Benearns
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|---|
| Part de | aquitans |
| Epònim | Bearn |
| Geografia | |
| Originari de | Benehàrnum (França) |
| Mapa de distribució | |
 | |
Els benearns o beneharnencs[n 1] (en llatí: Benearni o Beneharnensis)[1] eren un poble aquità que ocupava el territori corresponent a l'actual baix Bearn,[2] prop de Pau. Eren veïns dels tarbel·les a l'oest, dels iluronencs al sud, dels tarusats al nord i dels bigerrions a l'est[3] i controlaven el pas dels Pirineus que permetia l'accés a Caesaraugusta (Saragossa) i a la província de la Tarraconense.
Aquest poble va donar nom a l'antiga ciutat de Benehàrnum,[4] actual Lescar, set quilòmetres a l'oest de Pau. Aquesta ciutat, al seu torn, va donar nom a la província del Bearn.
Nom
[modifica]Els benearns apareixen també en fonts antigues sota els noms de benearnenses o venarni. Segons Paul-Marie Duval, el seu nom antic és venami, ja que així els recull Plini el Vell a la seva Naturalis Historia.[5][6][7] Segons Pèire de Marca, venarni és una transcripció errònia de venami.[8]
Capital
[modifica]El 2023, unes excavacions arqueològiques a Lahòra, al lloc de l'antiga capital dels venarni, a l'oppidum de Castéra, van aportar nova llum sobre la ubicació de Benehàrnum.[4] Entre el 150 aC i el començament de l'era comuna, aquesta ciutat va acollir entre 3.000 i 5.000 habitants.
La segona campanya d'excavacions va confirmar que el jaciment era la capital dels avantpassats dels actuals bearnesos: es tractava de Benehàrnum. Les muralles d'1,2 km de llarg i 8 m d'alçada van reforçar aquesta conclusió. Les excavacions van revelar una complexa xarxa de carrers en una zona densament poblada, amb cases fetes de fusta i argila. La presència d'àmfores de vi italià demostra la importància econòmica de la ciutat. Si no s'hagués produït la conquesta romana, Lahòra podria haver estat encara la capital política, econòmica i cultural del Bearn.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Rohlfs, Gerhard. Le Gascon : Études de philologie pyrénéenne (en francès). 2a ed. (1a ed. 1935). Tübingen; Pau: Verlag Max Niemeyer ; Marrimpouey Jeune, 1977 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie). ISBN 9783484520257. OCLC 3345494.
- ↑ Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 53–59. ISBN 2913156207; 8483314010. OCLC 41254536.
- ↑ Rico, Christian. Pyrénées romaines : Essai sur un pays de frontière (IIIe siècle av. J.-C. : IVe siècle ap. J.-C.) (en francès). Casa de Velázquez, 2018, p. 85. ISBN 978-84-9096-103-2.
- 1 2 Heib, Florent «Labastide-Monréjeau : les fouilles s’achèvent sur le site de l’ancienne capitale gauloise» (en francès). Sud Ouest, 23-08-2023.
- ↑ Plini el Vell. Història natural (Naturalis Historia) (en llatí). llibre 4. «Aquitani, unde nomen provinciae, Sediboviates. mox in oppidum contributi Convenae, Bigerri, Tarbelli Quattrosignani, Cocosates Sexsignani, Venami, Onobrisates, Belendi, saltus Pyrenaeus infraque Monesi, Oscidates Montani, Sybillates, Camponi, Bercorcates, Pinpedunni, Lassunni, Vellates, Toruates, Consoranni, Ausci, Elusates, Sottiates, Oscidates Campestres, Succasses, Latusates, Basaboiates, Vassei, Sennates, Cambolectri Agessinates»
- ↑ Davant, Jean-Louis; Uribe Etxebarria, Lorea. Histoire du peuple basque (en francès). 11a edició (1a ed. 1970). Baiona; Donostia: Elkar argitaletxea, octubre de 2009 (Collection Histoire). ISBN 9788497835480. OCLC 49422842.
- ↑ Duval, Paul-Marie «Les peuples de l'Aquitaine d'après la liste de Pline» (en francès). Publications de l'École française de Rome, 116, 1989, p. 721–737.
- ↑ de Marca, Pèire. Histoire de Bearn: concernant l'origine des rois de Navarre, des ducs de Gascogne [... : avec diverses observations géographiques et historiques] (en francès), 1640.
Antics aquitans | ||
|---|---|---|
Part de {{Pobles de la Gàl·lia}} | ||
| Grups |
|  |
| Relacionats | ||
| Llengua | ||
| Història | ||
