Viroconium
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic, antic assentament, estructura romana i castrum  | |||
| Director d'excavació | Mortimer Wheeler | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Shropshire (Anglaterra) i Wroxeter and Uppington (Anglaterra) | |||
| ||||
| Monument protegit al Regne Unit | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | English Heritage | |||
| Gestor/operador | English Heritage | |||
| Lloc web | english-heritage.org.uk… | |||
.jpg?lang=ca)
Viroconium (nom complet: Viroconium Cornovium) fou una ciutat romana en el que és ara l'est del comtat anglés de Shropshire. Es troba a prop de l'actual llogaret de Wroxeter i, per açò, també es coneix com la Wroxeter Roman City (Ciutat Romana de Wroxeter) per l'English Heritage, el seu propietari actual.[1]
El nom Cornovium es refereix a la tribu dels Cornovii. Segons el geògraf grec Claudi Ptolemeu, hi havia dues ciutats per als Cornovii: Viroconium i Deva Victrix (ara Chester).[2]
Viroconium era la quarta ciutat més gran de Britànnia durant el domini romà, després de Londres, Cirencester i St. Albans. Tenia una població d'uns 6.000 habitants. La van fundar l'any 48, al costat de Watling Street, una antiga carretera; i l'abandonaren entre els anys 500 i 650.[3]
Una volta desapareguda la Britànnia romana, Viroconium fou la capital dels regnes de Pengwern i Powys, el més poderós de Gran Bretanya. Per això, n'hi ha creences que el rei Artús va viure a Viroconium.[4]
Història
[modifica]Època romana
[modifica]Viroconium es va establir en els primers anys de la conquesta romana de Britànnia com a lloc fronterer d'una cohort de tropes auxiliars tràcies que formaven part de les campanyes de Publi Ostori Escàpula. L'indret estava estratègicament situat al costat del final de Watling Street, la principal via romana que travessava Britànnia des de Dubris (Dover). Era una posició fronterera clau perquè defensava la vall del Severn a l'eixida de Cambria i protegia la ruta cap al sud que conduïa a la Vall del Wye.[5]
A mitjan any 1, la Legio XIV Gemina es feu càrrec del lloc de mans dels auxiliars tracis en preparació per a la invasió a Gal·les i reemplaçà el fort amb una fortalesa legionària molt més gran. El 78, el governador Gneu Juli Agrícola va dirigir campanyes per a reprimir les tribus del nord de Gal·les i els druides d'Ynys Môn. El 80, Agrícola dugué la Legio XIV Gemina al nord en les seues expedicions punitives contra els pictes d'Escòcia. Amb l'eixida de la Legio XIV Gemina, la Legio XX Valeria Victrix es va fer càrrec de la fortalesa.
A finals dels anys 80, el fort ja no era usat per l'exèrcit romà perquè la Legio XX Valeria Victrix es reubicà a Deva Victrix. En aquest període, els "mwZA" (assentaments civils) que havien crescut al voltant del fort legionari el van convertir en una ciutat. La recerca arqueològica ha trobat que una casa de banys legionària sense acabar al centre de la ciutat esdevingué el fòrum. Una dècada després, una quadrícula de carrers incloïa el pla de l'antic fort legionari.[6][5]
El fòrum amb columnes es va iniciar en la dècada del 120 i cobria la casa de banys sense acabar, amb la impressionant inscripció dedicatòria a Hadrià trobada en les excavacions que daten de finals del 130. Llavors, la ciutat s'havia expandit sobretot amb l'emperador Hadrià per a cobrir una àrea de més de 70 ha. Després va tenir molts edificis públics, (també termes). També s'han excavat temples i botigues més simples. En el seu apogeu, sembla que Viroconium fou un dels assentaments romans més rics i el quart més gran de Gran Bretanya, amb una població de més de 15.000 persones.[7]
Entre el 165 i el 185, el fòrum es va cremar, incloses les botigues i cases veïnes, i així es van trobar molts productes de botigues en les excavacions. El fòrum fou reconstruït.
Després de la fi del domini romà, al voltant de l'any 410, la tribu dels cornovis es va dividir en Pengwern (Shropshire) i Powys. Aquesta divisió sociopolítica feu que començàs el declivi de Viroconium.
Alta edat mitjana
[modifica]Tot i que Viroconium va servir com a capital post-romana primerenca de Powys, identificada amb les antigues ciutats gal·leses de Cair Urnarc o Cair Guricon que aparegueren a la llista d'Història Brittonum de les 28 civitates de Gran Bretanya, Viroconium esdevingué el lloc de la cort d'un regne post-romà conegut com a Wrocensaete, que fou la unitat territorial successora de Cornòvia. Wrocensaete significa 'els habitants de Wroxeter'.[8][9]
La Pedra de Wroxeter o Pedra de Cunorix, la van trobar al 1967, amb una inscripció en un idioma cèltic insular, identificada pel Celtic Inscribed Stones Project del University College com un "irlandés antic parcialment llatinitzat". La inscripció, segurament en una làpida reutilitzada, data del 460-475, quan els invasors irlandesos havien establit assentaments al sud de Gal·les i al sud-oest de Gran Bretanya.[10][11]
La vida de la ciutat en Viroconium continuà en el segle V, però molts dels edificis es van deteriorar. Entre els anys 530 i 570, quan la majoria dels llocs urbans i vil·les romanes a Gran Bretanya estaven sent abandonades, hi hagué un programa de reconstrucció. L'antiga basílica fou demolida i reemplaçada per nous edificis amb estructura de fusta sobre plataformes d'enderrocs. Devien incloure un edifici molt gran de dos pisos i edificis d'emmagatzematge i cases. En total, 33 nous edificis foren "acuradament planificats i executats" i "construïts hàbilment segons les mesures romanes utilitzant una mà d'obra capacitada". No se sap qui va instigar aquest programa de reconstrucció, però podria ser un bisbe. Alguns dels edificis van ser renovats tres vegades, i la comunitat probablement va durar uns 75 anys fins que, per alguna raó desconeguda, molts dels edificis els van desmantellar.[12]
El jaciment degué ser abandonat pacíficament en la segona meitat del segle VII o començament del VIII.[13]
Preservació
[modifica]
Tot i que l'arqueòleg Philip A. Barker creia que la maçoneria de Viroconium Cornoviorum s'havia utilitzat per a construir les esglésies parroquials properes d'Atcham, Wroxeter i Upton Magna, algunes restes substancials encara en són dempeus, com ara "l'obra antiga" (un arc, part del frigidarium dels banys i la ruïna romana independent més gran d'Anglaterra) i les restes d'un conjunt de banys. Aquests estan exposats al públic i, juntament amb un petit museu, estan a càrrec d'English Heritage amb el nom de "Wroxeter Roman City". Algunes de les troballes més importants són al Museu Music Hall de Shrewsbury. La major part de la ciutat encara roman soterrada, però en gran part ha estat cartografiada mitjançant estudis geofísics i arqueologia aèria.[14]
La recerca arqueològica del jaciment està en curs i se n'estan excavant més edificis.
Vil·la reconstruïda
[modifica]Al febrer del 2011 s'obrí al públic una vil·la romana reconstruïda per a donar una idea de les tècniques de construcció romanes i com vivien els romans. Una sèrie de televisió de Channel 4 titulada Rome Wasn't Built in a Day mostrava com s'havien construït utilitzant autèntiques tècniques antigues. Els constructors foren assistits per un equip de voluntaris locals, i supervisats per l'arqueòleg Dai Morgan Evans, que va dissenyar la vil·la.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Wroxeter Roman City» (en anglés). www.english-heritage.org.uk. [Consulta: 23 gener 2017].
- ↑ «British Tribes» (en anglés). www.dot-domesday.me.uk. [Consulta: 23 gener 2017].
- ↑ «Wroxeter - Roman Britain's Fourth Largest City» (en anglés). www.timetravel-britain.com. [Consulta: 23 gener 2017].
- ↑ «The Real Camelot» (en anglés), 27-03-2015. Arxivat de l'original el 27 de març de 2015. [Consulta: 23 gener 2017].
- 1 2 Wacher, J. The Towns of Roman Britai. Anchor Press, 1974, p. 358–359.
- ↑ Archaeological assessment of Wroxeter, Shropshire, Roger White and Hal Dalwood, https://archaeologydataservice.ac.uk/archiveDS/archiveDownload?t=arch-435-1/dissemination/pdf/PDF_REPORTS_TEXT/SHROPSHIRE/WROXETER_REPORT.pdf.
- ↑ Frere, Britannia, p. 253.
- ↑ Nennius (attrib.). Theodor Mommsen (ed.). Historia Brittonum, VI. Composed after AD 830. (la) Hosted at Latin Wikisource.
- ↑ Higham, Nick J. The Origins of Cheshire. Manchester University Press, 1993, p. 68–77. ISBN 0-7190-3160-5.
- ↑ CISP database, https://archive.today/20140914192609/http://www.ucl.ac.uk/archaeology/cisp/database/stone/wrxtr_1.html, recovered 14 Sep 2014.
- ↑ Zinc «Cunorix Gravestone - 100 Objects» (en anglés). 100 Objects, 15-01-2018. Arxivat de l'original el 2025-05-21.
- ↑ Loseby, Simon T. «Power and towns in Late Roman Britain and early Anglo-Saxon England». A: Sedes regiae (ann. 400–800), 2000, p. 339.
- ↑ Archaeological assessment of Wroxeter, Shropshire.
- ↑ Barker, A. Philip. Techniques of Archaeological Excavation. Routledge, 1977, p. 11.
- ↑ «English Heritage – Properties». www.english-heritage.org.uk. [Consulta: 21 juny 2019].
