Mehmet II
| |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 30 març 1432  Edirne | ||||||||||
| Mort | 3 maig 1481 (49 anys) Gebze | ||||||||||
| Sepultura | Istanbul | ||||||||||
 Soldà de l'Imperi Otomà | |||||||||||
| agost de 1444 – setembre de 1446 | |||||||||||
← Murat II Murat II → | |||||||||||
| 3 de febrer de 1451 – 3 de maig de 1481 | |||||||||||
← Murat II | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Islam | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | monarca, poeta, soldà | ||||||||||
| Nom de ploma | عونى | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Soldà | ||||||||||
| Família | Dinastia Osman | ||||||||||
| Cònjuge | Mükrime Hatun Anna Komnene | ||||||||||
| Parella | Emine Gülbahar Hatun Gülşah Hatun Çiçek Hatun | ||||||||||
| Fills | Baiazet II (  ) Emine Gülbahar HatunMustafa ( ) Gülşah HatunGem ( ) Çiçek HatunGevherhan Hatun ( ) Emine Gülbahar Hatun | ||||||||||
| Pares | Murat II i Hüma Hatun | ||||||||||
| Germans | Fatma Sultan | ||||||||||
Signatura  | |||||||||||
  | |||||||||||
Llista
| |||||||||||
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481. És conegut com a el Conqueridor (turc otomà: الفاتح, Fatih; àrab: الفاتح, al-Fātiḥ). A l'edat de 21 anys va conquerir Constantinoble. La caiguda de Constantinoble significà la fi de l'Imperi Romà d'Orient. A partir d'aquest moment va afegir el de Cèsar a la resta dels seus títols.
Govern dual
[modifica]El 1443, amb 11 anys, fou nomenat governador d'Amasya i fou cridat pel seu pare Murat II i proclamat sultà el juliol de 1444. Murat II volia assegurar la seva successió en contra d'Orhan Çelebi, un germà de Mehmet, pretendent al tron, que era a Constantinoble. El seu regnat formal va durar fins a l'agost de 1446 i durant el mateix es va produir una forta rivalitat entre els dos lala (tutor) del jove (Zaganos i Ibrahim) i el gran visir Çandarlı Halil Pasha, aquest partidari de la pau mentre Zaganos (a vegades Zaghanos) era partidari de la guerra.
Croada de Varna
[modifica]El papa Eugeni IV el 1r de gener del 1443 va fer una crida a contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà als Balcans i el 1444 diversos monarques europeus van organitzar una croada comandada per Ladislau de Polònia, Joan Hunyadi, Voivode de Transsilvània i Felip III de Borgonya.[1] Entre el 18 i el 22 de setembre un exèrcit croat travessava el Danubi provocant que els vassalls dels Balcans miressin de recuperar la independència i el gran visir va cridar Murad II per dirigir l'exèrcit, cosa que du a confusió, ja que no estava clar si Murad II havia abdicat realment o continuava sent el sultà, però oficialment Mehmet II restava al tron.
El 22 de setembre de 1444 es van revoltar els Hurufis a Esmirna i Orhan va fracassar en l'intent d'atreure a les tropes de frontera d'Edirne (estiu de 1444). El 2 d'agost de 1446 un cop d'estat dels geníssers, instigats pel gran visir, va posar fi a la dualitat i va retornar a Murad II al tron i Mehmet II fou enviat a governar Manisa. La croada culminà en una decisiva victòria otomana sobre els aliats croats en la batalla de Varna el 10 de novembre del 1444, en la qual Ladislau i el legat papal Julian Cesarini moriren.[2]
Conquesta de Constantinoble
[modifica].jpg)
Tot i la derrota a la Croada de Varna, Joan Hunyadi no va renunciar a alliberar els Balcans dels turcs i va llençar una campanya militar contra els otomans la tardor de 1448 i Murad II, que volia assegurar la successió al seu fill, el va cridar per lluitar a Kosovo contra els hongaresos, i a Albània l'estiu del 1450. Un cop derrotats els hongaresos en la batalla de Kosovo el 18 d'octubre de 1448 tota Sèrbia fou ocupada pels turcs. Anglaterra i França vivien l'etapa final de la Guerra dels Cent Anys, en la qual els francesos no volien perdre el seu avantatge en la lluita enviant cavallers i els anglesos ja no estaven en condicions de poder fer-ho, els Reis Catòlics es trobaven en la fase final de la conquesta de l'Emirat de Granada i el Sacre Imperi Romanogermànic, Polònia i Hongria havien esgotat els seus efectius a la Croada de Varna, així que es van esgotar les opcions de salvar Constantinoble.[3] Mehmet fou casat amb Sitti Khatun, filla de l'emir de Dhu l-Kadr, considerat tradicionalment aliat dels otomans contra els karamànides.
A la mort de Murad II el 3 de febrer de 1451, Mehmet fou proclamat sultà (18 de febrer). Tot seguit l'emperador romà d'Orient el va amenaçar d'alliberar Orhan Çelebi, pretendent al tron otomà, mentre el karamànida Damad II İbrahim Bey envaïa el territori disputat d'Hamid-Ili. El gran visir va calmar l'Imperi Romà d'Orient i Sèrbia amb cessions territorials i Mehmet va poder fer una campanya contra Karaman, però quan va arribar a la zona l'emperador va intentar noves concessions amenaçant altre cop d'alliberar Orhan.[4] Mehmet va signar un acord amb Damad II İbrahim Bey i va retornar a la seva capital Edirne i va decidir conquerir Constantinoble, signant abans acords amb la República de Venècia el 10 de setembre de 1451 i Hongria el 20 de novembre de 1451, i construint la fortalesa de Rumelihisarı al Bòsfor el 1452 a la riba oposada a la d'Anadolu Hisari i així tancant Constantinoble a l'assistència naval externa. A més, Orban, un expert hongarès, va ser contractat per construir els canons més potents.[5] Els otomans ja controlaven les terres al voltant de Constantinoble i el setge va començar el 6 d'abril de 1453. Malgrat la unió de les Esglésies catòlica i ortodoxa, els romans d'Orient no van rebre cap ajuda oficial del papa ni d'Europa occidental, a excepció d'un pocs soldats de Venècia i Gènova. La marina turca no va aconseguir evitar l'avituallament de la capital per mar, i per això el setge va estar a punt de llevar-se a proposta del gran visir, però Zaganos en va imposar la continuació. L'artilleria va ensorrar les muralles en poc temps i la ciutat fou ocupada el 19 de maig.[6] Mehmet va concedir l'aman als habitants grecs i llatins el 1r de juny. Orhan fou arrestat i executat i el gran visir arrestat i Zaganos Mehmed Pasha[a] fou nomenat gran visir.
Conquesta del Mar Negre
[modifica]
Mehmet volia dominar les costes del mar Negre, on només controlava Samsun a Anatòlia, i tres dies després de la conquesta de Constantinoble va prendre Gàlata a la República de Gènova. Les comunicacions genoveses amb Gazària es van interrompre i quan el khanat de Crimea va demanar ajuda als otomans, l'estiu de 1454, la marina otomana va assetjar Kefe, el centre les colònies genoveses a Crimea, amb les forces del khan de Crimea Hacı I Giray, i va obligar els genovesos a pagar un tribut a l'Imperi Otomà i al Khanat de Crimea i va continuar la seva campanya bloquejant el mateix estiu el port d'Akkerman, on Moldàvia s'obria al mar Negre i Pere III Aaron, en guerra civil al seu país, es va sotmetre als otomans i el 1459 va ocupar Amstris als genovesos. El 1461 va ocupar Sinope i tot el principat dels Djandar-oghlu amb Kastamonu i el mateix any va culminar la conquesta de l'imperi de Trebisonda[7] i tots els governs de les costes del mar Negre van reconèixer la dominació otomana.
Gedik Ahmad Paixà el 1475 va envair les ciutats genoveses posant Kefe i les altres ciutats comercials sota el seu control.[8] Després de la captura de les ciutats genoveses, el sultà otomà va mantenir captiu Meñli I Giray, després el va alliberar a canvi d'acceptar la sobirania otomana sobre els khans de Crimea i els va permetre governar com a prínceps tributaris de l'Imperi Otomà. Tanmateix, els khans de Crimea encara tenien una gran quantitat d'autonomia respecte de l'Imperi Otomà, mentre que els otomans controlaven directament la costa sud.
Conquesta de Sèrbia
[modifica]
Després de la caiguda de Constantinoble el 1453 Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria. El seu objectiu immediat va ser la fortificació fronterera de la ciutat de Belgrad. Joan Hunyadi, un noble guerrer hongarès de llinatge valac, i que ja havia actuat en moltes batalles contra els otomans en les dues dècades anteriors, esperava que es produís aquest atac. El setge de Belgrad,[9] es va convertir en una gran batalla, durant la qual Hunyadi va dirigir un sobtat contraatac que va arrasar el campament turc i va obligar el sultà Mehmet II, ferit en l'atac, a aixecar el setge i retirar-se. La victòria va aturar l'avanç de l'Imperi Otomà cap a l'Europa catòlica durant uns 70 anys, tot i alguna petita incursió, com la presa d'Òtranto de 1480 a 1481 i les ràtzies a Croàcia i Estíria el 1493.
Conquesta de Morea
[modifica]El Despotat de Morea limitava amb els Balcans otomans del sud i havia estat envaït per Murad II el 1446 destruint les defenses romanes d'Orient de l'istme de Corint. Després de la caiguda de Constantinoble però va permetre l'statu quo establert en l'administració i Demetri II Paleòleg i Tomàs Paleòleg van continuar en el càrrec de governants de Morea, però la seva incompetència va provocar una revolta dels albanesos i grecs liderada per Manuel Cantacuzè que va demanar suport militar a la República de Venècia, i els dèspotes van demanar ajut a les tropes otomanes per ajudar a sufocar la revolta.[10] La negativa a pagar el tribut anual al sultà i la seva pròpia revolta contra el domini otomà, van provocar que el maig de