Carme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkar.mə/, occidental /ˈkaɾ.me/
• Etimologia: [1] Variant de Carmel, de l’hebreu כַּרְמֶל ‎(karmél), de כֶּרֶם ‎(kérem, ‘vinya’) i אֵל ‎(él, ‘Déu’).
• Etimologia: [2] Del grec antic χάσμα ‎(khásma, ‘avenc’), documentat Cazma al segle XI.

Nom propi

Carme f.

1. Prenom femení
2. La lletra C en lectura lletrejada.

Traduccions

prenom femení

• Basc: Karmiñe ^(es)
• Castellà: Carmen ^(es)
• Gallec: Carme ^(gl)

Nom propi

Carme m.

1. Municipi de l’Anoia situat al sud d’Igualada.

Derivats

• carmetà

Miscel·lània

• Síl·labes: Car·me (2)
• Anagrames: carem, cream, crema, cremà, macer, Marcé, recam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia. 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 47. →ISBN.