Àguila daurada
Aquila chrysaetos  | |
|---|---|
_by_Jarkko_Järvinen.jpg) Aquila chrysaetos chrysaetos | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 2,03 m |
| Pes | 3,572 kg (pes adult, mascle) 5,194 kg (pes adult, femella) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Aquila |
| Espècie | Aquila chrysaetos (Linnaeus, 1758) Aquila chrysaetos |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Falco chrysaetos |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'àguila daurada[1] o àliga daurada, al País Valencià, àguila xotera, o a les Balears, àguila reial[1] (Aquila chrysaetos), és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] És una de les àguiles amb una distribució més àmplia: ocupa gran part de l'hemisferi nord,[4] i és la gran àliga dels Països Catalans.[5] Els fòssils més antics d'aquesta espècie daten del Villanyià (Pliocè superior).[6]
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Morfologia
[modifica]- Fa 75–88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura.
- Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
- Taca daurada al cap.
- La femella és més grossa que el mascle.
Subespècies
[modifica]- Aquila chrysaetos chrysaetos (Linnaeus, 1758) – Euràsia (llevat de la península Ibèrica) fins a l'oest de Sibèria.
- Aquila chrysaetos canadensis (Linnaeus, 1758) – Nord-amèrica.
- Aquila chrysaetos daphanea (Severtzov, 1888) – Des del sud del Kazakhstan fins a l'est de Manxúria i el sud-oest de la Xina. També el nord de l'Índia i del Pakistan.
- Aquila chrysaetos homeryi (Severtzov, 1888) – Península Ibèrica, Àfrica del Nord, Turquia i l'Iran.
- Aquila chrysaetos japonica (Severtzov, 1888) – Japó i Corea.
- Aquila chrysaetos kamtschatica (Severtzov, 1888) – Des del massís de l'Altai fins a la península de Kamtxatka.
- Aquila chrysaetos simurgh - Creta durant el Plistocè i l'Holocè. Avui extinta.
Reproducció
[modifica]És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per a volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.
Exemple de lloc on pot fer niu l'àliga daurada
Alimentació
[modifica]Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seves preses tradicionals, no dubta a caçar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons, aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caçar aus en vol per la seva gran envergadura.
Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran.[7]
Hàbitat
[modifica]És el rapinyaire de l'alta muntanya (