Rahel la Fermosa

Rahel la Fermosa

Biografia
Naixement	dècada del 1160 Toledo
Mort	1195 (Gregorià) (20/30 anys) Toledo
Activitat
Ocupació	amant reial
Família
Parella	Alfons VIII de Castella

Rahel la Fermosa (Toledo, dècada del 1160 - Toledo, 1195 ^(Gregorià)) va ser una dona jueva a Castella al segle XII. Va ser amant del rei Alfons VIII de Castella, marit d'Elionor d'Anglaterra, aproximadament durant set anys. Sota la seva influència, diversos jueus espanyols van ser designats per a diversos càrrecs de la Cort Reial. Aquest esdeveniment va provocar el descontentament dels clergues i nobles. De fet, tant els enemics de Rahel com els seus propis correligionaris desitjaven la seva mort en presència del rei Alfons.

Debat històric

Aquesta història d'amor, relegada al regne de les faules per Gaspar Ibáñez de Segòvia, marquès de Mondéjar i altres historiadors literaris espanyols, és descrita com un fet al voltant de 1292 segons Sancho IV; té aspecte d'haver estat inventada pel poble per excusar o justificar la derrota del rei Alfons VIII de Castella contra els almohades a la batalla d'Alarcos. Encara que fins ara aquesta història no aparegui esmentada en documents històrics, diversos investigadors continuen debatent sobre l'essència històrica de Rahel i la seva relació amb el rei Alfons VIII de Castella; la veritat és que només a partir de Lope de Vega es comença a anomenar-la amb un nom de famoses ressonàncies bíbliques: Raquel.

Història i desenvolupament de la llegenda

La primera notícia d'aquesta dramàtica història apareix als "Càstigs i documents per viure bé" de Sanç IV de Castella, dit el "Brau" (1284-1295), on adverteix al seu fill que ha de guardar-se dels «pecats de fornici» perquè no li passi com al rei don Alfons, «que per set anys que va viure mala vida amb una jueva de Toledo, diole Déu grand nafra e grand majamiento en la batalla d'Alarcos en què va ser vençido…». D'allà va poder passar a la Primera Crònica General; però quan arriba a la Crònica de 1344, anomenada Segona Crònica General, ja la llegenda ha crescut notablement amb noves dades: són set els mesos que dura la relació del rei amb la jueva i aquesta utilitza sortilegis de màgia per seduir-lo i conservar el seu amor. Caracteritzada com a fetillera, aquest tret perviurà fins a les obres literàries posteriors que va inspirar: Lope de Vega compara la jueva a Circe o Medea, mentre que a Mira d'Amescua apareix també com a bruixa. Entre 1426-1488 la llegenda es mostra al conte popular "La jueva de Toledo" de Diego Rodríguez d'Almela, Valeri de les Estòries Escolàstiques i de España. No obstant això, la versió més influent de la història va ser la de l'historiador Florián de Ocampo en la seva tercera Crònica general (1541). La versió més completa, però, és la de la Crònica General d'Alfons X de Castella el Savi tal com apareix a Las quatro partes de la Crònica de España:

Pues el Rey don Alfonso ovo passados todos estos trabajos, en el comienço quando reynó e fue casado, según que avedes oydo, fuese para Toledo con su muger doña Leonor; e estando y, pagose mucho de una judía que avie nombre Fermosa e olvidó la muger, e ençerrose con ella gran tiempo, en guisa que non se podie partir d´ella por ninguna manera, nin se pagava tanto de otra cosa ninguna: e estovo ençerrado con ella poco menos de siete años, que non se membrava de sí, nin de su reyno, nin de otra cosa ninguna. Estonçe ovieron su acuerdo los omes buenos del reyno cómo pusiesen algún recado en aquel fecho tan malo e tan desaguisado: e acordaron que la matasen, e que así cobraríen su señor que teníen por perdido: e con este acuerdo fueronse para ella, e entraron al rey diziendo que queríen fabrar con él; e mientras los unos fabraron con el rey, entraron los otros donde estava aquella, en muy nobres estrados, e degollaronla a ella e a cuantos estavan con ella e desi fueronse su carrera. E desque el rey lo sopo, fue muy coytado, que non sabíe que se fiziesse, ¡tan grande era el amor que della avíe!. Estonçes trauaron con él sus vasallos e sacaronle de Toledo e llegaron con él a un logar que llaman Ylliescas, que es a seys leguas de Toledo. E allí estando el rey, en la noche, en su cámara, cuydando en la judía, fabran las gentes quel aparesçiol el ángel e quel dixo: "Alfonso: aún cuydas e´nl mal que has fecho: de que tomó Dios de tu deservicio: mal fazes, e caramente te lo demandará Dios a ti e a tu puebro". E diz que estonçes demandol el rey quién era el que le aquello dezíe. E él dixo como era Ángel mensagero de Dios, que veníe allí por su mandado e a decirle aquello. El Rey fincó los ynojos antél pediéndole merced: que rogase a Dios por él. E el Ángel le dixo: "Teme a Dios, ca cierto es que te lo demandará: e por este pecado que tú finiste tan sin çoçobra non fincará de ti quien reyne en el reyno que tú reynas, mas fincará en el linaje d´tu fija, e de aquí adelante pártete de mal fazer e mal obrar, e non fagas cosa por que Dios tome mayor saña contra ti". E estonçes dizen que desparesçió, e que fincó la cámara llena de gran cralidad e de tan buen olor e tan sabroso, que maraviella era. E el rey fincó muy triste d´lo que le dixera el Ángel: e de allí adelante temió siempre a Dios e fizo siempre buenas obras, e enmendó mucho en su vida e fizo mucho bien, según vos lo contará la estoria adelante.

Aquest text va inspirar nombroses obres literàries; va ser motiu del romanç "Del rei Alfonso i de la jueva" entre els Romanços novament trets d'històries antigues de la Crònica d'Espanya (1551) de Lorenzo de Sepúlveda; Lope de Vega va explicar la seva història en el cant XIX del seu poema èpic culte en octaves reials La Jerusalem conquistada (1609), i després a la seva comèdia Las paces de los reyes y judía de Toledo (1616) i pel doctor Antonio Mira d'Amescua a la seva comèdia La desgraciada Raquel, impresa el 1625. Fra Hortensio Félix Paravicino li va dedicar el seu romanç Mort de la jueva Raquel concubina d'Alfonso VIII (1641), publicat sota el pseudònim de Félix d'Arteaga. Juan Bautista Diamante va escriure la comèdia La jueva de Toledo a mitjans del segle XVII i Luis Ulloa Pereyra tracta el tema en el seu poema èpic culte Alfons VIII, rei de Castella.

Príncep perfecte, detingut a Toledo pels amors de Hermosa o Raquel, hebrea morta pel furor dels vassalls (1650). Ja al segle XVIII va ser especialment famosa la tragèdia de Vicente Antonio García de l'Huerta Raquel (1772).A finals del mateix segle (1790), Jacques Cazotte va imprimir el seu Rachel ou la belle juive. Nouvelle historique espagnole. Eusebio Asquerino va compondre el drama històric en vers La jueva de Toledo o Alfonso VIII (1845). Al seu torn, l'austríac Franz Grillparzer va dramatitzar la llegenda a la seva obra Die Jüdin von Toledo (La jueva de Toledo, 1851), adaptada al cinema el 1919 en una pel·lícula muda homònima, dirigida pel director austríac jueu Otto Kreisler. La jueva de Toledoés, igualment, el nom de la novel·la de 1954 de l'escriptor alemany Lion Feuchtwanger, que tracta d'aquesta història amorosa entre Rahel i Alfonso, adaptada al teatre per Kristo Šagor el 2012. Finalment, el 2009 va aparèixer La Història de Fermosa: l'amant d'Alfons VIII, del jueu gibraltareny Abraham S. Marrache.

Rahel va ser interpretada el 1919 a la pel·lícula The Jewess of Toledo per l'actriu Thea Rosenquist.

Bibliografia

• Shadis, Miriam (2010). Berenguela of Castile (1180–1246) and Political Women in the High Middle Ages. Palgrave Macmillan. ISBN 978-0-312-23473-7.