Vés al contingut

Formigueret d'Alagoas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFormigueret d'Alagoas
Myrmotherula snowi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNen perill crític Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThamnophilidae
GènereMyrmotherula
EspècieMyrmotherula snowi Modifica el valor a Wikidata
Dante Martins Teixeira i Luiz Pedreira Gonzaga, 1985 Myrmotherula snowi Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El formigueret d'Alagoas[1] (Myrmotherula snowi) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). És endèmic del Brasil.[2][3]

Descripció

[modifica]

El formigueret d'Alagoas fa de 9,5 a 10,5 cm de llarg i pesa uns 8 a 11,5 g. És un ocell petit amb la cua curta. Presenta dimorfisme sexual. Els mascles adults són gairebé completament grisos, amb les parts inferiors més clares que les superiors. Les plomes de la gola tenen bases negres i puntes grises. Les femelles adultes són majoritàriament de color marró vermellós amb cobertores alars més fosques i galtes i gola més pàl·lides. L'iris és marró, el bec gris marró i les potes i els peus gris plom.[4][5]

Distribució i hàbitat

[modifica]

El formigueret d'Alagoas es va descobrir per primera vegada el 1979, prop de Murici, a l'estat brasiler d'Alagoas, a l'est, i durant molts anys només es va conèixer en aquesta zona. A principis del segle xxi es va descobrir en diversos llocs a Pernambuco, a uns 500 km més al nord. Tanmateix, cap al 2020 només es va poder trobar de nou a Murici. Habita en fragments aïllats de bosc perennifoli semihumit de terres baixes i només es coneix a l'estret rang d'altitud de 430 a 790 m. "Sens dubte, la distribució era molt més generalitzada i contínua, abans que la majoria dels boscos d'aquesta regió fossin desforestats".[4][5][6]

Comportament

[modifica]

Desplaçaments

[modifica]

El formigueret de l'Alagoa és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[4]

Alimentació

[modifica]

La dieta no s'ha detallat, però se sap que inclou insectes. Normalment s'alimenta en parelles i com a part d'un estol d'espècies mixtes. Busca activament el fullatge tant viu com mort al sotabosc del bosc, normalment entre 5 i 8 m sobre de terra, tot i que de vegades gairebé fins a terra.[4] Vuit anys de seguiment del jaciment de Murici van observar alguns casos de parelles acompanyant estol d'espècies mixtes, però van observar que poques vegades es veien altres espècies típiques d'aquests estols.[7]

Reproducció

[modifica]

Abans del 2021, la biologia reproductora del formigueret de l'Alagoa era essencialment desconeguda. Els investigadors que van determinar que era una espècie al febrer van capturar una femella amb un ou a l'oviducte i van observar juvenils amb els probables pares al maig.[8][4] Un article del 2021 descrivia el descobriment de quatre nius. Tots eren una copa profunda feta de rizomorfs fúngics amb fragments de fulles seques a l'exterior. Estaven suspesos en forques de branques entre 1,1 i 1,6 m sobre de terra en diferents espècies de plantes. El primer es va trobar al novembre i contenia dos ous. Els investigadors van monitorar el niu durant tres dies abans que fos aparentment depredat. Durant aquest temps, tots dos pares van incubar la posta. El segon niu es va trobar al març amb dos ous danyats i el tercer i el quart estaven buits al març. Els investigadors també van capturar juvenils amb xarxes japoneses entre desembre i finals d'abril. Van plantejar la hipòtesi que la construcció del niu va començar al setembre, la posta d'ous a l'octubre/novembre, l'eclosió al novembre/desembre i l'envolament al desembre/gener.[7]

Vocalització

[modifica]

El cant és una "sèrie irregular de notes 'siiup' molt agudes, nítides, prolongades i ben separades, cada 'siiup' descendent".[5] Els crits inclouen "un crit de contacte en parella com 'kliik' d'una sola síl·laba" i "una vocalització de tres síl·labes (de vegades de dues síl·labes), lleugerament descendent, 'nyiih-nyiih-nyaah'" que sembla ser un crit d'alarma.[9]

Estat de conservació

[modifica]

La UICN avalua el formigueret d'Alagoas com a en perill crític d'extinció. Té una àrea de distribució petita i molt fragmentada, i es creu que la població estimada de menys de 50 individus madurs (potser tan sols 30) està disminuint. "El bosc de Murici s'ha reduït de 70 km² a la dècada de 1970 a 30 km² d'hàbitat altament alterat i fragmentat el 1999 en gran part com a resultat de la tala i la conversió a pastures i plantacions de canya de sucre. El lloc continua amenaçat pels incendis que s'estenen des de les plantacions adjacents, la caça, l'extracció de fusta i l'agricultura." "La tala massiva de mata atlàntica a Alagoas i Pernambuco ha deixat pocs altres llocs que puguin albergar poblacions d'aquesta espècie. Amb una distribució montana propera a l'altitud màxima dins de l'àrea de distribució, aquesta espècie també és potencialment susceptible al canvi climàtic".[10] Els autors de l'article del 2021 van instar a "accions per protegir els nius, recompondre estols mixtos, traslladar individus a zones d'hàbitat properes i intentar la cria en captivitat, són alguns dels esforços que s'haurien d'avaluar".[7]

Taxonomia i sistemàtica

[modifica]

El formigueret d'Alagoas va ser descrit pels ornitòlegs brasilers Dante Martins Teixeira i Luiz Pedreira Gonzaga el 1985 amb el nom binomial Myrmotherula unicolor snowi i la localitat tipus "Pedra Branca sobre Murici, Alagoas (aproximadament 9°15'S 35°50'W)".[2]

Com s'ha indicat abans, el formigueret d'Alagoas es va descriure originalment com una subespècie del formigueret unicolor (M. unicolor), però des de finals del segle xx s'ha reconegut com una espècie de ple dret. El dos tàxons conformen una superespècie,[4][8][9] i juntament amb el formigueret cendrós (M. grisea) i el formigueret de Behn (M. behni) tots quatre semblen formar un grup monofilètic amb vocalitzacions i requisits d'hàbitat similars[11] i formarien un ""complex de Myrmotherula d'ales llises" combinat amb "complex de formiguerets grisos", del qual també en formen part el formigueret de flancs blancs (M. axillaris), formigueret de Salvadori (M. minor), formigueret del Suno (M. sunensis), formigueret cuabarrat (M. urosticta) i formigueret fumat (M. schisticolor), malgrat que aquest grup possiblement no sigui monofilètic.[12]

Etimologia

[modifica]

El nom genèric Myrmotherula és un diminutiu del gènere Myrmothera (Vieillot, 1816), les xanques.[13]

L'epítet específic snowi honora David Snow, un ornitòleg britànic "que va ser un pioner en els estudis de la història de la vida dels ocells neotropicals".[14]

Subespècies

[modifica]

L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Formigueret d'Alagoas». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/05/2021(català)
  2. 1 2 «Alagoas Antwren- Myrmotherula snowi». Avibase. [Consulta: 15 octubre 2026].
  3. ↑ «Myrmotherula snowi». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 15 octubre 2026].
  4. 1 2 3 4 5 6 Schulenberg, Thomas S.; Kirwan, Guy M. Alagoas Antwren (Myrmotherula snowi) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.alaant1.01.
  5. 1 2 3 Perlo, Ber van. A field guide to the birds of Brazil. Oxford ; Nova York: Oxford University Press, 2009, p.  242–243. ISBN 978-0-19-530154-0.
  6. ↑ «Alagoas Antwren Myrmotherula snowi Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 16 octubre 2026].
  7. 1 2 3 Gonçalves, Rawelly de O.; Efe, Márcio A. «On the reproductive biology of the critically threatened Alagoas Antwren ( Myrmotherula snowi )» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 133, 3, 9-2021, p. 472–476. DOI: 10.1676/20-00030. ISSN: 1559-4491.
  8. 1 2 Pacheco, Fernando «Birds of the Serra Dos Órgãos, State of Rio De Janeiro, Southeastern Brazil: a Review». Revista Brasileira de …, 01-01-2007.
  9. 1 2 Whitney, Bret M.; Pacheco, José Fernando «Behavior, Vocalizations, and Relationships of Some Myrmotherula antwrens (Thamnophilidae) in Eastern Brazil, with Comments on the "Plain-Winged" Group». Ornithological Monographs, 48, 1-1997, p. 809–819. DOI: 10.2307/40157569.
  10. ↑ «Myrmotherula snowi: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2021, 10-08-2020. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2021-3.RLTS.T22724407A161705427.en.
  11. ↑ «Part 6. Suboscine Passeriformes, A (Sapayoidae to Formicariidae)». A Classification of the Bird Species of South America p. Nota 27. South American Classification Committee. [Consulta: 15 octubre 2026].
  12. ↑ «Part 6. Suboscine Passeriformes, A (Sapayoidae to Formicariidae)». A Classification of the Bird Species of South America p. Nota 24b. South American Classification Committee. [Consulta: 13 octubre 2026].
  13. ↑ «The Key to Scientific Names: Myrmotherula» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 12 octubre 2026].
  14. ↑ «The Key to Scientific Names: snowi» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 15 octubre 2026].
  15. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13-04-2026. [Consulta: 15 octubre 2026].