rostre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈrɔs.tɾə/, occidental /ˈrɔs.tɾe/
• Rimes: -ɔstɾe
• Etimologia: De l’antic *rostro, del castellà rostro, del llatí rōstrum ‎(‘bec d’ocell’), segle XIX.

Nom

rostre m. ‎(plural rostres)

1. (antic) Bec d’ocell.
2. Cara de persona.

Sinònims

• vult

Traduccions

Cara de persona

• Anglès: face ^(en)
• Basc: aurpegi ^(eu)
• Castellà: rostro ^(es)
• Llengua de signes catalana: CARA ^(csc)
• Tahitià: mata ^(ty)

Miscel·lània

• Síl·labes: ros·tre (2)
• Anagrames: retors, terròs, terrós, torres, Torres, torrés, tresor

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot