confrare

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɱˈfɾa.ɾə/
	balear /koɱˈfɾa.ɾə/, /kuɱˈfɾa.ɾə/
Occidental:	/koɱˈfɾa.ɾe/

• Rimes: -aɾe
• Etimologia: Del prefix con- i frare, segle XIII.

Nom

confrare m. ‎(plural confrares, femení confraressa)

1. Persona que pertany a una confraria.

Sinònims

• amic, camarada, col·lega, company, compare, conegut, confident.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: brother ^(en)
• Castellà: cofrade ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·fra·re (3)
• Anagrames: encofrar, enforcar, forcaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot