Glotònim

Un glotònim o glossònim^[1] és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua.^[2] Els noms reconeguts de llengües estan recollits a la Llista de codis ISO 639-3, però hi ha diverses polèmiques obertes entorn dels glotònims.

Quan hi ha més d'un nom per al mateix idioma, com el valencià i el català.
Quan la distinció entre llengua i dialecte no és clara.
Quan es tracta d'una llengua de transició, un pidgin o un idioma encara no consolidat.

Pot ser un autoglotònim, terme amb què un poble designa a la seva llengua, o un heteroglotònim, terme amb què es designen les llengües d'altres pobles.^[2]

Exemples d'idiomes amb diversos glotònims

"castellà" i "espanyol"
"valencià" i "català"
"asturià" i "lleonès"
"serbi", "croat", "bosnià" i "montenegrí"
"neerlandès" i "flamenc"
"romanès" i "moldau"
"francès" i "való"
"italià" i "cors"
"alemany" i "alsacià"
"rutè" i "ucraïnès".

Són alguns exemples^[3]

Referències

↑ «glotònim». TERMCAT. [Consulta: 19 març 2026].
1 2 Junyent, M. Carme. «Glotònim». A: La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Projecte GELA, 1999, pàg. 94. ISBN 84-8063-374-3.
↑ Vieytez, Eduardo Javier Ruiz. Minorías, inmigracion y democracia en Europa: una lectura multicultural de los derechos humanos (en castellà). Universitat de València, 2006. ISBN 978-84-8456-620-5.

[1] «glotònim». TERMCAT. [Consulta: 19 març 2026].

[junyent-2] 1 2 Junyent, M. Carme. «Glotònim». A: La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Projecte GELA, 1999, pàg. 94. ISBN 84-8063-374-3.

[3] Vieytez, Eduardo Javier Ruiz. Minorías, inmigracion y democracia en Europa: una lectura multicultural de los derechos humanos (en castellà). Universitat de València, 2006. ISBN 978-84-8456-620-5.

[1]

[2]

[3]