Dobrudja
| |||||
| Tipus | regió històrica  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre. El territori de Dobrudja no conforma una unitat administrativa sota un sol estat, es reparteix entre la Dobrudja Septentrional, que forma part de Romania, i la Dobrudja Meridional, que pertany a Bulgària.
El territori de la regió romanesa, la Dobrudja Septentrional (en romanès Dobrogea), està repartida entre els comtats de Constanţa i Tulcea, amb una superfície total de 15.500 km² i una població un xic inferior al milió d'habitants. Les principals ciutats són Constanţa, Tulcea, Medgidia i Mangalia. La Dobrudja és representada per uns dofins a l'escut de Romania.
La regió búlgara, la Dobrudja Meridional (en búlgar Добруджа, Dobrudja), que comprèn les províncies de Dòbritx i Silistra, té una superfície total de 7.565 km² i una població de 350.000 habitants.
Geografia
[modifica]Amb excepció del delta del Danubi, situat al nord-est, Dobrudja és muntanyenca, amb una alçària mitjana de 200-300 metres. El punt més alt és el puig Ţuţuiatu a les Muntanyes Măcin, que arriba als 467 m. La plana de Dobrogea cobreix la major part de la Dobrudja romanesa, mentre que a la part búlgara hi ha la plana de Ludogorie. El llac Siutghiol és el més important de Dobrogea.
Etimologia
[modifica]L'origen del nom de Dobrudja pot deure's al nom turc del governant del segle xiv, el dèspota Dobrotici/Dobrotitsa (دوبرجه). Era comú per als turcs donar als països el nom dels seus primers governants (per exemple, d'antuvi Moldàvia era coneguda com a Bogdan Iflak pels turcs per Bogdan I.
Inicialment, el nom feia referència només a les estepes de la regió meridional, entre Hârşova i el llac Razim al nord i Silistra-Balchik al sud, però més tard el terme es va estendre a la part nord i al delta del Danubi.[1]
Història
[modifica]Prehistòria
[modifica]El territori de la Dobrudja ja fou habitat en el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior, com mostren les troballes de Babadag, Slava Rusă i Enisala. Durant el Neolític formà part de la cultura de Hamangia (nom d'una vila costanera de la Dobrudja), de la Cultura boian i de la cultura Karanovo. A finals del V mil·lenni abans de Crist, sota la influència de tribus de l'Egeu, també s'hi instal·là la cultura Gumelniţa. Durant l'Eneolític les poblacions migraren del nord al mar Negre procedents de la cultura Kurgan, i es formà la cultura mixta Cernavodă I. Sota la influència de la cultura Kurgan II, es formà la cultura Cernavodă II, barreja de les cultures Cernavodă I i Ezero, que evolucionaria a Cernavodă III. La regió mantenia contactes amb el món mediterrani des del segle xiv aC, com ho prova una espasa