Vés al contingut

ISO 639-5

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La norma ISO 639-5 (ISO 639-5:2008), intitulada " Codis per a la representació dels noms d'idiomes – Part 5 : codi alfa-3 per a famílies i grups lingüístics ", és una norma internacional desenvolupada pel Subcomitè 2 del Comitè Tècnic 37 de la ISO . La norma internacional es va publicar el 15 de maig de 2008 .

Definició de la codificació

[modifica]

Aquesta part de la norma ISO 639 defineix codis alfa-3 (tres lletres) per a famílies o grups de llengües. Alguns d'aquests codis formaven part de la norma ISO 639-2, que també incloïa codis per a macrollengües i llengües individuals, però no d'una manera prou precisa o completa.

La norma ISO 639-5 permet l'ajustament i l'ampliació dels conjunts de codis ISO 639, que se centren únicament en les famílies i grups lingüístics sense incloure cap llengua individualment (que es van ajustar i ampliar a ISO 639-3) ni varietats dialectals o ortogràfiques (que s'abordaran en una secció separada que defineix els codis alfa-4). Per tant, han sorgit nous codis que només s'inclouen a la norma ISO 639-5.

Des de l'actualització de 29 d'octubre de 2008, hi ha 114 codis definits.

L'ISO 639-2 conté codis per a llengües individuals o grups de llengües i, per tant, els seus codis solen formar part de l'ISO 639-3 (per a " codis tècnics " ISO 639-2/T només), o ISO 639-5 (els " codis bibliogràfics » de la norma ISO 639-2/B són àlies destinats a certs usos però que no es reutilitzen en altres parts de la norma ISO 639).

Relació amb la norma ISO 639-2 (tipus de grups de llengües)

[modifica]

Les llengües, famílies o grups de la norma ISO 639-2 poden ser del tipus " grup » (g) o « grup residual (r), on un grup consta de diverses llengües relacionades enteses inclusivament, mentre que un grup residual conté un conjunt de llengües relacionades del qual s'han exclòs certes llengües (o subgrups de llengües). El principal inconvenient dels grups residuals de la norma ISO 639-2 era la seva inestabilitat, ja que qualsevol nova codificació per a llengües o grups lingüístics addicionals n'alterava sovint la composició. Així, els grups lingüístics no eren realment utilitzables per a una classificació sistemàtica i estable de les llengües i els recursos associats, sense fer referència també a la data precisa de la versió d'aquesta norma. A més, hi havia el problema addicional (durant l'intercanvi de dades entre sistemes heterogenis) que els diferents sistemes no es basaven en la mateixa versió, i que els documents o dades que contenien aquests codis no permetien una determinació precisa del significat exacte d'aquests codis de grup residual.

A més, alguns sistemes van optar conscientment per no incloure tots els codis, cosa que ampliava el significat dels codis més enllà dels continguts a la Part 2 de l'estàndard tal com estava quan s'utilitzaven. Per tant, va ser necessari definir un altre estàndard que eliminés aquesta distinció entre grups residuals (no adequats) i complets, sobretot perquè la introducció de la Part 3 de l'estàndard va augmentar significativament el nombre de llengües individuals codificades .

Amb la norma ISO 639-3, la norma ISO 639-5 estableix una classificació de les llengües més clara, precisa, completa i sistemàtica. A la norma ISO 639-5, tots els grups i famílies lingüístiques esdevenen inclusives. ; les designacions " altres idiomes... » s'han modificat, i quan cal distingir una llengua individual de la família lingüística homònima que la conté, el nom de la llengua individual (a la norma ISO 639-3, inclusivament quan es tracta d'una macrollengua) es qualifica amb aquesta indicació, amb el nom de la família corresponent, a fi d'eliminar l'homonímia i les ambigüitats d'interpretació.

Tot i això, el canvi en la definició de grups residuals a la norma ISO 639-3 en grups o famílies inclusives a la norma ISO 639-5 introdueix una nova ambigüitat que no es pot resoldre si no s'especifica la part 2 o 5 de la norma. Aquest risc només existeix per a aplicacions basades en la norma ISO 639-2 que ignoren la norma ISO 639-5, però aquestes mateixes aplicacions ja es van veure afectades per l'ambigüitat dins de les diverses revisions de la norma ISO 639-3, que ja n'havien modificat el contingut. : aquest canvi és necessari, però garanteix una classificació que ja no s'hauria de modificar per a totes les llengües ja codificades (excepte en el cas d'errors o inexactituds en certes codificacions de llengües o grups lingüístics més rars, prèvia consulta amb lingüistes i grups d'experts o comunitats significatives que treballen en aquestes llengües).

Exemples de relacions amb la norma ISO 639-2 :

  • Codis ISO 639-5 que tenen un codi ISO 639-2, definit com un grup residual (r) :
    • per exemple afa : a 639-2 només cobreix el " altres llengües afroasiàtiques ", a 639-5 cobreix totes els " llengües afroasiàtiques "
  • Codis ISO 639-5 que tenen un codi ISO 639-2, definit com un grup normal (g) :
  • Codis ISO 639-5 sense el codi ISO 639-2 (-) :
    • Per exemple, sqj : totes les llengües albaneses

Històric

[modifica]
  • L'esborrany final (CD) es va distribuir el 23 de febrer de 2005. El document es va aprovar.
  • El 2006, la data prevista per a la publicació de la norma definitiva havia de ser el 30 d'octubre de 2007. No obstant això, no es van poder incloure a l'agenda de treball dels dos comitès abans del 8 de febrer de 2008.
  • El 10 d'abril de 2008 es va publicar en la seva forma final (pas 50.60) i es va incloure als catàlegs d'estàndards ISO i FDIS (de pagament). Després d'uns mesos es va posar a disposició d'un públic més ampli després d'establir els acords de finançament i responsabilitat necessaris per al disseny, el seguiment i la garantia de qualitat i accessibilitat dels llocs de publicació (principalment a Internet).

Vegeu també

[modifica]
  • ISO 639 (codis de noms d'idiomes)
  • ISO 3166 (codis de noms de països) (alfa-2)
  • ISO 15924 (codis d'escriptura i sistemes d'escriptura) (alfa-4)

Enllaços externs

[modifica]