Àlef
 Àlef | |
|---|---|
| Part de | alfabet semitic (oc)   |
La ʾālp és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlif ا en àrab, àlef א en hebreu i ʔälf አ en amhàric.
L'àlef està present en Unicode com a U+05D0 א letter alef.
En fonètica àlef originàriament representava el so /ʔ/. En hebreu israelià modern aquest so no es pronuncia, tot i que de vegades la lletra ayn (ע) és pronunciada com a /ʔ/, per exemple en el nom de la cançó מָעוֹז צוּר, Māʕōz Sˤūr, que es pronuncia Maʔoz Tsur.
Originalment en la llengua fenícia aquest so /ʔ/ estava present, però en idioma neopúnic aquest fonema deixà de pronunciar-se i aquesta lletra s'utilitzà com a mater lectionis per indicar qualsevol vocal, especialment [o] i [a].[1]
|
Origen
[modifica]El nom àlef deriva de la paraula semítica occidental per dir ‘bou’. La lletra fenícia 𐤀 (ʾalp) deriva d'un dels jeroglífics egipcis que representa el cap d'un bou.[2]
La lletra fenícia ʾalp 𐤀 va donar lloc a l'alfa grega (Α), A llatina i А ciríl·lica.
| egipci | protosinaític | fenici |
|---|---|---|
| 𓃾 |  | 𐤀 |
Alfabet àrab
[modifica]En alfabet àrab, la lletra fenícia 𐤀 va esdevenir la lletra àlif (àrab: ألف, alif ['ʔalif]). És la primera lletra de l'alfabet àrab (també primera i amb valor d'1 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[3] de la lletra fenícia ʾalp.
| fenici | arameu | siríac | nabateu | àrab |
|---|---|---|---|---|
| 𐤀 | 𐡀 | ܐ |  | ﺍ |
Representava el so vocàlic /aː/ o bé la parada glotal /ʔ/. Això va suposar molts errors ortogràfics, cosa que va fer que aquest segon ús s'assignés a una nova lletra: l'hamza (ء), passant a fer l'àlif les funcions de suport d'aquesta última i d'altres signes.
En la notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la a Occident.
Hi ha paraules en àrab que es pronuncien amb /a/ llarga, però a les que no s'escriu l'àlif. En aquestes paraules es pot usar com ajuda a la lectura una àlif petita posada com a diacrític.
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ا | ـا | ـاـ | اـ |
L'àlif, a diferència de la majoria de lletres de l'alfabet àrab, no es lliga a la següent lletra de la paraula, d'aquí que la forma inicial coincideixi amb l'aïllada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincideixen per ser una lletra que permet la lligadura amb la lletra precedent (sempre que aquesta no sigui dal, dhal, ra, zay o waw, que són les altres lletres que igual que l'àlif, mai no es lliguen a la lletra posterior).
Quan l'àlif es lliga amb una lam precedent, forma l'únic dígraf obligatori de l'alfabet àrab: لا, lām-alif:
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| لا | ـلا | ـلاـ | لاـ |
Observeu que, com l'àlif, el dígraf no es lliga amb la lletra següent.
Representació, transcripció i transliteració
[modifica]A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar àlif.
A l'alfabet de xat àrab i al SATTS, àlif es transcriu com a A.
A la representació Unicode, àlif ocupa el punt U+0627 amb el nom ARABIC LETTER ALEF.