat, escombrar a l'inici del recorregut sol augmentar la distància i rectificar la trajectòria, mentre que fer-ho un cop la pedra ja ha començat a desviar-se lateralment pot incrementar aquesta desviació lateral.

Segons el reglament, l'acció s'ha de realitzar lateralment (paral·lelament a les línies de hog). Una pedra immòbil només pot ser escombrada un cop s'ha posat en moviment (després de rebre un impacte, directe o indirecte, d'una pedra llançada). No hi ha límit en el nombre de jugadors que poden escombrar les pedres abans de la línia de tee, tanmateix, més enllà d'aquest punt, només un jugador pot escombrar. Qualsevol membre de l'equip que ha llançat la pedra pot escombrar una pedra de l'adversari, sempre que ho faci tot sol i només després que la pedra hagi travessat la línia de tee. Pel que fa a l'equip contrari (el que no ha llançat la pedra), només el capità o segon capità poden escombrar una pedra de l'adversari.[27][28]

Cremar una pedra

[modifica]

De vegades, els jugadors poden tocar accidentalment una pedra amb l'escombra o amb alguna part del cos. Aquesta acció es coneix habitualment com a "cremar" una pedra (o burning a stone). S'espera que els jugadors que toquin una pedra d'aquesta manera reconeguin la infracció per esperit esportiu. Tocar una pedra immòbil quan no hi ha cap pedra en moviment (és a dir, quan no s'està executant cap llançament) no es considera infracció, sempre que el contacte no en modifiqui la posició, de fet, és una manera habitual que té el capità d'assenyalar una pedra que s'ha d'eliminar.

Última pedra

[modifica]
Dues maneres d'aconseguir la diana amb l'última pedra: un draw a l'esquerra (rebut per a llançament amb la mà dretana) i un hit and roll a la dreta.

L'última pedra d'una mà s'anomena hammer (o "l'última pedra"), i llançar-la proporciona a l'equip un avantatge tàctic. Abans del partit, els equips solen decidir qui disposa de l'última pedra a la primera mà ja sigui per atzar (com ara llançant una moneda a l'aire), mitjançant una prova de precisió (*draw-to-the-button*), en què un representant de cada equip llança una pedra per veure qui s'acosta més al centre de la diana, o bé —especialment en competicions com els Jocs Olímpics d'Hivern— comparant el balanç de victòries i derrotes de cada equip. En totes les mànegues següents, l'equip que no ha puntuat a la mà anterior és qui llança en segon lloc i, per tant, disposa de l'última pedra. En el cas que cap dels dos equips puntuï (situació coneguda com a mà nul·la o blanked end), l'equip que tenia l'última pedra la conserva. Naturalment, és més fàcil puntuar amb l'última pedra que sense. Si només és possible anotar un punt, el capità pot optar per no puntuar per tal de conservar l'última pedra a la mà següent, donant així a l'equip una nova oportunitat d'aprofitar aquest avantatge per intentar sumar dos punts. Aconseguir punts sense tenir l'última pedra es coneix habitualment com a "robar" la mà (o steal) i és una acció molt més difícil.

Equipament

[modifica]

Pedra

[modifica]
Mostra de les pedres de granit utilitzades al cúrling.

La pedra de cúrling (també anomenada simplement "pedra") està feta de granit i compleix les especificacions de la World Curling, que en fixa el pes entre 17,24 i 19,96 kg (38 i 44 lliures), la circumferència màxima en 914 mil·límetres (36 polzades) i l'alçada mínima en 114 mil·límetres (4,5 polzades).[27] L'única part de la pedra que està en contacte amb el gel és la superfície de lliscament, un anell estret i pla d'entre 6,4 i 12,7 mil·límetres (d'1/4 a 1/2 polzada) d'amplada i uns 130 mil·límetres (5 polzades) de diàmetre. Els costats de la pedra s'abomben de manera convexa cap a l'anell, mentre que el costat interior és còncau per evitar el contacte amb el gel. Aquesta base còncava va ser proposada per primera vegada per J. S. Russell, de Toronto (Canadà), en algun moment posterior al 1870, i posteriorment va ser adoptada pel fabricant escocès de pedres Andrew Kay.[20]

El granit per a les pedres prové de dos llocs:

  • L'illa Ailsa Craig,[41] situada al fiord de Clyde, davant de la costa d'Ayrshire (Escòcia), però actualment l'illa és una reserva natural i l'explotació de la pedrera està subjecta a restriccions ambientals que prohibeixen l'ús d'explosius.[42] La pedrera és explotada per l'empresa Kays of Scotland, fundada el 1851, que ha estat el fabricant exclusiu de pedres de cúrling des dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2006.[43][44]
  • La pedrera de granit de Trefor, al nord de la península de Llŷn, a Gwynedd (Gal·les). L'explotació d'aquest granit es remunta al 1850 i es presenta en tonalitats rosades, blavoses i grises.[45] La pedrera subministra granit per a pedres de cúrling exclusivament a la Canada Curling Stone Company, empresa que fabrica aquestes pedres des del 1992 i que va proveir les pedres utilitzades als Jocs Olímpics d'Hivern de 2002.

Aquestes dues pedreres proporcionen quatre varietats de colors conegudes com a Ailsa Craig Common Green, Ailsa Craig Blue Hone (té una absorció d'aigua molt baixa, fet que evita que l'acció de la congelació repetida de l'aigua erosioni la pedra.))[46] Blue Trefor i Red Trefor.[47]

A la pedra s'hi fixa una nansa mitjançant un pern que la travessa verticalment pel centre. La nansa permet agafar la pedra i fer-la girar en el moment del llançament; en gel ben preparat, la rotació fa que la trajectòria de la pedra es corbi en la direcció cap a on gira la vora davantera, especialment a mesura que la pedra perd velocitat. Les nanses són de colors per identificar cada equip; el vermell i el groc són dos colors habituals en els grans torneigs. En competició, es pot instal·lar una nansa electrònica, coneguda com a Eye on the Hog,[48][39] per detectar infraccions a la línia de llançament (o la hog line). Aquest sistema detecta electrònicament si la mà de qui llança està en contacte amb la nansa en passar per la línia i indica la infracció mitjançant uns llums situats a la base de la nansa. El sistema Eye on the Hog elimina l'error humà i la necessitat de tenir jutges a la línia de llançament. És obligatori en competicionsd'alt nivell, però el seu cost —uns 650 dòlars EUA per unitat— fa que, actualment, quedi fora de l'abast de la majoria de clubs de cúrling.

Escombra

[modifica]
Escombra de cúrling.

L'escombra de cúrling —o raspall— s'utilitza per escombrar la superfície del gel per on passa la pedra i sovint també serveix de suport per mantenir l'equilibri durant el llançament de la pedra.[49]

Escombrar el gel per on ha de passar la pedra en redueix la desacceleració i ajuda a mantenir-ne la trajectòria: la fricció escalfa i fon el gel, fent que la superfície sigui més lliscadissa. L'escombra també serveix per retirar restes de gel i perquè el capità indiqui la trajectòria prevista de la pedra; el capità sosté l'escombra per l'extrem perquè els jugadors que acompanyen la pedra puguin veure cap a on ha d'anar.

Abans de la dècada del 1950, la majoria de les escombres de cúrling estaven fetes de fibres de panís i s'assemblaven a les escombres domèstiques de l'època. El 1958, Fern Marchessault, de Mont-real, va invertir la posició de les fibres de panís al centre de l'escombra. Aquest tipus d'escombra es coneixia com a Blackjack.[50]

Més endavant també es van popularitzar les escombres fetes de materials sintètics en lloc de fibres de panís (com ara el model Rink Rat). A finals dels anys seixanta, jugadors de competició de Calgary (Alberta) —com John Mayer, Bruce Stewart i, més tard, els equips campions del món júnior capitanejats per Paul Gowsell— van demostrar que l'escombreta de curling podia ser tan eficaç, o més, que l'escombra tradicional, sense provocar les butllofes habituals en l'ús d'aquestes últimes.[50] Finalment, l'escombreta sintètica es va imposar i la majoria dels jugadors van optar per aquesta, ja que era una opció més econòmica i eficient. Avui dia, les escombretes han substituït les tradicionals escombres de palla de fibres de panís a tots els nivells del curling.

Les escombres modernes poden tenir el capçal de tela, de pèl de porc o de pèl de cavall. Els mànecs solen ser tubs buits de fibra de vidre o de fibra de carboni, en lloc de barres massisses de fusta. Aquests mànecs tubulars són més lleugers i resistents que els de fusta; això permet escombrar més de pressa i aplicar més força cap avall sobre el capçal, alhora que es redueix la flexió del mànec.

El 2014 es van introduir unes noves escombres amb "teixit direccional", capaces d'influir en la trajectòria de la pedra de cúrling millor que les escombres existents. Va sorgir la preocupació que aquestes escombres alteressin els fonaments d'aquest esport, ja que reduïen el nivell de destresa necessari i conferien als jugadors un avantatge injust. Almenys trenta-quatre equips d'elit van signar un comunicat comprometent-se a no utilitzar-les. Aquest episodi es va conèixer com la polèmica del "broomgate".[51][52] La Federació Mundial de Cúrling i Curling Canada van prohibir temporalment aquestes noves escombres per a la temporada 2015-2016.[53] Des del 2016, la Curling World només aprova un tipus estandarditzat de capçal d'escombra per a la competició.[54]

Sabates

[modifica]
Mopdel de sabata lliscant.

Les sabates de cúrling són semblants a les sabates esportives convencionals, tret de les soles especials: la sabata lliscant (anomenada habitualment slider) està dissenyada per al peu que llisca, i la sabata d'adherència (anomenada habitualment gripper), per al peu que s'impulsa des de la línia de sortida o hack line.

La sola lliscant està dissenyada per lliscar i, habitualment, és de tefló. La porta el llançador durant l'execució del llançament des de la línia de sortida o hack line, així com els escombradors o el capità (skip) per desplaçar-se per la pista mentre escombren o es mouen ràpidament. Com a alternativa al tefló, també existeixen soles lliscants d'acer inoxidable o del tipus "maó vermell" (red brick), que incorporen blocs laterals de PVC. La majoria de sabates tenen una superfície lliscant que cobreix tota la planta, però algunes només en cobreixen el contorn o presenten altres configuracions. Hi ha models que incorporen petits discos lliscants a la punta i al taló —o només a la part davantera—, fet que ofereix més flexibilitat al peu de lliscament per als jugadors que utilitzen la tècnica de llançament ajupit (tuck delivery).[55] Quan un jugador no està llançant, pot anul·lar temporalment la capacitat de lliscament de la sabata col·locant-hi una funda de goma antilliscant (gripper). Les sabates esportives convencionals es poden adaptar per lliscar utilitzant una sola de tefló que es col·loca a sobre (ja sigui fixant-la o posant-hi el peu a sobre) o bé aplicant cinta aïllant o cinta americana directament a la sola o sobre un tros de cartró, aquesta solució sol ser adequada per a jugadors ocasionals o principiants.

El llançador porta la sabata d'adherència al peu amb què s'impulsa des de la línia de sortida durant el llançament, i està dissenyada per agafar-se al gel. Pot tenir una sola de sabata esportiva convencional o bé una capa especial de material gomós aplicada a la sola, amb un gruix que iguali el de la sabata de lliscament. La puntera d'aquesta sabata també pot portar un recobriment de goma a la part superior o una solapa que penja sobre la punta per reduir el desgast de la part superior de la sabata quan aquesta s'arrossega pel gel darrere del llançador.

Sistema de puntuació

[modifica]
Marcador de cúrling típic dels partits entre clubs, que registra les puntuacions d'una manera diferent de la dels marcadors que es fan servir a la televisió.

Guanya l'equip que acumula més punts al final de deu mans. Els punts s'atorguen en acabar cadascuna d'aquestes mànegues de la manera següent: un cop cada equip ha llançat les seves vuit pedres, l'equip que té la pedra més propera al centre de la diana guanya la mà, aleshores, l'equip guanyador rep un punt per cadascuna de les seves pedres que estigui més a prop del centre que la pedra més propera de l'adversari.

Mesurament de quina pedra és la més propera al centre de la diana.

Només es té en compte per a la puntuació les pedres que es troben dins de la diana. Una pedra es considera dins de la diana si està situada dins de la zona de 3,7 m (12 peus) o si alguna part de la seva vora se superposa a la línia de l'anell. Com que la base de la pedra és arrodonida, una pedra que tot just entra a la diana pot no tocar físicament l'anell —ja que aquest passa per sota de la vora arrodonida de la pedra—, però tot i així computa. Aquest tipus de pedra es coneix com a biter. Potser no resulta evident a simple vista quina de les dues pedres és més a prop del centre de la diana o si una pedra realment està tocant la zona de puntuació. Existeixen dispositius especialitzats per determinar-ho, però no es poden utilitzar fins que no s'ha acabat la mà. Per tant, un equip pot prendre decisions estratègiques durant la mà basant-se en suposicions sobre la posició de les pedres que poden resultar ser errònies.

Hi ha dues maneres de mostrar la puntuació en un marcador. El mètode utilitzat internacionalment per la World Curling presenta els resultats de les mans en una taula senzilla, amb els números de les mans a la capçalera i la puntuació de cada equip a les files inferiors. Això ofereix una visió més directa de l'evolució del partit.[56] L'altre estil de puntuació és més habitual als clubs i mostra, a cada fila, la mà concreta en què un equip ha aconseguit una determinada puntuació. A tall d'exemple, aquí teniu els resultats de la final masculina de cúrling als Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 en tots dos formats:

Format internacional
Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Final
Canadà Canadà 0 2 1 1 0 6 0 0 X X 10
Finlàndia Finlàndia 2 0 0 0 1 0 0 1 X X 4
Format entre clubs
Canadà Canadà 2 3 4 6
Punts 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Blank ends
Finlàndia Finlàndia 1 5 8 7

Aconseguir vuit punts —sumant totes les pedres llançades per un equip— és la puntuació màxima possible en una mà i es coneix com a eight-ender o snowman.[57][58] Aconseguir un eight-ender és molt difícil al cúrling,[59][60] i equivaldria a fer un partit perfecte al beisbol.[61]

Clubs catalans

[modifica]

A Catalunya la història és més recent. L'any 1999 es creà el primer club a Catalunya i a Espanya, el Club de Cúrling Igualada.

Altres clubs catalans són:

  • Barcelona Curling Club
  • Club Cúrling Igualada
  • Club d'Esquí Bellver
  • Club de Cúrling Sporting l'Olla
  • Club d'Esqui Val d'Aran (CEVA) - Vielha, amb dos equips CEVA 2002 i CEVA 2010
  • Club Poliesportiu Puigcerdà
  • Club Aranés d'Esports d'Iuern (CAEI) - Vielha
  • Club Esquí Berguedà

Principals campionats

[modifica]

Els principals torneigs de cúrling que es disputen actualment són:[62]

  • Campionat del Món: la versió masculina se celebra des del 1959 i la femenina des del 1979. Hi participen dotze equips en una competició dividida en dues fases (lligueta i eliminatòries). En els tres campionats anteriors als Jocs Olímpics d'Hivern, els països obtenen punts que determinen quins equips es classifiquen per al torneig olímpic.
  • Campionat d'Europa: serveix de torneig classificatori per al Campionat del Món. S'hi classifiquen set equips (vuit si el Campionat del Món se celebra fora d'Europa).
  • Jocs Olímpics d'Hivern: el país amfitrió i els nou equips amb més punts dels tres Campionats del Món anteriors participen en els torneigs masculí i femení. El format de competició és el mateix que el del Campionat del Món.
  • Campionat del Món en cadira de rodes: el país amfitrió, els set millors equips del campionat anterior i els dos millors equips d'una fase de classificació mundial participen en aquest torneig d'equips mixtos. Els països obtenen punts que serveixen per classificar-se per als Jocs Paralímpics.
  • Jocs Paralímpics d'Hivern: el país amfitrió i els onze equips amb més punts dels tres campionats del Món anteriors participen en el torneig d'equips mixtos. El format de competició és el mateix que el del Campionat del Món.
  • La Copa Continental fou del 2001 al 2012 un torneig de cúrling que se celebrava anualment i que enfrontava equips d'Amèrica del Nord (de vegades només del Canadà) contra equips de la resta del món (de vegades només d'Europa).[63]

Floor curling

[modifica]

Una variant d'aquest esport que no requereix gel, anomenada floor curling, es pot practicar en qualsevol superfície plana i implica estratègia, comunicació, precisió i treball en equip.[64] El gener de 2024, la World Curling es va associar amb Rock Solid Productions Inc. per promoure el floor curling a escala mundial, en qualitat d'organisme rector d'aquesta modalitat esportiva.[65]

Cúrling amb cadira de rodes

[modifica]

El cúrling s'ha adaptat per a persones que van en cadira de rodes i per a aquelles que, per altres motius, no poden llançar la pedra des de la línia de sortida. Aquests jugadors poden utilitzar un estri conegut com a "bastó de llançament" (delivery stick). L'estri subjecta la nansa de la pedra i el jugador l'empeny, al final del llançament, el jugador tira el bastó cap enrere, fet que l'allibera de la pedra.[66]

El bastó de llançament es va inventar específicament per als jugadors de cúrling d'edat avançada el 1999 al Canadà. A principis del 2016, va sorgir una iniciativa internacional per permetre l'ús d'aquests bastons per part de jugadors majors de 60 anys als Campionats Sènior de la Federació Mundial de Cúrling, així com en qualsevol futur campionat de la categoria Màster (majors de 60 anys) que es pugui organitzar.[67]

[modifica]
  • A la pel·lícula Help! del 1965, la segona protagonitzada pels The Beatles, es veu el grup practicant cúrling als Alps austríacs.[68]
  • La pel·lícula 007 al servei secret de Sa Majestat del 1969 inclou escenes de cúrling.
  • L'episodi de la sitcom canadenca "Corner Gas" titulat «Hurry Hard» gira al voltant dels habitants de Dog River, que competeixen en un torneig local de cúrling per la fictícia «Clavet Cup». L'episodi també compta amb les aparicions dels jugadors de cúrling canadencs Randy Ferbey i Dave Nedohin.
  • A la novel·la de misteri de Louise Penny A Fatal Grace, publicada el 2007, el protagonista investiga un assassinat durant una competició local de cúrling nadalenca.[69]
  • La pel·lícula canadenca Men with Brooms del 2002, una comèdia romàntica, gira al voltant del cúrling; la història segueix un antic jugador que torna a la seva ciutat natal i decideix tornar a reunir un equip que s'havia dissolt anys enrere, amb l'objectiu de guanyar el torneig fictici Golden Broom.[70]
  • A la vint-i-unena temporada de la sèrie d'animació Els Simpson, l'episodi «Boy Meets Curl» mostra Homer i Marge Simpson formant un equip mixt de cúrling i classificant-se per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010.[71]
  • A la comèdia italiana La mossa del pinguino del 2013 un equip insòlit intenta classificar-se per als Jocs Olímpics d'Hivern de Torí del 2006.
  • La pel·lícula canadenca Sweeping Forward del 2014 se centra en un grup de joves amb problemes que són reclutades per entrenar-se i competir com a equip de cúrling.
  • El 2021 la sèrie d'animació The Great North va emetre l'episodi «Curl Interrupted Adventure», en què dos personatges s'uneixen a una lliga de cúrling.[72]
  • El 2024, la canadenca CBC va publicar el documental Broomgate: A Curling Scandal, que detalla la polèmica sobre l'escombra de cúrling que va tenir lloc els anys 2015 i 2016.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Centre de Terminologia en català
  2. ↑ «CURL». DSL. Arxivat de l'original el 7 març 2012. [Consulta: 5 octubre 2026].
  3. ↑ «curl» (en anglès). The Free Dictionary by Farlex. [Consulta: 5 octubre 2026].
  4. ↑ «corbar». Diccionari.cat. [Consulta: 5 octubre 2026].
  5. ↑ «Wooden Curling Stone». Wisconsin Historical Society. Arxivat de l'original el 5 novembre 2010. [Consulta: 5 octubre 2026].
  6. ↑ «The World’s Oldest Curling Stone» (en anglès). Stirling Smith Art Gallery and Museum. [Consulta: 5 octubre 2026].
  7. ↑ «History of the Game». Royal Caledonian Curling Club. Arxivat de l'original el 15 febrer 2018. [Consulta: 5 octubre 2026].
  8. ↑ Kerr, 1890, p. 79.
  9. ↑ «THE MUSES THRENODIE, OR, Mirthfull Mournings, on the death of Master Gall». American. Arxivat de l'original el 15 abril 2019. [Consulta: 5 octubre 2026].
  10. ↑ Kerr, 1890, p. 115.
  11. ↑ «KILSYTH - Birthplace of World Curling 1716». Paperclip.org.uk. Arxivat de l'original el 5 febrer 2012. [Consulta: 5 octubre 2026].
  12. ↑ «History». International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 7 maig 2018. [Consulta: 5 octubre 2026].
  13. ↑ Smith, David B. Curling: An Illustrated History (en anglès). John Donald, 1981, p. 250. ISBN 978-0859760744 [Consulta: 5 octubre 2026].
  14. ↑ Ramsay, John. An Account of the Game of Curling, with Songs for the Canon-Mills Curling Club (en anglès), 1882 [Consulta: 5 octubre 2026].
  15. ↑ Kerr, 1890, p. 27,31, 33,35, 37.
  16. ↑ «Pondhunting 'Cairnie ponds' and 'Sprinkle rinks'» (en anglès). The Curling History Blog. [Consulta: 5 octubre 2026].
  17. ↑ Watson, Thomas. Kirkintilloch, town and parish (en anglès), 1894, p. 312 [Consulta: 5 octubre 2026].
  18. ↑ Bell, Henry Glassford. The Poetical Works of David Gray (en anglès), 1874, pp. 16-17 [Consulta: 5 octubre 2026].
  19. ↑ McLeod, Alex G. The Book of Old Darvel and Some of its Famous Sons (en anglès). Walker & Connell Ltd, 1930, pp. 12–13 [Consulta: 5 octubre 2026].
  20. 1 2 Maxwell, Doug. Canada Curls: The Illustrated History of Curling in Canada. Whitecap Books Ltd, 2002, p. 256. ISBN 978-1552854006 [Consulta: 5 octubre 2026].
  21. ↑ «Un peu d’histoire» (en francès). Royal Montreal Curling Club. [Consulta: 5 octubre 2026].
  22. ↑ «World Rankings» (en anglès). World Curling. [Consulta: 5 octubre 2026].
  23. ↑ «Mixed Doubles curling confirmed for PyeongChang 2018 Olympics». World Curling Federation. Arxivat de l'original el 19 gener 2018. [Consulta: 5 octubre 2026].
  24. ↑ «III Olympic Winter Games». Olympic Official Report Lake Placid 1932. Arxivat de l'original el 10 abril 2008. [Consulta: 5 octubre 2026].
  25. ↑ «Canadians Win At Curling: Beat United States, 12 Games to 3, in Exhibition Series» (en anglès). The New York Times, 06-02-1932 [Consulta: 5 octubre 2026].
  26. ↑ «Historical Results & Statistics». World Curling. [Consulta: 5 octubre 2026].
  27. 1 2 3 4 5 6 «Rules of Curling» (en anglès). World Curling. [Consulta: 5 octubre 2026].
  28. 1 2 3 4 «Curling: Què és, Regles i On Practicar-lo». Caranva. [Consulta: 7 octubre 2026].
  29. ↑ «El Curling». Curling Puigcerdà Pànxing. [Consulta: 7 octubre 2026].
  30. ↑ «Eight is Great! Asham World Curling Tour Events, Including Grand Slams, move to Eight-End Format». World Curling Tour. Arxivat de l'original el 18 setembre 2016. [Consulta: 6 octubre 2026].
  31. ↑ «Rules of Curling for General Play». Curling Canada. Arxivat de l'original el 29 novembre 2014. [Consulta: 6 octubre 2026].
  32. ↑ Branch, John «Curlers Are Finicky When It Comes to Their Olympic Ice» (en anglès). The New York Times, 17-08-2009 [Consulta: 5 octubre 2026].
  33. ↑ Hendry, Erica R. «Why Curling Ice Is Different Than Other Ice» (en anglès). Smithsonian Magazine, 14-02-2014 [Consulta: 5 octubre 2026].
  34. ↑ Keating, Shane «The slippery science of Olympic curling: we still don’t know how it works» (en anglès). UNSW Sydney Newsroom, 15-02-2022 [Consulta: 5 octubre 2026].
  35. ↑ Celizic, Mike «Smooth operators: They make Olympic ice nice» (en anglès). NBC News, 23-02-2010 [Consulta: 5 octubre 2026].
  36. 1 2 Aulbach, Dan «Curling 101: Rules» (en anglès). NBCUniversal, 08-02-2026 [Consulta: 7 octubre 2026].
  37. ↑ Desaulniers, Darren «Ferraro’s hack innovation remains curling standard» (en anglès). Pressreader, 26-03-2010 [Consulta: 7 octubre 2026].
  38. ↑ Wiecek, Paul «Team of ‘tuckers’» (en anglès). The Free Press, 07-03-2016 [Consulta: 7 octubre 2026].
  39. 1 2 Lazare, Lewis «Chicago company helping defuse a controversy in curling» (en anglès). Chicago Business Journal, 18-02-2014 [Consulta: 7 octubre 2026].
  40. ↑ Spector, Dina «Why curlers sweep the ice» (en anglès). Business Insider, 14-02-2014 [Consulta: 7 octubre 2026].
  41. ↑ «Kays Scotland» (en anglès). Andrew Kay & Co. [Consulta: 6 octubre 2026].
  42. ↑ Cooper, Joe «An uninhabited Scottish isle is home to the golden granite used in Olympic curling stones» (en anglès). The Associated Press, 18-12-2025 [Consulta: 6 octubre 2026].
  43. ↑ «The latest news from Kays of Scotland». Kays of Scotland. Arxivat de l'original el 26 febrer 2013. [Consulta: 6 octubre 2026].
  44. ↑ «Mauchline, 9 Barskimming Road, Kay's Curling Stone Factory». Canmore. Arxivat de l'original el 19 febrer 2018. [Consulta: 6 octubre 2026].
  45. ↑ «Newsletter Number 2 October 2004». Welsh Stone Forum. Arxivat de l'original el 2 febrer 2014. [Consulta: 6 octubre 2026].
  46. ↑ «Evolution of the curling stone». Anchorage Curling Club. Arxivat de l'original el 15 abril 2012. [Consulta: 6 octubre 2026].
  47. ↑ Paulley, Glenn «Curling stones: taken for granite» (en anglès). Throwing Rocks, 07-03-2020 [Consulta: 6 octubre 2026].
  48. ↑ «Curling rock and apparatus and method for detecting a hog line violation» (en anglès). Espacenet. [Consulta: 7 octubre 2026].
  49. ↑ Aulbach, Dan «Curling 101: Equipment» (en anglès). NBCUniversal, 22-07-2025 [Consulta: 7 octubre 2026].
  50. 1 2 «The History of Curling». Canadian Curling Association. Arxivat de l'original el 10 febrer 2014. [Consulta: 6 octubre 2026].
  51. ↑ «Top curling teams say they won't use high-tech brooms» (en anglès). CBC News, 16-10-2015 [Consulta: 7 octubre 2026].
  52. ↑ Ouellette, Jennifer «Here’s the Physics Behind the ‘Broomgate’ Controversy Rocking the Sport of Curling» (en anglès). Gizmodo, 12-06-2016 [Consulta: 7 octubre 2026].
  53. ↑ «Curling Canada bans broom heads with 'directional fabric'» (en anglès). CTV News, 27-11-2015 [Consulta: 7 octubre 2026].
  54. ↑ «Brush Head Moratorium» (en anglès). Curling Canada. Arxivat de l'original el 11 juliol 2021. [Consulta: 7 octubre 2026].
  55. ↑ «Curling shoes: choosing a slider». Throwing Stones. Arxivat de l'original el 18 abril 2012. [Consulta: 6 octubre 2026].
  56. ↑ «Scoring» (en anglès). Curlingbasics.com. [Consulta: 7 octubre 2026].
  57. ↑ «Rocks align for Waffle rink to score eight-ender at Quesnel Curling Club». Quesnel Cariboo Observer. Arxivat de l'original el 5 agost 2024. [Consulta: 6 octubre 2026].
  58. ↑ «North Shore curling team scores eight-ender» (en anglès). North Shore News, 04-03-2016 [Consulta: 7 octubre 2026].
  59. ↑ «What are the odds? Windsor rink scores 8-ender» (en anglès). CBC News, 22-12-2011 [Consulta: 7 octubre 2026].
  60. ↑ «Eight-ender scored in curling match in Langley» (en anglès). CBC News, 23-09-2015 [Consulta: 7 octubre 2026].
  61. ↑ Jala, David «Rare curling eight-ender recorded at Sydney club» (en anglès). Cape Breton Post, 20-11-2019 [Consulta: 7 octubre 2026].
  62. ↑ «Major changes to World Curling competition structure for 2026–2030 Olympic cycle confirmed» (en anglès). World Curling. [Consulta: 7 octubre 2026].
  63. ↑ «Continental Cup won’t take place in 2022-23 season» (en anglès). Curling Canada. [Consulta: 8 octubre 2026].
  64. ↑ «Play Floor Curling!» (en anglès). World Floor Curling. [Consulta: 7 octubre 2026].
  65. ↑ «World Curling to promote floor curling globally» (en anglès). World Curling, 05-01-2024 [Consulta: 7 octubre 2026].
  66. ↑ «Section 4 - Using a Throwing Device». The Curling Manual. Arxivat de l'original el 16 gener 2017. [Consulta: 8 octubre 2026].
  67. ↑ «WCF Rejection of Holding World Masters (60+) Championship». World Masters Curling. Arxivat de l'original el 10 gener 2016. [Consulta: 8 octubre 2026].
  68. ↑ «"A fiendish thingy!"» (en anglès). BeatlesHelp. [Consulta: 8 octubre 2026].
  69. ↑ «Bodies of Evidence». New York Times. Arxivat de l'original el 24 abril 2021. [Consulta: 8 octubre 2026].
  70. ↑ «Men With Brooms gives curling a boost» (en anglès). Playback, 14-05-2001 [Consulta: 8 octubre 2026].
  71. ↑ «'The Simpsons' - 'Boy Meets Curl' Recap». HuffPost TV. Arxivat de l'original el 27 maig 2012. [Consulta: 8 octubre 2026].
  72. ↑ «Curling in The Great North». The Curling News. Arxivat de l'original el 24 abrul 2021. [Consulta: 8 octubre 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cúrling

Bibliografia

[modifica]
  • Kerr, John. History of curling, Scotland's ain game, and fifty years of the Royal Caledonian Curling Club. David Douglas Ed. Edinburgh. 1890.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cúrling&oldid=38927097»