Peixos martell
| Sphyrnidae | |
|---|---|
Sphyrna lewini | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Carcharhiniformes |
| Família | Sphyrnidae Gill, 1872 Sphyrnidae |
| Distribució | |

Els esfírnids (Sphyrnidae) són una família de taurons de l'ordre dels carcariniformes (Carcharhiniformes) coneguts popularment com a peixos martell, llunades o cornudes.[1][2][3] Són marins i costaners. Viuen en tots els oceans, incloent-hi la mar Mediterrània, però són especialment diversos en aigües càlides.[4][5]
El cap té una estructura inusual i característica, és pla i s'estén lateralment en una forma de martell amb els ulls a cada extrem. La majoria de les espècies amb cap de martell pertanyen al gènere Sphyrna, mentre que el peix martell de cap alat té el seu propi gènere, Eusphyra.
S'han postulat moltes funcions diferents, però no necessàriament mútuament excloents, per a la forma inusual del cap, inclosa la recepció sensorial, la maniobra i la manipulació de preses. El cap proporciona al tauró una visió binocular superior i una percepció de profunditat.[6]
Descripció
[modifica]Les espècies conegudes oscil·len entre 0,9 i 6,0 m de longitud i pesen de 3 a 580 kg.[7][8] Un exemplar capturat a la costa de Florida el 1906 pesava uns 680 kg.[9] Normalment són de color gris clar i tenen un to verdós. El seu ventre és blanc, la qual cosa els permet combinar-se amb el fons quan es veu des de baix i avançar sense ser vist per la seva presa.[10] El cap té projeccions laterals que els donen una forma de martell. Encara que en general és similar, aquesta forma difereix una mica entre espècies; per exemple alguns poden tenir forma de T diferent al gran martell, un cap arrodonit amb una osca central al martell, i un cap arrodonit amb un martell llis.[11]
Els peixos martell tenen la boca desproporcionadament petita en comparació amb altres espècies de taurons. També se sap que formen grups durant el dia, de vegades en grups superiors a 100. Al vespre, com altres taurons, es converteixen en caçadors solitaris. National Geographic explica que els peixos martell es poden trobar en aigües càlides i tropicals, però durant l'estiu, participen en una migració massiva per buscar aigües més fresques.[12]
Alimentació
[modifica]S'alimenten d'una àmplia varietat de peixos ossis, elasmobranquis, cefalòpodes, crustacis, etc., essent les rajades una de les seves preses favorites.
Aquests taurons es troben moltes vegades nedant al llarg del fons de l'oceà, aguaitant la seva presa. El seu cap únic s'utilitza com una arma per caçar les seves preses, ja que utilitzen el cap per colpejar les rajades i se les menja quan resten en estat de xoc.[13] A banda de les preses típiques, els peixos martell també s'alimenten d'herbes marines, de vegades aquest aliment representa la meitat del contingut de l'estómac. Poden empassar-lo sense voler, però són capaços de digerir-lo parcialment. Aquest és l'únic cas conegut d'una espècie de tauró potencialment omnívora.[14]
Hi ha una espècie de peix martell que és més agressiu i de grans dimensions (el peix martell gegant). Aquests taurons tendeixen a ser més agressius i mengen calamars, polps i altres espècies de peixos martell. També se sap que mengen les seves pròpies cries.
Reproducció
[modifica]
Els peixos martell només es reprodueixen un cop l'any i en general es produeix quan el mascle mossega la femella amb violència fins que ella accepta aparellar-se amb ell. Els peixos martell són vivípars i les femelles donen a llum cries vives que neixen totalment desenvolupades.
Igual que altres taurons, la fecundació és interna i l'esperma masculí ha de transferir-se a la femella a través d'un dels dos òrgans copuladors. Els embrions en desenvolupament són al principi sostinguts per un sac vitel·lí. Quan el subministrament de rovell d'ou s'esgota, l'empobrit sac vitel·lí es transforma en una estructura similar a una placenta de mamífers (anomenat "sac vitel·lí placenta" o "pseudoplacenta"), a través del qual la mare proporciona el sosteniment fins al naixement. Una vegada que els taurons nadons neixen, no són atesos pels pares. En general hi ha una ventrada de 12 a 15 cries, a excepció del peix martell gegant, que té de 20 a 40 cries. Aquests taurons s'apinyen junts i neden cap a aigües més càlides i romanen junts fins que són grans.
Taxonomia
[modifica]Els esfírnids inclouen dos gèneres i nou espècies de les quals tres poden resultar perilloses per a l'ésser humà.
- Gènere Eusphyra
- Gènere Sphyrna
- Subgènere Sphyrna
- Sphyrna (Sphyrna) lewini (Griffith & Smith, 1834)
- Sphyrna (Sphyrna) mokarran (Rüppell, 1837)
- Sphyrna (Sphyrna) zygaena (Linnaeus, 1758)
- Sphyrna (Sphyrna) couardi Cadenat, 1951
- Subgènere Mesozygaena
- Sphyrna (Mesozygaena) corona Springer, 1940
- Sphyrna (Mesozygaena) sp.
- Subgènere Platysqualus
- Sphyrna (Platysqualus) media Springer, 1940
- Sphyrna (Platysqualus) tiburo (Linnaeus, 1758)
- Sphyrna (Platysqualus) tudes (Valenciennes, 1822)
- Subgènere Sphyrna
Referències
[modifica]- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 1r novembre 2026].
- ↑ «esfírnids | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r novembre 2026].
- ↑ «Els carcariniformes: taurons vers, gats i afins | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r novembre 2026].
- ↑ Biota (en castellà). Colegio Salesiano., 1960, p. 12.
- ↑ Inc, Encyclopaedia Britannica. Britannica Enciclopedia Moderna (en castellà). Encyclopaedia Britannica, Inc., 2011-06-01, p. 2048. ISBN 978-1-61535-516-7.
- ↑ Barley, Shanta. «Why the hammerhead shark got its hammer», 26 febrer 2019. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ Hessing, S. «Sphyrna tiburo». Animal Diversity Web. University of Michigan Museum of Zoology, 2000. [Consulta: 19 desembre 2012].
- ↑ Associated Press «Record Hammerhead Pregnant With 55 Pups». Discovery News. Associated Press, 1 juliol 2006 [Consulta: 18 octubre 2008].
- ↑ New-York Tribune. «Hammerhead Shark Captured in Florida Waters». New-York Tribune, 15-04-1906. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Hammerhead Shark». Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 19 desembre 2012].
- ↑ «Marine Species ID: Great Hammerhead vs. Scalloped and Smooth Hammerhead» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-08-08. [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ «Hammerhead Shark», 10-09-2010. [Consulta: 9 novembre 2016].
- ↑ Hammerhead Shark. Aquatic Community. Consulta: 2012-12-19.
- ↑ Hannah Lang. «This Shark Eats Grass, and No One Knows Why», 29 juny 2017.

