Iod
 Iod | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
La iod (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
La iod està present en Unicode com a U+05D9 י hebrew letter yod.
En fonètica iod representa el so /j/. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure la vocal /[i]/. En siríac a més de representar els sons /j/ i /i/, també en alguns casos representa el so /e/.
|
Origen
[modifica]El nom d'aquesta lletra (yad, yod) vol dir «mà» (compareu amb hebreu יד, «yod»; àrab يد, «yad»; accadi «id»; siríac ܐܝܕܐ, «ʾīða»; amhàric እድ, «ʾəd»; maltès «id»). La lletra fenícia 𐤉 (iod) deriva d'un dels jeroglífics egipcis que representa braç.[1]
La lletra fenícia iod 𐤉 va donar lloc a la iota (Ι) grega, les I i J llatines i les І, Ї i Ј ciríl·liques.
| egipci | protosinaític | fenici |
|---|---|---|
| 𓂣 |  | 𐤉 |
Alfabet àrab
[modifica]
En alfabet àrab aquesta lletra es diu ياء ['jaːʔ] (yā). És la vint-i-vuitena (última) lletra de l'alfabet àrab (desena amb un valor de 10 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[2] de la lletra fenícia iod.
| fenici | arameu | siríac | nabateu | àrab |
|---|---|---|---|---|
| 𐤉 | 𐡉 | ܝ |  | ﻱ |
Representa el so consonàntic /j/.
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ي | ـي | ـيـ | يـ |
La yā es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Representació, transcripció i transliteració
[modifica]A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar yā.
Al SATTS, yā es transcriu com a Y. En l'