Violat
 | |
| Longitud d'ona | 395 nm  |
| Freqüència | 400.000.000.000.000 Hz |
| Coordenades de color | |
| Triplet hexadecimal | 8000FF |
| RGB (r, g, b) | (128, 0, 255) |
| CMYK (c, m, y, k) | (50, 100, 0, 0) |
| HSV (h, s, v) | (270°, 100%, 100%) |
| Més informació | |
| Epònim | Viola |
El color violat,[1][2][3][4] o a vegades també violeta[5][6][7] (rep aquest nom de la planta violeta) es refereix al conjunt de colors blaus-vermellosos o morats-blavosos. Correspon a una longitud d'ona de la llum d'entre 380 i 450 nm i ocupa la part final de l'espectre visible, i en conseqüència de l'arc de Sant Martí.[8] Aquest color no pot ser reproduït de manera exacta (violat espectral) a les pantalles dels ordinadors pels dispositius RGB. Com a color d'addició és compost per una barreja de blau i de roig. Com a color per subtracció s'obté amb una barreja de magenta i cian. És més clar i blavós que el porpra i més fosc que el lila.
Símbol feminista
[modifica]El color violeta és el color símbol del feminisme. Es va prendre en homenatge a les dones que van morir cremades a la fàbrica on treballaven, als Estats Units, defensant els seus drets mentre cosien teles d'aquest color.[9][10]
Curiositats sobre el violat
[modifica]- És el color de molts embolcalls de xocolata europeus
- És un dels colors tradicionals de l'aura
- Apareix a la bandera republicana d'Espanya
- S'associa a la noblesa (com el malva o el porpra) però també a la gelosia
- És un color d'iniciació en certs corrents New Age de meditació
- L'estola dels capellans catòlics en temps d'Advent o Quaresma és violeta (a vegades malva)
Referències
[modifica]- ↑ «violat, violeta (física)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «violat (química)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Violat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «violat» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «violeta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «violeta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «violeta (química)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «violat». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Montserrat Roig, Memorial Montserrat Roig: cicle de confèrencies del 9 al 23 de novembre 1992, editat per l'Institut Català de la Dona, 1993, ISBN 9788439325093 (català)
- ↑ Gemma Lienas, El diari lila de la Carlota, Grupo Planeta, 2012, ISBN 9788497877879 (català)
.png){kind=small} | ||
