collibertus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /kɔl.liːˈbɛr.tʊs/
• Etimologia: Del prefix col- i libertus.

Nom

collībertus m. ‎(genitiu collībertī)

1. llibert company d'un altre de la mateixa condició

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	collībertus	collībertī
Vocatiu	collīberte	collībertī
Acusatiu	collībertum	collībertōs
Genitiu	collībertī	collībertōrum
Datiu	collībertō	collībertīs
Ablatiu	collībertō	collībertīs