Vés al contingut

Murui huitoto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMurui huitoto
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2.900 Modifica el valor a Wikidata (2008 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de l'Amazones, Caquetá, Putumayo i Departament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües bora–witoto
Llengües witoto Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3huu Modifica el valor a Wikidata
Glottologmuru1274 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehuu Modifica el valor a Wikidata
IETFhuu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1858 Modifica el valor a Wikidata

El murui, murui huitoto i murui witoto és una llengua indígena americana de la família witoto. El murui és parlat per uns 1.100 witotos a la vora del riu Putumayo, Cara-Paraná i Igara-Paraná a Colòmbia.[1] Al Perú és parlat al nord al costat dels rius Ampiyacu i Napo per unes 1.000 persones.[2] Alguns parlants de murui viuen també fora dels seus territoris, per exemple a la rodalia de Leticia (Amazones), Colòmbia.

Un miler de peruans utilitzen el murui tant en la seva forma escrita com oral. L'idioma té estatut oficial i s'utilitza a les escoles. També s'utilitza a l'Església. No hi ha monolingües murui al Perú. Hi ha té 1.900 parlants al sud-oest de Colòmbia, on té una utilitat social i una posició més elevada. Antigament es parlava a Brasil, però ara està extingida en aquest país.

El murui utilitza l'escriptura llatina. Hi ha un diccionari de la llengua Murui (Murui-espanyol i espanyol-Murui) compilat per una lingüista del SIL, Shirley Burtch (1983), i un nombre d'obres sobre la seva gramàtica (Petersen de Piñeros 1994, Petersen de Piñeros i Patiño: 2000, Wojtylak 2012).

La doctora Katarzyna Wojtylak va publicar una gramàtica referencial completa de Murui (2017, tesi doctoral escrita a la James Cook University[3]) publicada per Brill Publishers (2020).[4]

Fonologia

[modifica]

El murui té un inventari relativament petit de 16 fonemes consonàntics contrastius, alguns dels quals tenen fonotàctica restringida. L'inventari de consonants murui és similar a altres dos dialectes witoto: mɨka i mɨnɨka. L'inventari de vocals de la llengua es basa en un sistema de sis vocals que consisteix, entre altres sons, en la vocal central alta ɨ. Aquest tret és típic de les llengües de l'Amazònia del nord-oest, com ara les llengües tucano i carib (Aikhenvald, 2012).

Consonants

[modifica]

La representació ortogràfica és a l'esquerra; l'IPA a la dreta.

Bilabial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva sorda (p /p/) t /t/ k /k/
sonora b /b/ d /d/ g /ɡ/
Africada sorda ch /tʃ/
sonora y /dʒ/
Fricativa sorda f /ɸ/ z /θ/ s /s/* j /h/
sonora v /β/
Nasal m /m/ n /n/ ñ /ɲ/
Bategant r /ɾ/
Aproximant u /w/ i /j/ ɨ /ɰ/

*- /s/ només s'utilitza des del castellà. /p/ és un forma marginal.[5]

Vocals

[modifica]
Anterior Central Posterior
Tancada i /i/ ii /iː/ ɨ /ɯ/ ɨɨ /ɯː/ u /u/ uu /uː/
Mitjana e /ɛ/ ee /ɛː/ o /ɔ/ oo /ɔː/
Oberta a /a/ aa /aː/

Les vocals tancades /i, ɯ, u/ en posició inicial de paraula se senten com lliscants /j, ɰ, w/.

Ortografia

[modifica]

Al llarg dels anys, les anàlisis fonològiques existents de la llengua han arribat a reflectir diferents variacions ortogràfiques amb diversos grafemes utilitzats per descriure els sons witoto. El primer a analitzar i descriure el sistema de so mɨnɨka va ser Minor Eugene (Menor 1956). Aquesta descripció va ser fonamental per al desenvolupament de l'ortografia del llenguatge. Avui dia hi ha una tendència a utilitzar els grafemes introduïts per Petersen de Piñeros (1994). Wojtylak (2017, 2020) utilitza grafies lleugerament modificades.

Referències

[modifica]