Pokémon Red i Pokémon Blue
  | ||||
| Tipus | duo de versions d'un videojoc de Pokémon | |||
|---|---|---|---|---|
| Basat en | Pokémon Red i Green | |||
| Versió inicial | 28 setembre 1998
| |||
| Gènere | videojoc de rol | |||
| Personatges | Red | |||
| País d'origen | Estats Units | |||
| Disponible en | ||||
| Característiques tècniques | ||||
| Plataforma | Game Boy | |||
| Modes | un jugador i multijugador | |||
| Format | cartutx i descàrrega digital | |||
| Equip | ||||
| Desenvolupador(s) | Game Freak | |||
| Editor | Nintendo | |||
| Director | Satoshi Tajiri | |||
| Productor | Shigeru Miyamoto | |||
| Dissenyador | Satoshi Tajiri | |||
| Distribuidor | Nintendo eShop | |||
| Programador | Junichi Masuda | |||
| Qualificacions | ||||
| ||||
| Més informació | ||||
| Lloc web | pokemon.com… (anglès) | |||
| MobyGames | pokmon-red-version i pokmon-blue-version | |||
|
| ||||
  | ||||
 Imatges externes | |
|---|---|
 |
Portada |
Pokémon Red i Pokémon Blue (‘Pokémon Vermell’ i ‘Pokémon Blau’) són videojocs de rol desenvolupats per Game Freak i publicats per Nintendo per a la Game Boy. Aquests dos títols, els primers de la sèrie de videojocs Pokémon, sortiren a la venda al Japó a principis del 1996 amb el nom de Pocket Monsters: Red[nota 1] i Pocket Monsters: Green,[nota 2] seguits per l'edició especial Pocket Monsters: Blue,[nota 3] publicada a la tardor del mateix any al país del sol naixent. El 1998 i el 1999 els jocs es van editar internacionalment amb el nom de Pokémon Red i Pokémon Blue. El 1998 va sortir-ne una versió millorada al Japó, anomenada Pokémon Yellow Version: Special Pikachu Edition,[nota 4] la qual va arribar a altres regions el 1999 i el 2000.
El jugador controla el protagonista des d'una perspectiva aèria i recorre la regió fictícia de Kanto per dominar les batalles Pokémon. L'objectiu principal del joc és convertir-se en el campió de Kanto en derrotar els quatre millors entrenadors Pokémon de la regió, els Quatre Suprems (Elite Four, en anglès). Un altre objectiu és completar la Pokédex, una enciclopèdia que hi ha dins del joc, mitjançant l'obtenció de les 151 espècies Pokémon disponibles. Red i Blue permeten utilitzar el Game Link Cable per connectar dues consoles i intercanviar Pokémon o combatre entre els jugadors. Tots dos títols són independents un de l'altre, però, al seu torn, tots dos presenten el mateix argument i,[1] malgrat que poden jugar-se per separat, és necessari que els jugadors intercanviïn entre si diferents criatures per poder tenir les 151 espècies de Pokémon.
Red i Blue va rebre, majoritàriament, ressenyes positives; els crítics van elogiar-ne les funcions multijugador, especialment el concepte d'intercanvi. Tots dos títols van obtenir una puntuació global de 89% de GameRankings i es consideren uns dels millors jocs creats mai, classificats perennement en les llistes de jocs més importants; van estar almenys quatre anys a la llista dels «100 millors jocs de tots els temps» d'IGN.[2] Els jocs van marcar l'inici d'una franquícia multimilionària, que ha venut conjuntament més de 400 milions de còpies a tot el món. Les versions Red i Blue es van refer per a Game Boy Advance, que van rebre el nom de FireRed i LeafGreen (2004), mentre que la Yellow es va refer per a Nintendo Switch, que va rebre el nom de Let's Go, Pikachu! i Let's Go, Eevee! (2018). Els originals es van reeditar i es van afegir al servei Consola Virtual de la Nintendo 3DS el 2016 per commemorar els vintens aniversaris.
El febrer de 2026, el grup de Projecte Ce Trencada va traduir de manera comunitària i no oficial els dos jocs en català.[3][4]
Argument
[modifica]
Ambientació
[modifica]Pokémon Red i Blue es desenvolupen a la regió fictícia de Kanto —la qual, al seu torn, està basada en la regió real de Kantō (Japó).[5] Es tracta d'una regió diferent de les mostrades en títols posteriors, amb diferents hàbitats específics per les 151 espècies Pokémon existents dins del joc. Les ciutats i els pobles són els principals assentaments humans i existeixen rutes que permeten la comunicació entre aquests. Algunes zones només són accessibles quan el jugador obté un objecte clau[nota 5] o quan els Pokémon que ell porta aprenen una habilitat especial.[6] Les àrees en les quals el jugador pot capturar Pokémon varien des de l'oceà fins a diverses coves, on el tipus d'espècie disponible és diferent segons el lloc. Per exemple, Horsea només pot ser capturat mentre el jugador es troba pescant, o bé, mentre que aquest es trobi sobre algun cos d'aigua, mentre que Zubat només pot ser capturat dins d'una cova.
Sinopsi
[modifica]El protagonista de Pokémon Red i Blue és un jove preadolescent —el joc tria per defecte el seu nom com a «Red», encara que el jugador pot triar-lo lliurement— que viu en un petit lloc anomenat Poble Paleta.[nota 6] Després d'intentar aventurar-se per si sol entre l'herba alta, una veu adverteix al jugador que s'aturi. El professor Oak, un famós investigador Pokémon, explica al jugador que diferents Pokémon salvatges poden viure aquí, per la qual cosa si se n'arriba a trobar un, pot resultar molt perillós.[7] El professor porta al jugador fins al seu laboratori, on coneix el net d'Oak, un rival que aspira a convertir-se en Entrenador Pokémon. Tant al jugador com al rival se'ls explica que és necessari que tots dos triïn el seu Pokémon inicial perquè aquest els acompanyi durant la seva travessia. Les criatures a triar són Bulbasaur, de tipus planta; Charmander, de tipus foc, i Squirtle, de tipus aigua.[8] El net d'Oak sempre triarà el Pokémon que es trobi en avantatge amb relació al que el jugador triï i a continuació li repta a una batalla Pokémon. En certs punts de tots dos jocs, el rival tornarà a desafiar de nou el jugador a una batalla.[9]
Mentre es van visitant les ciutats de la regió, el jugador podrà trobar unes instal·lacions especials anomenades gimnasos. Dins d'aquests edificis hi ha persones que es diuen líders de gimnàs, als qui el jugador haurà de desafiar i derrotar en una batalla Pokémon per obtenir un total de vuit medalles de gimnàs. Una vegada adquirides aquestes medalles, el jugador pot accedir a la Lliga Pokémon per derrotar els millors entrenadors de la regió. Allí, el jugador combatrà contra els Quatre Suprems (Elite Four, en anglès) i, finalment, contra el campió de la lliga Pokémon: el net d'Oak.[10] Al llarg del joc, el jugador haurà de lluitar a més contra les forces del Team Rocket, una organització criminal que abusa dels Pokémon[11] i idea diversos plans per robar espècies rares, els quals hauran de ser frustrats pel jugador.[12][13]
Mecànica de joc
[modifica]
Red i Blue són videojocs en tercera persona que tenen en Red de protagonista. Els jocs estan fets en perspectiva aèria i consisteixen en tres pantalles de joc diferents: el mapa general, en què el jugador controla el protagonista;[15] una pantalla de batalla amb vista lateral;[16] i una interfície de menús, en la qual el jugador pot configurar els Pokémon, objectes i les opcions de joc.[17]
El jugador pot utilitzar els Pokémon per entaular batalles contra altres entrenadors o Pokémon salvatges. Quan el jugador es troba aleatòriament amb un Pokémon salvatge o s'enfronta a un entrenador, la pantalla principal canvia a una interfície de batalla per torns, en la qual es mostren als Pokémon participants. Durant la batalla, el jugador pot triar una maniobra perquè el seu Pokémon combati usant un dels seus quatre possibles moviments i intentar afeblir el Pokémon rival, utilitzar objectes, canviar el seu Pokémon per un altre, o intentar fugir. Els Pokémon tenen punts de salut (abreujat com a «PS»). Quan es redueixen a zero, el Pokémon es desmaia i no pot continuar batallant fins que sigui reviscut. Una vegada que el Pokémon enemic es desmaia, els Pokémon del jugador involucrats en la batalla, reben una certa quantitat de punts d'experiència (abreujat com «EXP»). Després d'acumular cert nombre de punts d'experiència, el Pokémon pot pujar de nivell.[16] El nivell dels Pokémon regula les seves propietats físiques, com increments en les estadístiques de batalla i la possibilitat d'aprendre moviments nous.[11] A més, incrementar el nivell fins a un determinat límit és un factor que, en la majoria dels Pokémon, implica una evolució a una altra criatura diferent i més forta.
La captura de Pokémon és un altre element essencial del sistema de joc. Durant la batalla contra un Pokémon salvatge, el jugador pot llançar-li un objecte anomenat Poké Ball. Si el Pokémon és capturat amb èxit, passarà a ser propietat del jugador. Els factors que afecten l'èxit d'aquesta captura depenen dels punts de vida que tingui la criatura en qüestió i del tipus de Poké Ball utilitzada: com més baixos siguin els punts de salut del Pokémon i més efectiva sigui la Poké Ball utilitzada, major serà la probabilitat de capturar aquesta criatura.[18] L'últim objectiu de tots dos jocs és completar les entrades de la Pokédex, una exhaustiva enciclopèdia de Pokémon, mitjançant la captura, evolució, i intercanvi per obtenir les 151 espècies diferents.[19]
Interactivitat
[modifica]Pokémon Red i Blue permeten als jugadors intercanviar diferents criatures entre tots dos cartutxos mitjançant el cable link.[20] Aquest mètode d'intercanvi és necessari per completar totalment la Pokédex, ja que ambdues versions tenen Pokémon exclusius.[1] A més, el cable link també permet entaular batalles contra l'equip Pokémon d'un altre jugador.[20] Si jugues a Red i Blue en una Game Boy Advance o SP, el cable estàndard de GBA/SP no funciona, per la qual cosa els jugadors han d'utilitzar l'Universal Game Link Cable en lloc seu.[22] D'altra banda, les versions angleses de tots dos títols no són compatibles amb les homòlogues japoneses i un intercanvi entre si provoca una corrupció de dades dins del joc, ja que utilitzen un idioma diferent i, per tant, conjunts de caràcters diferents.[23]
A més de poder interactuar amb Pokémon Yellow, Pokémon Red i Blue, permeten intercanviar criatures amb els títols de la segona generació: Pokémon Gold, Silver i Crystal. No obstant això, cal tenir presents certes limitacions: els jocs no poden establir connexió si el jugador posseeix un Pokémon o moviment introduït en aquests nous jocs.[24] A més, utilitzant el Transfer Pak de la Nintendo 64, es poden usar dades de Pokémon o objectes per traslladar-los als títols d'aquesta consola: Pokémon Stadium[25] i Pokémon Stadium 2.[26] Red i Blue no són compatibles amb els jocs de les següents generacions publicats per Game Boy Advance i GameCube.[27]
Desenvolupament
[modifica]| Disseny de joc i director | Satoshi Tajiri |
|---|---|
| Disseny de personatges | Ken Sugimori Atsuko Nishida |
| Programadors | Teruki Murakawa Kohta Fukui Tetsuya Watanabe Shigeki Morimoto |
| Productors | Shigeru Miyamoto Tsunekazu Ishihara Takeshi Kawaguchi |
| Disseny del mapa | Kenji Matsushima Fumihiro Nonomura Ryohsuke Taniguchi |
| Disseny paramètric | Takeo Nakamura Koji Nishino |
| Disseny de criatures | Motofumi Fuziwara Shigeki Morimoto Satoshi Oota |
| Música i efectes de so | Jun'ichi Masuda |
| Proves del producte | Akiyoshi Kakei Takeo Nakamura Kazuki Tsuchiya |
| Traducció del text | Nob Ogasawara |
| Coordinació a Amèrica | Hiro Nakamura Sara Osborne Gail Titllin |
| Referències | [28][29] |
Concepció
[modifica]El desenvolupador del joc, Satoshi Tajiri, va proposar el concepte de Pokémon a l'equip de Nintendo el 1990,[30] i va ser rebut amb escepticisme. L'equip creia que eren idees massa ambicioses i els costava veure'n l'atractiu. Tanmateix, Shigeru Miyamoto va veure un gran potencial en la idea i va convèncer l'empresa de tirar endavant amb el projecte.[31]
El concepte de la saga Pokémon prové de l'afició de col·leccionar insectes, un passatemps popular del qual gaudia el dissenyador de videojocs Satoshi Tajiri quan era nen.[32] Mentre s'anava fent gran, va observar com el poble on vivia va començar a tenir més urbanització i, com a resultat d'això, la població d'insectes va començar a descendir. Tajiri va notar que els nens van començar a jugar dins de casa seva en comptes de sortir al carrer a passar-ho bé i li va venir la idea al cap de crear un videojoc que contingués criatures semblants als insectes, anomenades Pokémon. Va pensar, a més, que els nens podien establir una connexió amb els Pokémon si els posaven un nom al seu gust, d'una manera individual a cadascun, i després controlar-los per descarregar la por o la ira, la qual cosa seria una bona manera de relaxar-se contra la tensió diària. No obstant això, els Pokémon no sagnen o moren mai durant una batalla, simplement es desmaien, ja que es tractava d'un tema molt delicat per Tajiri i deia que no volia omplir, encara més, el món dels videojocs amb «violència sense sentit».[33]
El concepte d'intercanviar Pokémon va sorgir d'una experiència frustrant que va tenir Tajiri mentre jugava a Dragon Quest II: Luminaries of the Legendary Line. Tajiri mirava d'obtenir un objecte que només es podia aconseguir d'un enemic i que no era fàcil que el deixés caure; Tajiri no el va poder adquirir. Ken Sugimori també jugava a Dragon Quest II en aquell moment i va poder adquirir dos dels objectes rars. Com que volia l'objecte que li sobrava a Sugimori, Tajiri va intentar esbrinar si era possible intercanviar objectes entre jocs, però es va adonar que això no era possible en la Famicom.[34] Quan la Game Boy va sortir a la venda, Tajiri va pensar que el sistema era perfecte per a la seva idea, sobretot perquè creia que el cable link podia permetre als jugadors intercanviar entre si diferents Pokémon. Aquest concepte sobre l'intercanvi d'informació entre cartutxos era una cosa innovadora dins de la indústria dels videojocs, ja que amb anterioritat aquests cables només eren usats per a les competicions.[21] «M'imaginava un munt d'informació transferida d'una Game Boy a una altra, i vaig dir 'uau', té bona pinta!», va comentar Tajiri.[35] En assabentar-se del concepte de Pokémon, Miyamoto va suggerir la programació de diversos cartutxos amb diferents criatures en cadascun, i va assenyalar que ajudaria el concepte de l'intercanvi entre jugadors.[36] Tajiri també va ser influenciat pel joc de Square produït per la Game Boy The Final Fantasy Legend, i va declarar durant una entrevista que aquest joc li havia fet veure que es podien desenvolupar altres jocs a part dels jocs d'acció per a aquesta consola portàtil.[37]
El mateix Tajiri va donar nom al personatge principal, Satoshi, que va confirmar que era ell de petit.[38] L'altre personatge, el rival del protagonista, va ser anomenat Shigeru en honor al seu antic amic, mentor, model a seguir i company de treball en les instal·lacions de Nintendo, Shigeru Miyamoto.[2][33] Ken Sugimori, artista i vell amic de Tajiri, va dirigir el desenvolupament dels primers dibuixos i esbossos dels Pokémon; va treballar amb menys de deu persones, que van concebre i van idear el disseny de les 151 criatures. Cada vegada que Sugimori acabava de dibuixar un esbós, dibuixava cada personatge de diferents angles perquè això ajudés el departament gràfic de Game Freak a reproduir-lo adequadament durant la programació del joc.[39][40]
El nom original de la franquícia havia de ser Capsule Monsters, però el títol de tots dos jocs va passar per transicions a causa de la dificultat que existia entre diverses marques, arribant en algunes ocasions a referir-s'hi com a CapuMon o KapuMon, abans que finalment s'establís amb el nom de Pocket Monsters.[41][42] Tajiri sempre va pensar que Nintendo rebutjaria el seu projecte, ja que la companyia no va entendre el concepte la primera vegada que l'hi va presentar. No obstant això, els jocs van resultar ser un rotund èxit, cosa que ni Tajiri ni Nintendo s'esperaven, sobretot pel declivi de vendes que la Game Boy anava començant a tenir en aquest temps.[33]
Tajiri va dir que el concepte de la Poké Ball es va inspirar en els Monstres Càpsula d'Ultraseven de la sèrie de televisió de superherois tokusatsu Ultraseven (1967-1968).