dissort

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /diˈsɔrt/
• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: Del prefix dis- i sort, segle XIV.

Nom

dissort f. ‎(plural dissorts)

1. Mala sort, desgràcia.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: desgracia ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·sort (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB