Vesc
Viscum album  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | vesc |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Santalales |
| Família | Santalaceae |
| Gènere | Viscum |
| Espècie | Viscum album L., 1753 Viscum album |
| subespècies | |
| |
.svg){kind=icon}
El vesc (Viscum album), també anomenat visc, herba del vesc, visquera, visc quercí, visquerc, viscarcí, viscarí, escarcí o gui,[1] és una planta hemiparàsita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes espècies de pins. És originària d'Europa, i de l'oest i sud d'Àsia, és espontània a la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Amèrica del Nord (a Califòrnia el 1900 i a la Colúmbia Britànica cap al 1988).[2] El nom en llatí viscum té un origen incert, però es creu que ve de l'indoeuropeu i vol dir 'força'. Pel que fa a album es refereix a blanc, que fa referència del color del fruit, que són baies. És una de les plantes típiques de Nadal, al costat del grèvol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o Poinsettia.[3] Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d'or pel druida (tradició molt coneguda actualment per les referències habituals als còmics d'Astèrix).
Morfologia
[modifica]És una planta llenyosa, amb una alçada de 0,2 a 0,5 metres. Sempre és de color verd, degut als pigments de la clorofil·la. No té arrels, però té uns haustoris que els permet fixar-se al seu hoste i xuclar-ne els nutrients necessaris per viure. La morfologia de la tija és herbàcia, excepte una part que és llenyosa. La tija és curta, però les branques són abundants i repetidament enforquillades, de manera que formen com una gran botja que penja de l'arbre parasitat. Les fulles són oposades, persistents, oblongues, carnoses, sempre per parelles en l'extrem de les branques dicòtomes, sense pecíol o molt curt. És un arbust dioic amb flors unisexuals de color groc-verdós que s'agrupen en petites inflorescències en posició terminal. Les flors masculines presenten quatre pètals diminuts i quatre estams sense filaments. En canvi, les flors femenines, són molt rudimentàries, tenen quatre peces que rodegen dos carpels soldats. El fruit és una baia de polpa viscosa, blanquinosa i translúcida de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. Les baies són molt tòxiques.[4]
Taxonomia
[modifica]Als Països Catalans s'han descrit tres subespècies:[5]
- Viscum album subsp. album. Parasita diferents arbres planifolis de l'estatge montà plujós (pollancres, fruiters,