Colin Farrell
.jpg?lang=ca)
Colin Farrell (Castleknock, 31 de maig de 1976) és un actor irlandès conegut sobretor per pel·lícules independents dels anys 2000, per les quals ha rebut diversos premis i nominacions, entre els quals hi ha dos Globus d'Or i una nominació a un Oscar. The Irish Times el va nomenar el cinquè millor actor de cinema d'Irlanda el 2020, i la revista Time el va nomenar com una de les 100 persones més influents del món el 2023.[1][2]
Fill i nebot de futbolistes, és fill d'Eamon Farrell. Deixà la idea de ser futbolista per a estudiar art dramàtic. Abans d'acabar, però, els estudis a la Gaiety Scholl of Drama, a Dublín, ja havia estat triat a uns càstings per a actuar a algunes sèries de televisió. Les seues primeres aparicions al cinema van ser a "La zona fosca", "Criminal i decent" (on actuà amb Kevin Spacey) i Tigerland de Joel Schumacher, que va ser la seva primera pel·lícula americana. El juliol del 2001 es va casar amb l'actriu Amelia Warner, de qui es va divorciar pocs mesos després. La model Kim Bordenave és la mare del seu únic fill, James.
Dins dels seus treballs més destacables hi ha Hart's War, The Recruit i Phone Boot, de Joel Schumacher, que per segona vegada dirigí Farrell amb un concepte innovador: el 90% de la pel·lícula passa a dins d'una cabina telefònica on el protagonista és amenaçat per un psicòpata. El 2004 l'actor interpreta Alexandre el Gran a la Alexander, dirigida per Oliver Stone. El 2007 intervé a Cassandra's Dream, de Woody Allen, amb Ewan McGregor, on hi interpreten dos germans.
Biografia
[modifica]Colin James Farrell va néixer al suburbi de Castleknock de Dublín el 31 de maig de 1976, fill de Rita (de soltera Monaghan) i Eamon Farrell. El seu pare va jugar a futbol al Shamrock Rovers FC i va dirigir una botiga d'aliments saludables.[3][4] El seu oncle, Tommy Farrell, també va jugar a Shamrock Rovers. Té un germà gran anomenat Eamon Jr.[5] i dues germanes anomenades Claudine (que ara treballa com a assistent personal)[6][7] i Catherine.[8] Va estudiar a St. Brigid's National School, seguit de l'exclusiva escola privada per a nois Castleknock College, i després Gormanston College al comtat de Meath. Va fer una audició sense èxit per a la banda de nois Boyzone durant aquesta època.[7] Es va inspirar per intentar actuar quan l'actuació d'Henry Thomas a ET, l'extraterrestre (1982) el va emocionar fins a les llàgrimes.[9] Amb l'encoratjament del seu germà, va assistir a la Gaiety School of Acting, però va abandonar quan va ser elegit com Danny Byrne al drama de la BBC Ballykissangel.[10] Mentre viatjava a Sydney als 18 anys, Farrell es va convertir en sospitós d'un cas d'intent d'assassinat. L'esbós policial s'assemblava notablement a ell i fins i tot havia descrit l'apagada durant la nit en qüestió; la seva única coartada era un diari que tenia el seu amic, que explicava que tots dos havien estat prenent MDMA a l'altre costat de la ciutat aquella nit.[11]
Inicis
[modifica]Farrell va tenir papers en programes de televisió i pel·lícules, com Ballykissangel i Falling for a Dancer el 1998 i el 1999.[12][13] Va fer el seu debut al llargmetratge en el debut com a director de l'actor anglès Tim Roth The War Zone,[12] un drama sobre un incident d'abús infantil, protagonitzat per Ray Winstone i Tilda Swinton com a pares d'una noia amb el personatge de Farrell (Nick).[14] Farrell també va aparèixer a Ordinary Decent Criminal amb Kevin Spacey i Linda Fiorentino, una pel·lícula basada en la vida de Martin Cahill.[12] L'any 2000, Farrell va ser seleccionat per al paper principal del soldat Roland Bozz a Tigerland, una pel·lícula poc estrenada dirigida pel nord-americà Joel Schumacher.[12] Segons els informes, va obtenir el paper sobre la base del seu encant.[13] Emanuel Levy de Variety va dir que Farrell «brilla com el noi subversiu, però bàsicament decent el cinisme del qual pot ser l'única reacció sana davant una situació».[15] Michael Holden de The Guardian va escriure que Farrell era «massa l'heroi» per adaptar-se correctament al clàssic arquetip rebel, però no li importava.[16] Tigerland va guanyar 139.500 dòlars.[13]
2001–2003: primers èxits de taquilla
[modifica]Les següents pel·lícules americanes de Farrell, American Outlaws (2001) i Hart's War (2002), no van tenir èxit comercial.[17][18] Les seves pel·lícules del 2002 al 2003, com Phone Booth, The Recruit i SWAT (tots thrillers, amb els dos primers els seus primers papers protagonistes),[19] van ser ben rebuts per la crítica i van tenir èxit a la taquilla.[19] De Phone Booth, Ebert va escriure que és «Farrell per guanyar o perdre, ja que està a la pantalla la major part del temps, i mostra energia i intensitat».[20] Philip French de The Observer va elogiar l'actuació de Farrell.[21] A SWAT, Farrell va protagonitzar un repartiment de conjunt que incloïa Samuel L. Jackson, Michelle Rodriguez, Olivier Martinez i Jeremy Renner; Renner es va fer amic. Alan Morrison d'Empire va escriure: «En general es pot confiar en Farrell per portar una espurna a la foguera. Això també és cert amb [aquesta pel·lícula].»[22] Elvis Mitchell del New York Times va criticar l'accent de Farrell i va escriure que «emprava un accent americà tambaleant que el fa semblar un criminal internacional un pas per davant de les autoritats».[23] Ebert i AO Scott ' New York Times no estaven d'acord sobre l'eficàcia de Farrell a The Recruit; Ebert va assenyalar la simpatia de Farrell,[24] però Scott va sentir que Farrell «passa el seu temps en un frenesí amb cafeïna, intentant mantenir la seva sang freda principal mentre registra pànic, estrès i confusió».[25] Phone Booth va guanyar 46,6 milions de dòlars,[26] SWAT 116,9 milions[27] i The Recruit 52,8 milions[28] a la taquilla.
Els papers secundaris de Farrell inclouen un ambiciós agent del Departament de Justícia al costat de Tom Cruise, un potencial criminal a Minority Report (2002), i el dolent Bullseye a Daredevil (2003). A Matt Damon se li va oferir originalment el paper de Minority Report, rebutjant-lo per aparèixer a Ocean's Eleven.[29] Farrell va dir que «no tenia cap problema» per ser l'alternativa del productor després que Damon rebutgés el paper.[30] Bullseye és un assassí, orgullós de la seva precisió. Farrell va signar per al paper el desembre de 2001, encara que se'l va considerar per al paper principal de Matt Murdock (Daredevil) fins que Ben Affleck va signar.[31][32] Farrell es va animar a mantenir el seu accent irlandès, ja que aquesta versió de Bullseye és d'Irlanda.[33] Va llegir els còmics Daredevil de Frank Miller per entendre Bullseye «perquè l'expressió de les cares dels personatges als còmics, i la manera com es mouen de vegades, i les exageracions del personatge que interpreto... és molt exagerat. -A sobre que en treus d'això. Però no és exactament un personatge pel qual puguis actuar amb un mètode... ja saps, corrent per Nova York matant gent amb clips de paper».[34] Aquell any, va ser votat com el sisè «home més sexy» del món per la revista Company.[35]
2003–2008: dels independents a les èpiques
[modifica]
A la fi de 2003 Farrell va interpretar un criminal que tramita un robatori bancari amb Cillian Murphy en la comèdia fosca Intermission, que va tenir el rècord d'una pel·lícula independent irlandesa de gran grandària en la història de l'oficina de box-office irlandesa durant tres anys i continua sent un clàssic culte allí.[36] El 2004, va aparèixer en diverses altres pel·lícules independents que rebien un alliberament teatral limitat en la majoria dels països, entre elles A Home at the End of the World (adaptació de l'obra de Michael Cunningham).[37] Roger Ebert va elogiar a Farrell, dient que era «sorprenent en la pel·lícula, sobretot perquè el personatge està molt allunyat de tot el que ha fet abans».[38][39] Mick LaSalle de la Crònica de San Francisco va diferir, dient que Farrell «està interessat a fer-ho bé....però és una actuació on s'acaba lluitant en lloc de gaudir, perquè no hi ha manera de simplement relaxar-se i mirar».[40][41]
Farrell va interpretar el paper principal d'Alexandre el Gran a la pel·lícula biogràfica Alexander de 2004 d'Oliver Stone, que, tot i que va rebre algunes crítiques favorables en l'àmbit internacional, va tenir una mala acollida als Estats Units.[42] La seva representació del conqueridor com a bisexual va ser controvertida; la pel·lícula va ser criticada per alguns historiadors pel seu tractament als antics perses,[43] encara que altres la van elogiar per la seva exactitud.[44][45] Un estudiós d'història antiga de la Universitat de Nebraska va escriure:
| « | Compararia Alexander amb Lawrence d'Aràbia, en termes d'abast, ritme i el seu enfocament implacable en un sol individu.... En molts sentits, es tracta d'una pel·lícula per a «frikis» grecs i Alexandre. Com més se sàpiga, més es reconeixerà: la precisió històrica dels decorats és millor del que he vist en alguns documentals. | » |
La pel·lícula va recaptar 167 milions de dòlars a tot el món, només superant el seu pressupost de 155 milions de dòlars.[46]
La següent pel·lícula de Farrell va ser l'any 2005, nominada a l'Oscar, The New World, la seva segona èpica històrica.[47] Va interpretar el paper principal del capità John Smith, el fundador de Jamestown, Virgínia, colon del segle xvii, que s'enamora de la princesa nativa americana Pocahontas (Q'Orianka Kilcher). El director Terrence Malick va fer tot el possible per mantenir Farrell i Kilcher separats fins que van rodar junts.[48] Tot i que només es va estrenar en 811 sales de cinema a tot el món i va tenir una recaptació de taquilla relativament baixa,[49][50] la pel·lícula va rebre un gran nombre de crítiques positives.[51][52] En una de les quatre ressenyes de The Guardian,[53] John Patterson la va descriure com una «pel·lícula sense fons, gairebé indescriptiblement bella i formalment harmoniosa».[54] El nou món va ser seguit per Pregunta-ho al vent, un romanç d'època ambientat a Los Angeles basat en una novel·la de John Fante[55] i protagonitzat per Salma Hayek. Les crítiques van ser mixtes; Manohla Dargis del The New York Times va descriure favorablement el treball de Farrell,[56] però Peter Bradshaw de The Guardian ho va trobar «una mica forçat en les dues actuacions principals».[57] Amb una estrena limitada a les sales, no va ser un èxit econòmic.[58]
Farrell va tenir més èxit el 2006 amb el seu paper al costat de Jamie Foxx al drama criminal d'acció de Michael Mann, Miami Vice. La pel·lícula va recaptar 164 milions de dòlars a tot el món[59] amb un pressupost de 135 milions, i TimeOut New York la va classificar entre les 50 millors pel·lícules de la dècada.[60] (El DVD, llançat el mateix any, també va aconseguir vendre més d'un milió de còpies (equivalent a 7,91 milions de dòlars en versions pirates) només en la seva primera setmana,[61] i, a partir de l'11 de febrer de 2007, havia recaptat més de 36,45 milions de dòlars.[62] AO Scott va criticar el treball de Farrell: «Quan no està a la pantalla, no el trobes a faltar, i quan hi és, et trobes, en poc temps, mirant algú o una altra cosa».[63] Per contra, Peter Travers de Rolling Stone estava entusiasmat. Farrell també va acceptar una lleugera retallada salarial per fer feliç l'amic i recent guanyador de l'Oscar Jamie Foxx: el seu sou era inicialment més alt que el de Foxx.
Farrell va aparèixer a continuació a Cassandra's Dream de Woody Allen, que es va estrenar el 2007 i es va distribuir als Estats Units a principis del 2008. Les crítiques es van barrejar,[64] amb Maitland McDonagh de TV Guide escrivint que el treball d'Allen era «poc convincent de principi a fi»[65] i Mick LaSalle del San Francisco Chronicle dient que, tot i que «no és tan bo com Match Point o Crimes and Misdemeanors... presa per si sola, és una peça bastant impressionant, una pel·lícula enèrgica com a director, ben interpretada i ben construïda». LaSalle va elogiar Farrell: «Allen és conegut per no donar instruccions explícites als seus actors, i tanmateix, d'alguna manera això va fer meravelles a Farrell, que mai no ha semblat tan nu, tan clar i tan lliure com ho fa aquí».[66] Manohla Dargis va estar d'acord amb el New York Times, i va afegir que pensava que Farrell estava ben lligat amb el seu coprotagonista Ewan McGregor.[67]
La següent pel·lícula de Farrell, el primer llargmetratge de Martin McDonagh a Bruges, va obrir el Festival de Cinema de Sundance 2008. Mentre que els crítics de cinema de The New Yorker i TimeOut London van trobar que l'actuació del seu coprotagonista Brendan Gleeson era la més forta de les dues,[68] Bradshaw de The Guardian va trobar que Farrell (com el sicari Ray) «absolutament excel·lent: malhumorat i divertit, letalment sexy, de vegades esquinçadorament trist i vulnerable com un nen petit».[69] La revista Time va descriure la pel·lícula com «el bany de sang més bonic del 2008», i Farrell va guanyar el seu primer Globus d'Or.
Poc després va aparèixer a Kicking It, un documental que segueix sis homes sense sostre de Kenya, Rússia, Afganistan, Irlanda, Espanya i els Estats Units mentre intenten classificar-se per a la Copa del Món de persones sense llar. Farrell va aparèixer a la pantalla i va proporcionar la narració,