Partit Republicà Radical
(es) Partido Republicano Radical  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PRR | ||||
| Tipus | partit polític espanyol | ||||
| Ideologia | Republicanisme, radicalisme, liberalisme, anticlericalisme, anticatalanisme | ||||
| Alineació política | centrisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1908, Santander | ||||
| Fundador | Alejandro Lerroux García | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1936 | ||||
| Reemplaçat per | Partit Radical Demòcrata (1934) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Alejandro Lerroux García | ||||
| Persona rellevant | Alejandro Lerroux | ||||
| Òrgan de premsa | El Progreso | ||||
| Joventuts | Joventut Radical | ||||
| Altres | |||||
| Color | |||||
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica. Si bé durant els seus primers anys va tenir un paper discret, durant la Segona República Espanyola es va convertir en un dels principals partits polítics espanyols, arribant a participar en el govern en diverses ocasions.
Primers anys
[modifica]El partit va ser fundat per Alejandro Lerroux a Santander, en escindir-se Lerroux i els seus partidaris en 1908 de la històrica Unió Republicana de Nicolás Salmerón.[1] El motiu d'aquesta sortida es va deure a la qual ells consideraven excessiva tendència catalanista del partit de Salmerón. De bases ideològiques molt volàtils, els seus plantejaments van oscil·lar entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a participar molt activament en els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), el republicanisme moderat i el conservadorisme i la col·laboració amb la dreta monàrquica i confessional, durant la II República.
Durant els seus primers anys el PRR va mantenir el seu centre de gravetat a Barcelona i Catalunya, encara que es va mantenir allunyat dels partits catalanistes i es va centrar més en l'electorat obrer. Després de la Setmana Tràgica, a Barcelona perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit i abandonà el revolucionarisme verbal per institucionalitzar una xarxa d'interessos econòmics basada en el domini de l'aju