Formigueret pit-llistat
| Myrmotherula longicauda | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thamnophilidae |
| Gènere | Myrmotherula |
| Espècie | Myrmotherula longicauda Berlepsch i Sztolcman, 1894 Myrmotherula longicauda |
| Enregistrament | |
Cant enregistrat a Napo, Equador. | |
| Distribució | |
El formigueret pit-llistat[1] o formigueret de pit llistat (Myrmotherula longicauda) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). Es troba al vessant oriental dels Andes, des del sud-est de Colòmbia, cap al sud, a través de l'est d'Equador i de Perú fins l'oest de Bolívia.[2][3]
Descripció
[modifica]El formigueret pit-llistat fa de 9 a 11 cm de llarg i pesa de 8 a 9,5 g. És un ocell petit amb la cua una mica més llarga que altres membres del mateix gènere. Presenta dimorfisme sexual. Els mascles adults tenen la cara i el coll amb ratlles blanques i negres. La coroneta, dors i carpó són negres amb ratlles blanques o grises pàl·lides. La cua és negra amb vores i puntes de les plomes blanques. Les ales són negres amb vores blanques amples a les cobertores i vores blanques més estretes a les plomes de vol. La gola, el pit i el ventre són blancs amb ratlles negres clares al pit i els flancs. Les femelles adultes tenen ratlles beix (no blanques) a la cara, el cap i les parts superiors. Les cobertores de les ales tenen vores blanques o beix. Les parts inferiors són de color beix, molt més pàl·lides a la gola i el ventre que al pit. Els costats del pit tenen una petita quantitat de ratlles grises pàl·lides. L'iris de l'espècie és de color marró fosc, el maxil·lar negre, gris fosc o gris blavós, la mandíbula grisa a gris blavós i les potes i els peus grisos a gris blavós.[4][5][6] Les diferències de plomatge entre les subespècies són subtils i "no del tot clares".[7]
Distribució i hàbitat
[modifica]El formigueret pit-llistat es troba pel pendent oriental dels Andes des del sud de Colòmbia, per l'Equador i el Perú, fins al nord-oest de Bolívia. Va ser descoberta una població aïllada al nord-est del Perú (Loreto).[5]
Habita les vores dels boscos perennifolis humits, com també boscos secundaris i de bambú. En altitud, oscil·la entre els 400 i els 1.550 m, tot i que només arriba als 1.100 m a Colòmbia i principalment per sota dels 1.000 m a l'Equador.[4][5][6] La població disjunta de Loreto, Perú, habita boscos inundats permanentment al voltant dels igapó (tipus de bosc o selva inundada de la conca amazònica que es troba submergit estacionalment per aigües negres) a una altitud d'uns 150 m.[4][8]
Comportament
[modifica]Desplaçaments
[modifica]Es creu que el formigueret pit-llistat és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[9]
Alimentació
[modifica]La dieta no s'ha estudiat en detall, però se sap que inclou insectes i aranyes. Normalment busca aliment sol o en parelles i poques vegades s'uneix a estols d'espècies mixtes. S'alimenta principalment en el fullatge dens dels nivells mitjans del bosc, de 2 a 8 m per sobre del terra, tot i que baixa gairebé fins a terra i puja fins a 15 m. Busca activament preses entre fulles i embulls de lianes i al llarg de les branques, capturant-les tot estirant-se, llançant-se o amb breus sortides des d'una perxa.[4][5][6]
Reproducció
[modifica]No se sap res sobre la biologia reproductora del formigueret pit-llistat.[4]
Vocalització
[modifica]Una descripció del cant és "una repetició ràpida d'una frase musical, 'txidu-txidu-txidu-txidu...' amb fins a 12 notes aproximadament". El crit és "una nota duplicada seguida d'un trinat descendent curt, 'txiwi-txrrrrrrt'".[5] Altres descripcions del cant i reclams són respectivament "una sèrie lenta, de ritme uniforme i monòtona de cobles musicals: tee-tip tee-tip tee-tip tee-tip tee-tip" i "un 'tiu' descendent, notes suaus com 'sick-sick', i un soroll aspre i sonor".[4]
Estat de conservació
[modifica]La UICN ha avaluat el formigueret pit-llistat com en risc mínim. Té una àrea de distribució força àmplia; la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[9] Es considera bastant comú al Perú, "localment no infreqüent" a l'Equador i "local i rar" a Colòmbia.[4][5][6] "Tot i que el formigueret pit-llistat ocupa hàbitats, com ara la vora dels boscos, que sovint resulten de pertorbacions naturals, és vulnerable a la pèrdua d'hàbitat a gran escala; els vessants inferiors dels Andes, on es troba aquesta espècie, han estat durant molt de temps afavorits per a l'agricultura".[4]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El formiguer pit-llistat va ser descrit per l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch i el també ornitòleg polonès Jan Sztolcman el 1894 amb l'actual nom binomial Myrmotherula longicauda i la localitat tipus "Chontabamba, La Merced, i La Gloria, Perú".[10]
Les vocalitzacions suggereixen que aquesta espècie i el formigueret de Klages (M. klagesi) són espècies germanes. Les dades genètiques i morfològiques indiquen que totes dues formen part d'un clade monofilètic que també inclou el formigueret bigotut (M. ignota), el formigueret gorjagroc (M. ambigua), el formigueret de Sclater (M. sclateri), el formigueret pigmeu (M. brachyura), el formigueret de la Guaiana (M. surinamensis), el formigueret del Pacífic (M. pacifica), el formigueret de Cherrie (M. cherriei), el formigueret amazònic (M. multostriata) i el formigueret de Klages (M. klagesi), l'anomenat complex de "formiguerets estriats".[11]
Les diferències de plomatge entre les subespècies no estan enterament clares, i les zones de distribució són temptatives; més enllà, la situació taxonòmica de la població recentment descoberta que habita a selves inundables de Loreto (Perú) és indeterminada; calen més estudis.[4]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Myrmotherula és un diminutiu del gènere Myrmothera (Vieillot, 1816), les xanques.[12]
L'epítet específic longicauda prové del llatí longus que significa llarg; i cauada, cua.[13]
Subespècies
[modifica]Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:[14]
- M. l. soderstromi (Gyldenstolpe, 1930) ─ departament de Putumayo, al sud de Colòmbia, i província de Napo, al nord de l'Equador.
- M. l. pseudoaustralis (Gyldenstolpe, 1930) ─ des de la província de Morona-Santiago, al sud de l'Equador, fins al Perú, fins al departament de Pasco; també per separat al departament de Loreto, al Perú.[8]
- M. l. longicauda (Berlepsch & Sztolcman, 1894) ─ departament de Junín, al Perú.
- M. l. australis (Chapman, 1923) ─ des dels departaments de Cusco i Madre de Dios, al sud del Perú, fins al nord-oest de Bolívia, fins al departament de Cochabamba.
Gyldenstolpe va tractar la subespècie M. l. australis com una espècie separada, però aquest tractament no va ser acceptat per cap autoritat taxonòmica.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Formigueret pit-llistat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/05/2021(català)
- ↑ «Stripe-chested Antwren- Myrmotherula longicauda». Avibase. [Consulta: 12 octubre 2026].
- ↑ «Myrmotherula longicauda». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 12 octubre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Schulenberg, Thomas S.; Kirwan, Guy M. Stripe-chested Antwren (Myrmotherula longicauda) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.stcant4.01.
- 1 2 3 4 5 6 Ridgely, Robert S. The birds of Ecuador. 2: Field guide. 1. publ., 1. pr. Ithaca, NY: Cornell Univ. Press, 2001, p. 404. ISBN 978-0-8014-8721-7.
- 1 2 3 4 McMullan, Miles. Field Guide To The Birds Of Colombia. Conservation Allies LLC, 2010, p. 133. ISBN 978-0-9827615-0-2.
- ↑ Zimmer, K.J.; Isler, M.L.. Bd. 9. vol.8. Barcelona: Lynx Edicions, 2004, p. 448-681. ISBN 978-84-87334-50-4. Arxivat 2025-11-18 a Wayback Machine.
- 1 2 Begazo, Alfredo; Valqui, Thomas «Birds of Pacaya–samiria National Reserve with a New Population (Myrmotherula longicauda) and New Record for Peru (Hylophilus semicinereus)». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 118, 3, 01-01-1998, p. 159–166.
- 1 2 «Myrmotherula longicauda: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2024-2.RLTS.T22701454A264005682.en.
- ↑ von Berlepsch, Hans; Sztolcman, Jan. Myrmotherula longicauda, 1894 (British Ornithologists' Union). DOI 10.1111/(ISSN)1474-919X.
- ↑ Bravo, Gustavo A.; Remsen, J. V.; Brumfield, Robb T. «Adaptive processes drive ecomorphological convergent evolution in antwrens (Thamnophilidae): CONVERGENT EVOLUTION IN NEOTROPICAL BIRDS» (en anglès). Evolution, 68, 10, 10-2014, p. 2757–2774. DOI: 10.1111/evo.12506.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Myrmotherula» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 12 octubre 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: longicauda» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 12 octubre 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13-04-2026. [Consulta: 12 octubre 2026].
- ↑ «Part 6. Suboscine Passeriformes, A (Sapayoidae to Formicariidae)». A Classification of the Bird Species of South America p. Nota. South American Classification Committee. [Consulta: 30 setembre 2026].

