Vés al contingut

Cleonice Berardinelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCleonice Berardinelli
Imatge
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 agost 1916 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata (106 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència de la literatura i literatura portuguesa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora d'universitat, especialista en literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro
Universitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Musicbrainz: 9807f59b-89e9-46e7-af8f-20ba86b33855 Modifica el valor a Wikidata

Cleonice Serôa da Motta Berardinelli (Rio de Janeiro, 28 d'agost de 1916 - Rio de Janeiro, 31 de gener de 2023) va ser una professora universitària brasilera i experta en literatura portuguesa. Lusitanista molt respectada, va ser elegida membre de l'Acadèmia Brasilera de Lletres el 2009.[1][2]

Vida i carrera professional

[modifica]

Cleonice Berardinelli es va graduar el 1938 en estudis romànics –Lletres Neollatines– a la Universitat de São Paulo, i va ser assistent de reconeguts professors de literatura portuguesa, primer a la USP, amb Fidelino de Figueiredo i més tard a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), amb Martins Moreira Thiers, on inicialment va impartir classes com a professora associada.[3][2]

La seva tesi de 1959, quan es llicencià en Lletres Clàssiques i Vernàcules a la Facultat Nacional de Filosofia de la UFRJ (coneguda llavors com a Universitat del Brasil), es titulava «Poesia e Poética de Fernando Pessoa». Va ser la primera tesi al Brasil sobre l'obra de Pessoa, i la segona a tot el món. N'esdevingué una experta i una autoritat, no només en difondre la seva obra, sinó també per ajudar a lectors i estudiants a comprendre una obra tan àmplia –amb més de 136 heterònims– i summament complexa».[3][4]

Cleonice Berardinelli en la presentació del seu últim llibreː Fernando Pessoa. Una antologia poètica.

Berardinelli va ser una erudita en Fernando Pessoa i en Luís de Camões, però també en el missioner Antônio Vieira, en José Maria Eça de Queiroz o Mário de Sá-Carneiro, i va publicar importants estudis i edicions crítiques sobre Vicente Anes Joeira, la poesia de José Régio, el teatre de Gil Vicente i d'António Ribeiro Chiado.[4]

Va ensenyar a la Universitat Federal de Rio de Janeiro des del 1944 (de la qual es va jubilar el 1987), a la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro des del 1963 (se'n jubilava el 2006) i a la Universitat Catòlica de Petrópolis des del 1961. De 1961 a 1963 va ser professora de Llengua i Literatura Portuguesa a l'Institut Rio Branco, el 1985 professora visitant a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, i el 1987 i el 1989 professora visitant a la Universitat de Lisboa.[4][2]

Va morir el 31 de gener de 2023 a l'edat de 106 anys, a Rio de Janeiro.[2]

Acadèmica

[modifica]

Cleonice Berardinelli va ser convidada repetidament durant anys a ocupar un lloc a l'Acadèmia, i ho va rebutjar sempre. Ho acceptà el 16 de desembre de 2009, succeint-hi Antônio Olinto, com a sisena titular del seient número 8, que porta el nom de Cláudio Manuel da Costa. Va ser l'acadèmica viva de més edat de la institució, fins a la seva mort als 106 anys, el gener de 2023.[2][4][5]

Des del 1975 va ser també membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa.[2][6]

Honors

[modifica]

Després d'haver supervisat desenes de treballs de màster i una quarantena de tesis doctorals, al 1992 va contribuir a fundar l'Associació Brasilera de Professors de Literatura Portuguesa. Al 1995 rebé un doctorat honoris causa de la Universitat Federal de Ceará, a Fortaleza, l'any següent el de la Universitat de Lisboa, i al 2013, el de la Universitat de Coimbra, a Portugal.[2]

L'any 2000 se li atorgà la Medalla al Mèrit Científic, de la Fundació Carlos Chagas Filho, per al Suport a la Recerca. Entre altres premis i condecoracions, l'any 2010, la Casa Fernando Pessoa li atorgà la Medalla de l'Ordem do Desassossego.[2]

Obres

[modifica]

Escrits sobre Pessoa

[modifica]
  • Fernando Pessoa: Obras em prosa. Introducció i notes de Cleonice Berardinelli. Rio de Janeiro, 1975.
  • Fernando Pessoa: Alguma Prosa. Selecció, Introducció i notes de Cleonice Berardinelli. Rio de Janeiro, 1976.
  • Fernando Pessoa. Poemas. Rio de Janeiro 1980.
  • Álvaro de Campos. A passagem das horas. Edició crítica. Lisboa 1988.
  • Poemas de Álvaro de Campos. Edició crítica amb introducció, notes i aparat genètic. Lisboa 1990.
  • Poemas de Álvaro de Campos. Fixació del text, Introducció i notes de Cleonice Berardinelli. Rio de Janeiro 1999.
  • Fernando Pessoa: Outra vez te revejo. Rio de Janeiro 2004.
  • Mensagem de Fernando Pessoa. Organitzat per Cleonice Berardinelli i Maurício Matos. Edició preparada segons l'exemplar de 1934 corregit del puny del poeta. Rio de Janeiro 2008.

Escrits sobre Camões

[modifica]
  • Estudis Camonians. MEC, Ministério da Educação e Cultura/FCRB, Fundação Casa de Rui Barbosa, Rio de Janeiro 1973.
  • Sonetos de Camões. Edició crítica, introducció i notes. Rio de Janeiro 1980.

Altres escrits i volums editats d'estudis literaris

[modifica]
  • Cantigas de trovadores medievais em português moderno. Rio de Janeiro, 1953.
  • Mário de Sá-Carneiro: Poesia. Antologia, amb introducció i notes. Rio de Janeiro, 1958.
  • Auto de Vicente Anes Joeira. Reproducció facsímil de les dues edicions del segle XVI, introducció, lectura crítica anotada i índexs de paraules. Rio de Janeiro 1963.
  • João de Deus: Poesia. Antologia, amb introducció i notes. Rio de Janeiro, 1967.
  • Autos de António Ribeiro Chiado. Edició crítica amb introducció i notes. Rio de Janeiro 1968. Juntament amb Ronaldo Menegaz.
  • Antologia do Teatro de Gil Vicente. Amb introducció i notes. Rio de Janeiro 1971.
  • Gil Vicente: autos. Antologia, amb introducció i notes. Rio de Janeiro, 1974.
  • Estudos de Literatura Portuguesa. Lisboa 1985.
  • Antologia da poesia de José Régio. Rio de Janeiro 1985.
  • Os melhores poemas de Bocage. Selecció. São Paulo 1987.
  • Teatro de António Ribeiro Chiado. Edició de Cleonice Berardinelli i Ronaldo Menegaz. Porto 1994.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cleonice Berardinelli tomará posse na ABL na próxima segunda» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 31-03-2010. [Consulta: 22 novembre 2025].
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Cleonice Berardinelli» (en portuguès brasiler). Academia Brasileira de Letras. [Consulta: 8 setembre 2026].
  3. 1 2 «Entenda como Cleonice Berardinelli introduziu a obra de Fernando Pessoa no Brasil» (en portuguès brasiler). O Globo. Grupo Globo, 01-02-2023. [Consulta: 22 novembre 2025].
  4. 1 2 3 4 Sampaio, Dafne «Amor à última flor do Lácio» (en portuguès). Revista Pesquisa. FAPESP, núm. 325, 3-2023 [Consulta: 8 setembre 2026].
  5. ↑ «ABL elege professora Cleonice Berardinelli para a cadeira número 8» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 16-12-2009. [Consulta: 1r febrer 2012].
  6. ↑ «Classe de Letras: Correspondentes Brasileiros» (en portuguès). Academia das Ciências de Lisboa. Arxivat de l'original el 2022-06-15. [Consulta: 1r febrer 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cleonice_Berardinelli&oldid=38737427»