Dan Brown
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 juny 1964  (62 anys)Exeter (Nou Hampshire) | ||
| Religió | Agnosticisme | ||
| Formació | Amherst College Phillips Exeter Academy | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Activitat literària, prosa, thriller, música i thriller | ||
| Ocupació | escriptor, prosista, investigador, pedagog, músic, professor, periodista, novel·lista, productor | ||
| Activitat | 1998 - | ||
| Ocupador | Phillips Exeter Academy | ||
| Gènere | Thriller, ficció detectivesca i ficció especulativa | ||
| Professors | Alan Lelchuk | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
| Lloc web | danbrown.com | ||
       | |||
.jpg?lang=ca)
Dan Brown (Exeter, 22 de juny de 1964) és un escriptor estatunidenc de novel·les, conegut sobretot per les seves novel·les de suspens, en particular la sèrie de Robert Langdon Àngels i dimonis (2000), El codi Da Vinci (2003), El símbol perdut (2009), Inferno (2013), Origin (2017) i El darrer secret (2025).[1][2] Les seves novel·les són gimcanes que solen tenir lloc durant un període de 24 hores i se centren en temes recurrents de criptografia, art i teories de la conspiració.
Les novel·les de Robert Langdon estan profundament involucrades en temes cristians i ficció històrica, i posteriorment han generat controvèrsia. Brown afirma al seu lloc web que els seus llibres no són anticristians i que ell mateix està en un "viatge espiritual constant".[3] Afirma que el seu llibre El codi Da Vinci és "una història entretinguda que promou la discussió i el debat espirituals" i suggereix que el llibre es pot utilitzar "com a catalitzador positiu per a la introspecció i l'exploració de la nostra fe".[4]
Les novel·les de Brown s'han traduït i publicat en més de 35 idiomes. Brown va nàixer i va créixer a Exeter, Nou Hampshire. És el més gran de dos germans. La seva mare és una professional de la música, i tocava l'orgue en una església. El seu pare Richard G. Brown ensenyava matemàtiques superiors a l'Acadèmia Phillips d'Exeter. Dan Brown es va graduar a l'Amherst College i a l'Acadèmia Phillips d'Exeter, on va fer de professor d'anglès abans de dedicar-se a temps complet a escriure novel·les. El 1996, el seu interès pels codis i les agències secretes estatals el van portar a escriure la seva primera novel·la, La Fortalesa Digital, tot i que no va ser publicada fins que ja va ser un autor famós. Va passar molt de temps al museu del Louvre recollint documentació per incloure-la a El codi Da Vinci, un llibre de gran èxit als Estats Units i a la resta del món.
Biografia
[modifica]Daniel Gerhard Brown va néixer el 22 de juny de 1964 a Exeter, New Hampshire.[5] Té una germana petita, Valerie (nascuda el 1968) i un germà, Gregory (nascut el 1974). Brown va assistir a les escoles públiques d'Exeter fins al novè grau.[6] Va créixer al campus de la Phillips Exeter Academy, on el seu pare, Richard G. Brown, era professor de matemàtiques i escrivia llibres de text[7] des del 1968 fins a la seva jubilació el 1997.[8] La seva mare, Constance (de soltera Gerhard), descendia de Schwenkfelders holandesos de Pennsilvània[9] i es va formar com a organista d'església i estudiant de música sacra.[6] Brown va ser criat com a episcopalià[7] i va descriure la seva evolució religiosa en una entrevista del 2009:
| « | Em van criar a l'església episcopal i de petit era molt religiós. Després, a vuitè o novè grau, vaig estudiar astronomia, cosmologia i els orígens de l'univers. Recordo que li vaig dir a un pastor: "No ho entenc. Vaig llegir un llibre que deia que hi va haver una explosió coneguda com el Big Bang, però aquí diu que Déu va crear el cel, la Terra i els animals en set dies. Quin és el correcte?". Malauradament, la resposta que vaig rebre va ser: "Els nois simpàtics no fan aquesta pregunta". Es va encendre una llum i vaig dir: "La Bíblia no té sentit. La ciència té molt més sentit per a mi". I em vaig allunyar de la religió. | » |
| — Daniel Gerhard Brown, [10] | ||
Quan se li va preguntar a la mateixa entrevista sobre les seves opinions religioses actuals, Brown va respondre:
| « | La ironia és que realment he tornat al punt de partida. Com més ciència estudiava, més veia que la física esdevé metafísica i els nombres es converteixen en nombres imaginaris. Com més t'endinses en la ciència, més tou es torna el terreny. Comences a dir: "Oh, hi ha un ordre i un aspecte espiritual a la ciència". | » |
| — Daniel Gerhard Brown, [10] | ||
L'interès de Brown pels secrets i els trencaclosques prové de la seva presència a casa seva de petit, on els codis i els xifrats eren la peça clau que unia les matemàtiques, la música i les llengües amb què treballaven els seus pares. El jove Brown passava hores resolent anagrames i mots encreuats, i ell i els seus germans participaven en elaborades gimcanes del tresor ideades pel seu pare en aniversaris i festius. Per Nadal, per exemple, Brown i els seus germans no trobaven regals sota l'arbre, sinó que seguien un mapa del tresor amb codis i pistes per tota la casa i fins i tot per la ciutat per trobar els regals.[11] La relació de Brown amb el seu pare va inspirar la de Sophie Neveu i Jacques Saunière a El codi Da Vinci, i el capítol 23 d'aquesta novel·la es va inspirar en una de les gimcanes del tresor de la seva infància.[12]
Després de graduar-se a Phillips Exeter, Brown va assistir a l'Amherst College, on es va especialitzar en anglès i espanyol. A Amherst, va ser iniciat a la fraternitat Psi Upsilon, juntament amb Harlan Coben.[13][14] Va jugar a esquaix, va cantar a l'Amherst Glee Club i va ser estudiant d'escriptura del novel·lista visitant Alan Lelchuk . Brown va passar el curs escolar de 1985 a Sevilla, Espanya, on es va matricular en un curs d'història de l'art a la Universitat de Sevilla.[15] Brown es va graduar a Amherst el 1986.[16][17]
Carrera professional
[modifica]Compositor i cantant
[modifica]Després de graduar-se a Amherst, Brown va iniciar una carrera musical, creant efectes amb un sintetitzador i produint ell mateix un casset infantil titulat SynthAnimals, que incloïa una col·lecció de cançons com ara "Happy Frogs" i "Suzuki Elephants"; va vendre uns quants centenars de còpies. Després va formar la seva pròpia companyia discogràfica anomenada Dalliance, i el 1990 va autopublicar un CD titulat Perspective, dirigit al mercat adult, que també va vendre uns quants centenars de còpies. El 1991 es va traslladar a Hollywood per seguir una carrera com a cantautor i pianista. Per mantenir-se, va impartir classes a la Beverly Hills Preparatory School.[18][19]
Brown es va unir a l'Acadèmia Nacional de Compositors i va participar en molts dels seus esdeveniments. Va ser allà on va conèixer la seva dona, Blythe Newlon, que era la Directora de Desenvolupament Artistic de l'acadèmia. Tot i que oficialment no formava part de la seva feina, ella va assumir la tasca aparentment inusual d'ajudar a promocionar els projectes de Brown; va escriure notes de premsa, va organitzar esdeveniments promocionals i el va posar en contacte amb persones que podrien ser útils per a la seva carrera. Ella i Brown també van desenvolupar una relació personal, tot i que això no ho sabien tots els seus associats fins al 1993, quan Brown va tornar a New Hampshire, i es va saber que Newlon l'acompanyaria. Es van casar el 1997 a Pea Porridge Pond, prop de Conway, New Hampshire.[20] El 1994, Brown va publicar un CD titulat Angels & Demons . La seva il·lustració era el mateix ambigrama de l'artista John Langdon que més tard va utilitzar per a la novel·la Angels & Demons. Les notes del llibret també van tornar a reconèixer la seva implicació a la seva dona, agraint-li "per ser la meva incansable coescriptora, coproductora, segona enginyera, parella i terapeuta".[20] El CD incloïa cançons com ara "Here in These Fields" i la balada religiosa "All I Believe".[21]
Brown i la seva dona Blythe es van mudar a Rye, New Hampshire, el 1993.[22] Brown va esdevenir professor d'anglès a la seva alma mater, Phillips Exeter, i va donar classes d'espanyol a alumnes de 6è, 7è i 8è de primària a la Lincoln Akerman School, una petita escola de primària de preescolar a 8è amb uns 250 estudiants, a Hampton Falls.[23] Brown ha escrit una obra simfònica titulada Wild Symphony que es complementa amb un llibre del mateix nom.[24] El llibre està il·lustrat per l'artista hongaresa Susan Batori[25] que presenta ambigrames senzills per a nens, mentre que les imatges activen la música corresponent en una aplicació que l'acompanya.[26] La música va ser enregistrada per l'Orquestra del Festival de Zagreb[27] i rebrà la seva estrena mundial en concert per l'Orquestra Simfònica de Portsmouth el 2020.[28] El 30 de març de 2022 es va anunciar que Metro-Goldwyn-Mayer i Weed Road Pictures convertiran Wild Symphony en un llargmetratge musical d'animació a l'estil de Fantasia de Walt Disney, amb Brown escrivint el guió i les cançons, i Akiva Goldsman produint.[29]
Com escriptor
[modifica]Durant les vacances a Tahití el 1993,[30] Brown va llegir la novel·la de Sidney Sheldon, The Doomsday Conspiracy, i es va inspirar per convertir-se en escriptor de thrillers[31][32][33] Va començar a treballar a Digital Fortress, ambientant gran part a Sevilla, on havia estudiat el 1985. També va coescriure un llibre d'humor amb la seva dona, 187 Men to Avoid: A Survival Guide for the Romantically Frustrated Woman, sota el pseudònim de "Danielle Brown".[34] El perfil d'autor del llibre diu: "Danielle Brown viu actualment a Nova Anglaterra: ensenya a l'escola, escriu llibres i evita els homes". Els drets d'autor del llibre s'atribueixen a Brown.[35]
El 1996, Brown va deixar l'ensenyament per convertir-se en escriptor a temps complet. Digital Fortress es va publicar el 1998. La seva dona, Blythe, va fer gran part de la promoció del llibre, escrivint notes de premsa, contractant Brown per a programes d'entrevistes i organitzant entrevistes de premsa. Uns mesos més tard, Brown i la seva dona van publicar The Bald Book, un altre llibre d'humor. Oficialment es va atribuir a la seva dona, tot i que un representant de l'editorial va dir que havia estat escrit principalment per Brown. Posteriorment, Brown va escriure Angels & Demons i Deception Point, publicats el 2000 i el 2001 respectivament, el primer dels quals va ser el primer a presentar el personatge principal, l'expert en simbologia de Harvard Robert Langdon.[36]
Les tres primeres novel·les de Brown van tenir poc èxit, amb menys de 10.000 còpies en cadascuna de les seves primeres impressions. La seva quarta novel·la, El codi Da Vinci, es va convertir en un èxit de vendes, arribant al capdamunt de la llista dels més venuts del New York Times durant la seva primera setmana de publicació el 2003. És un dels llibres més populars de tots els temps, amb 81 milions de còpies venudes a tot el món el 2009.[37][38] El seu èxit ha ajudat a impulsar les vendes dels primers llibres de Brown. El 2004, les seves quatre novel·les van aparèixer a la llista del New York Times la mateixa setmana,[39] i el 2005 va entrar a la llista de les 100 persones més influents de l'any de la revista Time. La revista Forbes va situar Brown en el número 12 de la seva llista "Celebrity 100" del 2005 i va estimar els seus ingressos anuals en 76,5 milions de dòlars. Segons l'article publicat a The Times, els ingressos estimats de Brown després de les vendes de Da Vinci Code són de 250 milions de dòlars.[40]
La tercera novel·la de Brown protagonitzada per Robert Langdon, El símbol perdut, es va publicar el 15 de setembre de 2009.[41] Segons l'editorial, el primer dia el llibre va vendre més d'un milió d'exemplars en tapa dura i llibre electrònic als Estats Units, el Regne Unit i el Canadà, cosa que va impulsar la impressió de 600.000 còpies de tapa dura a més dels cinc milions de la primera impressió.[42] La història té lloc a Washington DC durant un període de dotze hores i presenta els maçons. El llibre també inclou molts elements que van convertir El codi Da Vinci en un èxit de vendes número u. El lloc web promocional de Brown afirma que els trencaclosques amagats a la sobrecoberta del llibre El codi Da Vinci, incloent-hi dues referències a l'escultura Kryptos a la seu de la CIA a Langley, Virgínia, donen pistes sobre la seqüela. Brown ha adoptat un tema rellevant en algunes de les seves obres anteriors.[43]
Inferno, la quarta novel·la de Brown protagonitzada per Robert Langdon, és una novel·la de thriller i misteri publicada el 14 de maig de 2013 per Doubleday.