Pomona
 |
Per a altres significats, vegeu «Pomona (desambiguació)». |
  | |
| Tipus | nimfa de la mitologia romana |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | religió de l'antiga Roma |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Vertumne i Picus |
| Altres | |
| Símbol | Pomona (en)  |
Pomona va ser una divinitat itàlica. Era la nimfa romana que presidia la maduració dels fruits, que conreava curosament en el seu bosc del Laci, el Pomonal, situat en el camí de Roma a Òstia.[1] Un flamen el Flamen Pomonalis, vigilava aquest bosc i tenia cura del seu culte.[2]
Els poetes expliquen diverses aventures amoroses de Pomona.[3][4] La fan esposa de Picus, un rei llegendari del Laci. Per tenir-la a ella, el rei va rebutjar Circe, que com a revenja el va convertir en picot. Ovidi[3] diu que s'havia relacionat amb Silvà, l'esperit tutelar dels camps i dels boscos, i que era l'esposa de Vertumne, divinitat que presidia els canvis de les estacions i la fecunditat de la terra, que va aconseguir de seduir-la i va formar amb ella una parella fidel.[5]
William Smith diu que Pomona podria ser un dels atributs d'Ops, una deessa sabina de la fertilitat i de la terra.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Varró. De lingua latina, VII, 15
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XXIII, 1-2
- 1 2 Ovidi. Les Metamorfosis, XIV, 623
- ↑ Properci. Elegies, IV, 2, 21
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 454. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Smith, William (ed.). «Pomona». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 7 març 2025].
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 182. (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
