Coinfecció
La coinfecció és la infecció simultània d'un hoste per múltiples espècies de patògens. En virologia, la coinfecció inclou la infecció simultània d'una sola cèl·lula per dues o més partícules virals. Un exemple és la coinfecció de cèl·lules hepàtiques amb el virus de l'hepatitis B i el virus de l'hepatitis D, que pot sorgir incrementalment per una infecció inicial seguida d'una sobreinfecció.
La prevalença o la incidència global de la coinfecció entre humans és desconeguda,[1] però es creu que és habitual, de vegades més freqüent que una sola infecció.[2] La coinfecció amb helmints afecta uns 800 milions de persones a tot el món.[3]
La coinfecció té una importància particular per a la salut humana perquè les espècies patògenes poden interactuar dins de l'hoste. Es creu que l'efecte net de la coinfecció sobre la salut humana és negatiu.[4] Les interaccions poden tenir efectes positius o negatius sobre altres paràsits. Sota interaccions positives entre paràsits, la transmissió i la progressió de la malaltia s'intensifiquen i això també es coneix com a sindemisme. Les interaccions negatives entre paràsits inclouen la interferència microbiana quan una espècie bacteriana suprimeix la virulència o la colonització d'altres bacteris, com ara Pseudomonas aeruginosa que suprimeix la formació de colònies patògenes Staphylococcus aureus.[5] El resultat de la coinfecció es veu afectat per l'ordre d'exposició, així com per la resposta de l'hoste a la infecció inicial.[6] Els patrons generals d'interaccions ecològiques entre espècies de paràsits són desconeguts, fins i tot entre coinfeccions comunes com les que hi ha entre infeccions de transmissió sexual.[7] Tanmateix, l'anàlisi de xarxes d'una xarxa tròfica de coinfecció en humans suggereix que hi ha un major potencial d'interaccions a través de fonts d'aliment compartides que a través del sistema immunitari.[8]
Una coinfecció comuna a nivell mundial implica la tuberculosi i el VIH. En alguns països, fins a un 80% dels pacients amb tuberculosi també són VIH positius.[9] El potencial que la dinàmica d'aquestes dues malalties infeccioses estigui relacionada es coneix des de fa dècades.[10] Altres exemples comuns de coinfeccions són la SIDA, que implica la coinfecció del VIH en fase terminal amb paràsits oportunistes[11] i infeccions polimicrobianes com la malaltia de Lyme amb altres malalties.[12] Les coinfeccions de vegades poden personificar un joc de suma zero de recursos corporals, i la quantificació viral precisa demostra que els nens coinfectats amb rinovirus i virus sincicial respiratori, metapneumovirus o virus de la parainfluenza tenen càrregues virals nasals més baixes que els que tenen només rinovirus.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Cox, FE «Concomitant infections, parasites and immune responses». Parasitology, vol. Suppl, 2001, p. S23–38. DOI: 10.1017/s003118200001698x. PMID: 11442193.
- ↑ Petney, TN; Andrews, RH «Multiparasite communities in animals and humans: frequency, structure and pathogenic significance». International Journal for Parasitology, vol. 28, 3, 1998, p. 377–393. DOI: 10.1016/S0020-7519(97)00189-6. PMID: 9559357.
- ↑ Crompton, DW «How much human helminthiasis is there in the world?». The Journal of Parasitology, vol. 85, 3, 1999, p. 397–403. DOI: 10.2307/3285768. JSTOR: 3285768. PMID: 10386428.
- ↑ Griffiths, EC; Pedersen, ABP; Fenton, A; Petchey, OP «The nature and consequences of coinfection in humans». Journal of Infection, vol. 63, 3, 2011, p. 200–206. DOI: 10.1016/j.jinf.2011.06.005. PMC: 3430964. PMID: 21704071.
- ↑ Hoffman, L. R.; Deziel, E.; D'argenio, D. A.; Lepine, F.; Emerson, J.; McNamara, S.; Gibson, R. L.; Ramsey, B. W.; Miller, S. I. «Selection for Staphylococcus aureus small-colony variants due to growth in the presence of Pseudomonas aeruginosa». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 103, 52, 2006, p. 19890–19895. Bibcode: 2006PNAS..10319890H. DOI: 10.1073/pnas.0606756104. PMC: 1750898. PMID: 17172450.
- ↑ Cai, Wenlong; Zhong, Liang; Parrish, Kathleen; Fast, Mark «Synergies of co-infecting pathogens, sea lice (Lepeophetheirus salmonis) and Moritella viscosa, are impacted by exposure order, and host response to initial infection». Aquaculture, vol. 591, 741115, 2024. DOI: 10.1016/j.aquaculture.2024.741115.
- ↑ Shrestha, S. «Influence of host genetic and ecological factors in complex concomitant infections – relevance to sexually transmitted infections». Journal of Reproductive Immunology, vol. 92, 1–2, 2011, p. 27–32. DOI: 10.1016/j.jri.2011.09.001. PMID: 22019002.
- ↑ Griffiths, E.; Pedersen, A.; Fenton, A.; Petchey, O. «Analysis of a summary network of co-infection in humans reveals that parasites interact most via shared resources». Proceedings of the Royal Society B, vol. 281, 1782, 2014. DOI: 10.1098/rspb.2013.2286. PMC: 3973251. PMID: 24619434.
- ↑ «Tuberculosis and HIV». World Health Organization. Arxivat de l'original el July 21, 2006.
- ↑ Di Perri, G; Cruciani, M; Danzi, MC; Luzzati, R; De Checchi, G; Malena, M; Pizzighella, S; Mazzi, R; Solbiati, M «Nosocomial epidemic of active tuberculosis among HIV-infected patients». Lancet, vol. 2, 8678–8679, 1989, p. 1502–4. DOI: 10.1016/s0140-6736(89)92942-5. PMID: 2574778.
- ↑ Lawn, SD «AIDS in Africa: the impact of coinfections on the pathogenesis of HIV-1 infection». Journal of Infection, vol. 48, 1, 2004, p. 1–12. DOI: 10.1016/j.jinf.2003.09.001. PMID: 14667787.
- ↑ Mitchell, PD; Reed, KD; Hofkes, JM «Immunoserologic evidence of coinfection with Borrelia burgdorferi, Babesia microti, and human granulocytic Ehrlichia species in residents of Wisconsin and Minnesota». Journal of Clinical Microbiology, vol. 34, 3, 1996, p. 724–7. DOI: 10.1128/JCM.34.3.724-727.1996. PMC: 228878. PMID: 8904446.
- ↑ Waghmare, A; Strelitz, B; Lacombe, K; Perchetti, GA; Nalla, A; Rha, B; Midgley, C; Lively, JY; Klein, EJ «Rhinovirus in Children Presenting to the Emergency Department: Role of Viral Load in Disease Severity and Co-Infections». Open Forum Infectious Diseases, vol. 6, 10, 2019, p. S915–S916. DOI: 10.1093/ofid/ofz360.2304. PMC: 6810026.
