Chester Nimitz

Chester Nimitz

Biografia
Naixement	24 febrer 1885 Fredericksburg (Texas)
Mort	20 febrer 1966 (80 anys) Yerba Buena Island (Califòrnia) (en)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Golden Gate National Cemetery (en)
Cap d'Operacions Navals
15 desembre 1945 – 15 desembre 1947
High Commissioner of the Trust Territory of the Pacific Islands (en)
19 juny 1944 – 24 novembre 1945 ← John H. Hoover – Raymond Spruance →
Dades personals
Altres noms	Island Hopper (Saltador d'illes)
Grup ètnic	Texas Germans (en)
Formació	Naval War College Warren Local High School (en) Acadèmia Naval dels Estats Units Tivy High School (en)
Activitat
Ocupació	oficial naval, almirall, soldat
Activitat	1905–1966
Membre de	Sons of the Republic of Texas (en)
Carrera militar
Lleialtat	Estats Units
Branca militar	Marina dels Estats Units
Grau militar	Almirall de la Flota
Comandant de (OBSOLET)	Flota del Pacífic Cap d'Operacions Navals
Conflicte	Guerra Hispano-estatunidenca I Guerra Mundial II Guerra Mundial Batalla del Mar del Corall Batalla de Midway Campanya de les Illes Salomó Batalla del Mar de les Filipines Batalla del Golf de Leyte Batalla d'Okinawa
Altres ocupacions	Rector de la Universitat de Califòrnia
Família
Fills	Chester Nimitz, Jr.
Cronologia
	naixement pòstum
Premis
Medalla del Servei Distingit (4)
Signatura

Chester William Nimitz (24 de febrer de 1885 - 20 de febrer de 1966) va ser un almirall de la flota de la Marina dels Estats Units. Va tenir un paper important en la història naval de la Segona Guerra Mundial com a comandant en cap de la Flota del Pacífic dels Estats Units i comandant en cap de les Àrees de l'oceà Pacífic, comandant les forces aèries, terrestres i marítimes aliades durant la Segona Guerra Mundial.

Nimitz va ser la principal autoritat de la Marina dels Estats Units en submarins. Qualificat en submarins durant els seus primers anys, Nimitz va supervisar més tard la conversió de la propulsió d'aquests vaixells de gasolina a dièsel, i més tard va ser clau en l'obtenció de l'aprovació per construir el primer submarí nuclear del món, l'USS Nautilus, el sistema de propulsió del qual va substituir completament els submarins dièsel als Estats Units. A partir de 1917, Nimitz va ser el principal desenvolupador de tècniques d'abastiment en marxa de la Marina, l'eina que durant la guerra del Pacífic permetria a la flota americana operar fora del port gairebé indefinidament. Cap de l'Oficina de Navegació de la Marina de 1939 a 1942, Nimitz va exercir com a Cap d'Operacions Navals de 1945 a 1947. Va ser l'últim oficial supervivent dels Estats Units que va servir amb el rang d'almirall de flota. El superportaavions USS Nimitz, el vaixell principal de la seva classe, porta el nom de Nimitz.

Biografia

Guardiamarina 1/C Nimitz, circa 1905

Alferes Chester Nimitz

Nimitz, un texà alemany, va néixer fill d'Anna Josephine (de soltera Henke) i Chester Bernhard Nimitz el 24 de febrer de 1885 a Fredericksburg, Texas, on l'hotel del seu avi és ara el Museu Nacional de la Guerra del Pacífic. El seu pare, fràgil i reumàtic, havia mort sis mesos abans, el 14 d'agost de 1884. El 1890, Anna es va casar amb William Nimitz (1864–1943), germà de Chester B. Nimitz. Va rebre una forta influència del seu avi patern, nascut a Alemanya, Charles Henry Nimitz, un antic mariner de la Marina mercant alemanya, que va ensenyar a Nimitz que "el mar, com la vida mateixa, és un mestre sever. La millor manera de congeniar amb qualsevol dels dos és aprendre tot el que puguis, després fer el millor que puguis i no preocupar-te, sobretot per les coses sobre les quals no tens cap control". El seu avi s'havia convertit en un Texas Ranger als Voluntaris Muntats de Texas el 1851 i més tard va servir com a capità de la Gillespie Rifles Company a l'Exèrcit dels Estats Confederats durant la Guerra Civil.

Originalment, Nimitz va sol·licitar plaça a West Point amb l'esperança de convertir-se en oficial de l'exèrcit, però no hi havia cap lloc disponible. James L. Slayden, representant dels Estats Units per al 12è districte congressual de Texas, va dir a Nimitz que tenia un lloc disponible per a l'Acadèmia Naval dels Estats Units i que l'atorgaria al candidat més qualificat. Nimitz va considerar que aquesta era la seva única oportunitat de continuar la seva formació i va dedicar més temps estudiant per obtenir el lloc. Nimitz va ser nomenat a l'Acadèmia Naval per Slayden el 1901 i es va graduar amb distinció el 30 de gener de 1905, setè d'una promoció de 114 alumnes.

Carrera militar

Inici de la carrera professional

USS Decatur, 1902

Nimitz es va unir al cuirassat USS Ohio a San Francisco, i va navegar amb ell fins a l'Extrem Orient. El setembre de 1906, va ser transferit al creuer cruiser Baltimore; el 31 de gener de 1907, després dels dos anys al mar com a suboficial que aleshores requeria la llei, Nimitz va ser nomenat alferes. Després de romandre a l'estació asiàtica el 1907, va servir successivament a la canonera Panay, el destructor Decatur i el creuer Denver.

El destructor Decatur va encallar en un banc de fang a les Filipines el 7 de juliol de 1908, mentre estava sota el comandament de l'alferes Nimitz. L'incident va ser el resultat d'un error de navegació. Nimitz no havia comprovat les taules de marees del port i va intentar accedir al port de Batangas quan el nivell de l'aigua era baix, deixant Decatur encallat fins que la marea va tornar a pujar l'endemà al matí, i va ser alliberat per un petit vaixell de vapor. Després de l'encallament, es va convocar una comissió d'investigació naval per investigar les circumstàncies. La comissió va concloure que Nimitz havia comès un error de judici i va rebre una carta d'amonestació.

Nimitz va tornar als Estats Units a bord de l'USS Ranger quan aquest vaixell es va convertir en un vaixell escola, i el gener de 1909 va començar la instrucció a la Primera Flotilla de Submarins. El maig d'aquell any, se li va donar el comandament de la flotilla, amb un servei addicional al comandament de l'USS Plunger, més tard rebatejat com a A-1. Nimitz va ser ascendit directament d'alferes a tinent el gener de 1910. Va comandar l'USS Snapper (més tard rebatejat com a C-5 ) quan aquest submarí va ser comissionat el 2 de febrer de 1910, i el 18 de novembre de 1910 va assumir el comandament de l'USS Narwhal (més tard rebatejat com a D-1 ).

En aquest darrer comandament, Nimitz va tenir un servei addicional el 10 d'octubre de 1911, com a comandant de la 3a Divisió de Submarins de la Flota de Torpedes de l'Atlàntic. El novembre de 1911, va rebre l'ordre d'anar a la Drassana de Boston per ajudar a equipar l'USS Skipjack i va assumir el comandament d'aquest submarí, que havia estat rebatejat com a E-1, en la seva posada en servei el 14 de febrer de 1912. Al monitor Tonopah (aleshores empleat com a ajudant de submarins) el 20 de març de 1912, Nimitz va rescatar el bomber de segona classe WJ Walsh d'ofegar-se, rebent una Medalla de Plata per Salvar Vides per la seva acció.

Després de comandar la Flotilla de Submarins de l'Atlàntic des del maig de 1912 fins al març de 1913, Nimitz va supervisar la construcció de motors dièsel per al petrolier Maumee, en construcció a la New London Ship and Engine Company, a Groton, Connecticut

Primera Guerra Mundial

L'estiu de 1913, Nimitz (que parlava alemany amb fluïdesa) va estudiar motors a les plantes de motors dièsel Maschinenfabrik-Augsburg-Nürnberg (M.A.N.) a Nuremberg, Alemanya, i Gant, Bèlgica. En tornar a la drassana naval de Nova York, va esdevenir oficial executiu i d'enginyeria del Maumee en la seva posada en servei el 23 d'octubre de 1916.

Després que els Estats Units declaressin la guerra a Alemanya l'abril de 1917, Nimitz va ser el cap d'enginyers del Maumee mentre el vaixell servia com a vaixell d'abastiment de combustible per al primer esquadró de destructors de l'Armada dels Estats Units que va creuar l'Atlàntic per participar en la guerra. Sota la seva supervisió, el Maumee va dur a terme els primers abastiments de combustible en marxa. El 10 d'agost de 1917, Nimitz es va convertir en ajudant del contraalmirall Samuel S. Robison, comandant de la Força de Submarins de la Flota Atlàntica dels Estats Units (ComSubLant).

El 6 de febrer de 1918, Nimitz va ser nomenat cap d'estat major i se li va atorgar una carta d'encomi per servei meritori com a cap d'estat major del COMSUBLANT. El 16 de setembre, es va presentar a l'oficina del Cap d'Operacions Navals, i el 25 d'octubre se li va assignar un càrrec addicional com a membre sènior de la Junta de Disseny de Submarins.

Període d'entreguerres

De maig de 1919 a juny de 1920, Nimitz va servir com a oficial executiu del cuirassat South Carolina. Després va comandar el creuer Chicago amb tasques addicionals al comandament de la Divisió de Submarins 14, amb base a Pearl Harbor, Hawaii. Nimitz, assistit per quatre suboficials en cap, va supervisar la construcció de la Base de Submarins de Pearl Harbor en un terreny triangular i cobert de vegetació a la unió de Southeast Loch i Quarry Loch, i va servir com a primer oficial al comandament de la base. Durant aquesta missió, també va dur a terme una investigació sobre l'incident de navegació de l'R-14. La gestió de Nimitz de l'acció disciplinària després de la investigació es va considerar un model de justícia imparcial, consolidant la seva reputació com a líder sòlid i capaç. En tornar al continent l'estiu de 1922, Nimitz va estudiar al Naval War College de Newport, Rhode Island.

Visita d'inspecció a la Unitat ROTC Naval de la U.C. Berkeley el 1927. ADM Louis R. de Steiguer, comandant en cap de la Flota de Batalla; William Wallace Campbell, president de la UC Berkeley; RADM Harris Laning, cap d'estat major de la Flota de Batalla; COR Robert O. Van Horn, Unitat ROTC de l'Exèrcit; CAPT William D. Puleston, cap d'estat major adjunt de la Flota de Batalla; CAPT Chester Nimitz, Unitat ROTC Naval

El juny de 1923, Nimitz va esdevenir ajudant i subcap de l'estat major del comandant de la flota de batalla i, més tard, del comandant en cap de la flota dels Estats Units. L'agost de 1926, va anar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on va establir una de les primeres unitats del Cos d'Entrenament d'Oficials de la Reserva Naval i va defensar amb èxit l'expansió del programa.

Nimitz va perdre part del seu dit anular de la mà esquerra en un accident amb un motor dièsel, salvant la resta només quan la màquina es va encallar contra el seu anell d'Annapolis.

El juny de 1929, Nimitz va assumir el comandament de la Divisió de Submarins 20. El juny de 1931, va assumir el comandament del destructor Rigel i dels destructors fora de servei a San Diego, Califòrnia. L'octubre de 1933, Nimitz va assumir el comandament del creuer Augusta i es va desplegar a l'Extrem Orient, on al desembre, l'Augusta es va convertir en el vaixell insígnia de la Flota Asiàtica. Mentre estava al comandament de l' Augusta, el seu assessor legal va ser Chesty Puller.

L'abril de 1935, Nimitz va tornar a casa durant tres anys com a subcap de l'Oficina de Navegació, abans de convertir-se en comandant de la Divisió de Creuers 2 de la Força de Batalla. El setembre de 1938, Nimitz va assumir el comandament de la Divisió de Cuirassats 1 de la Força de Batalla. Durant aquest temps, va dur a terme experiments en l'abastiment de grans vaixells en curs, que serien un element clau per a l'èxit de la Marina a la guerra que s'esdevindria. "Es van planejar proves per a la primavera de 1939 [juny de 1939] utilitzant elements de la flota que es van quedar a la costa oest mentre la resta de la flota es trobava al Carib participant en el Problema de la Flota XX. Nimitz havia de romandre a la costa oest a bord del seu vaixell insígnia, l'Arizona. El portaavions Saratoga, els creuers pesants Chester i Vincennes, i el creuer lleuger Trenton també es quedarien enrere. Aquests vaixells, amb les seves escortes i almenys un petrolier, constituirien la Força de Tasques 7. Nimitz, com a oficial superior present, estaria al comandament."

El 15 de juny de 1939, Nimitz va ser nomenat cap de l'Oficina de Navegació. De 1940 a 1941, va exercir com a president del Club de Camp de l'Exèrcit i la Marina, a Arlington, Virgínia.

Segona Guerra Mundial

L'almirall Chester W. Nimitz (esquerra) imposa la Creu de la Marina a Doris "Dorie" Miller en una cerimònia a bord de l'USS Enterprise el maig de 1942

Nimitz amb oficials a Henderson Field, Guadalcanal, 30 de setembre de 1942

La rendició del Japó a bord de l'USS Missouri a la badia de Tòquio el setembre de 1945: l'almirall de flota Chester Nimitz, representant dels Estats Units, signa l'instrument de rendició.

Deu dies després de l'atac a Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941, el contraalmirall Nimitz va ser seleccionat pel president Franklin D. Roosevelt com a comandant en cap de la Flota del Pacífic dels Estats Units (CINCPACFLT). Nimitz va sortir immediatament de Washington cap a Hawaii i va assumir el comandament en una cerimònia a la coberta superior del submarí Grayling. Va ser ascendit al rang d'almirall, amb efecte a partir del 31 de desembre de 1941, en assumir el comandament. La cerimònia de canvi de comandament normalment hauria tingut lloc a bord d'un cuirassat, però tots els cuirassats de Pearl Harbor havien estat enfonsats o danyats durant l'atac. En assumir el comandament en el període més crític de la guerra al Pacífic, l'almirall Nimitz va organitzar les seves forces per aturar l'avanç japonès, malgrat l'escassetat de vaixells, avions i subministraments. Nimitz tenia un avantatge significatiu, ja que els Estats Units havien desxifrat el codi diplomàtic japonès i havien fet progressos en el codi naval JN-25. Els japonesos havien mantingut el silenci per ràdio abans de l'atac a Pearl Harbor, tot i que els esdeveniments avançaven tan ràpidament que havien de confiar en missatges de ràdio codificats que no s'adonaven que es llegien a Hawaii.

El 24 de març de 1942, els recentment formats Caps d'Estat Major Conjunts dels Estats Units i el Regne Unit van emetre una directiva que designava el teatre del Pacífic com a zona de responsabilitat estratègica estatunidenca. Sis dies després, l'Estat Major Conjunt dels Estats Units (JCS) va dividir el teatre en tres zones: les Àrees de l'oceà Pacífic, l'Àrea del Pacífic Sud-oest (comandat pel general Douglas MacArthur) i l'Àrea del Pacífic Sud-est. El JCS va designar Nimitz com a "Comandant en Cap de les Àrees de l'oceà Pacífic", amb control operatiu sobre totes les unitats aliades (aèries, terrestres i marítimes) d'aquella zona.

Nimitz, a Hawaii, i el seu superior, l'almirall Ernest King, el cap d'operacions navals, a Washington, van rebutjar el pla del general Douglas MacArthur d'avançar sobre el Japó a través de Nova Guinea, les Filipines i Formosa. En canvi, van proposar un pla de salt d'illa en illa que els permetria evitar la major part de la força japonesa al Pacífic Central fins que arribessin a Okinawa. El president Roosevelt va fer un compromís, donant tant a MacArthur com a Nimitz els seus propis teatres d'operacions. Els dos teatres del Pacífic van ser els afavorits, per a consternació dels generals George Marshall i Dwight Eisenhower, que van afavorir una estratègia d'Alemanya primer. King i Nimitz van proporcionar a MacArthur algunes forces navals però van conservar la majoria dels portaavions. Tanmateix, quan va arribar el moment de planificar una invasió del Japó, a MacArthur se li va donar el comandament general.

Nimitz es va enfrontar a forces japoneses superiors en les accions defensives crucials de les batalles del Mar del Corall i de Midway. La batalla del Mar del Corall, tot i que va ser una pèrdua en termes de danys totals patits, s'ha descrit com l'èxit estratègic de repel·lir una aparent invasió japonesa de Port Moresby, a l'illa de Nova Guinea. Dos portaavions japonesos van ser temporalment retirats de combat a la batalla, cosa que privaria els japonesos de la seva utilitat en l'operació Midway que va seguir poc després. L'equip d'intel•ligència de la Marina va raonar que els japonesos atacarien Midway, de manera que Nimitz va traslladar totes les seves forces disponibles a la defensa. Les greus pèrdues de portaavions japonesos a Midway van afectar l'equilibri del poder aeri naval durant la resta de 1942 i van ser crucials per neutralitzar les amenaces ofensives japoneses al Pacífic Sud. Els enfrontaments navals durant la batalla de Guadalcanal van deixar ambdues forces greument esgotades. Tanmateix, amb l'avantatge aliat en el poder aeri terrestre, els resultats van ser suficients per assegurar Guadalcanal. Els Estats Units i les forces aliades van emprendre llavors la neutralització de les amenaces ofensives japoneses restants amb la campanya de les Illes Salomó i la campanya de Nova Guinea, mentre desenvolupaven capacitats per a les principals accions de la flota. El 1943, Midway es va convertir en una base avançada de submarins, cosa que va millorar considerablement les capacitats dels Estats Units contra els vaixells japonesos.

Pel que fa al combat, el 1943 va ser un any relativament tranquil, però va resultar decisiu, ja que Nimitz va obtenir el material i la mà d'obra necessaris per llançar importants ofensives de flota per destruir el poder japonès a la regió del Pacífic central. Aquesta campanya va començar amb la campanya de les Illes Gilbert i Marshall del novembre de 1943 al febrer de 1944, seguida de la destrucció de la base estratègica japonesa a la llacuna de Truk i la campanya de les Marianes que va posar la terra natal japonesa a l'abast de nous bombarders estratègics. Les forces de Nimitz van infligir una derrota decisiva a la flota japonesa a la batalla del Mar de les Filipines (19-20 de juny de 1944), que va permetre la captura de Saipan, Guam i Tinian. Les seves Forces de Flota van aïllar els bastions enemics a les Illes Carolines centrals i orientals i van assegurar en ràpida successió Peleliu, Angaur i Ulithi. A les Filipines, els seus vaixells van destruir gran part del poder naval japonès restant a la batalla del golf de Leyte, que va durar del 24 al 26 d'octubre de 1944. Amb la pèrdua de les Filipines, les rutes de subministrament d'energia del Japó des d'Indonèsia van ser amenaçades directament, cosa que va paralitzar el seu esforç bèl·lic.

El president Harry Truman condecorant l'almirall Nimitz amb una Estrella d'Or el 5 d'octubre de 1945

Per una llei del Congrés, aprovada el 14 de desembre de 1944, es va establir el rang d'almirall de la flota, el rang més alt de la Marina. L'endemà, el president Franklin Roosevelt va nomenar Nimitz per a aquest rang. Nimitz va jurar aquest càrrec el 19 de desembre El gener de 1945, Nimitz va traslladar el quarter general de la Flota del Pacífic de Pearl Harbor a Guam durant la resta de la guerra. L'esposa de Nimitz va romandre als Estats Units continentals durant la guerra i no es va unir al seu marit a Hawaii ni a Guam. El 1945, les forces de Nimitz van llançar assalts amfibis reeixits a Iwo Jima i Okinawa i els seus portaavions van atacar les aigües nacionals del Japó. A més, Nimitz també va organitzar que la Força Aèria de l'Exèrcit minés els ports i les vies navegables japonesos per aire amb B-29 Superfortresses en una missió reeixida anomenada Operació Inanició, que va interrompre greument la logística japonesa.

Tropes marxant en cerimònies en honor de Nimitz

El 2 de setembre de 1945, Nimitz va signar com a representant dels Estats Units quan el Japó es va rendir formalment a bord de l'USS Missouri a la badia de Tòquio. El 5 d'octubre de 1945, que havia estat designat oficialment com a "Dia de Nimitz" a Washington, DC, Nimitz va rebre personalment una segona Estrella d'Or per la tercera concessió de la Medalla del Servei Distingit a la Marina pel president Harry S. Truman "pel seu servei excepcionalment meritori com a Comandant en Cap de la Flota del Pacífic dels Estats Units i les Àrees de l'oceà Pacífic, des del juny de 1944 fins a l'agost de 1945".

Postguerra

Nimitz a Washington, DC el 1945

El 26 de novembre de 1945, el Senat dels Estats Units va confirmar el nomenament de Nimitz com a Cap d'Operacions Navals (CNO), i el 15 de desembre va rellevar l'Almirall de la Flota Ernest J. King. Nimitz havia assegurat al president que estava disposat a servir com a CNO durant un mandat de dos anys, però no més. Nimitz va abordar la difícil tasca de reduir la marina més poderosa del món a una fracció de la seva força en temps de guerra, alhora que establia i supervisava flotes actives i de reserva amb la força i la preparació necessàries per donar suport a la política nacional.

Per al judici de postguerra del Gran Almirall alemany Karl Dönitz als Judicis de Nuremberg el 1946, Nimitz va presentar una declaració jurada en suport de la pràctica de la guerra submarina sense restriccions, una pràctica que ell mateix havia emprat durant tota la guerra al Pacífic. Aquesta prova és àmpliament reconeguda com una de les raons per les quals Dönitz va ser condemnat a només 10 anys de presó.

Nimitz va aprovar un rumb completament nou per al futur de la Marina dels Estats Units donant suport a la proposta del llavors capità Hyman G. Rickover d'eludir la cadena de comandament el 1947 per construir l'USS Nautilus, el primer vaixell de propulsió nuclear del món. Com es pot assenyalar en una exposició al Museu Nimitz de Fredericksburg, Texas: "El llegat més gran de Nimitz com a CNO és possiblement el seu suport a l'esforç de l'almirall Hyman Rickover per convertir la flota de submarins de propulsió dièsel a nuclear".

Servei inactiu com a almirall de flota

Festa de comiat del secretari de la Marina John L. Sullivan per a l'almirall de flota USN (CNO) i el general AA Vandegrift, USMC (CMC), en la seva jubilació (desembre de 1947)

Nimitz es va retirar del càrrec com a CNO el 15 de desembre de 1947 i va rebre una tercera Estrella d'Or per a la seva Medalla al Servei Distingit de la Marina. Tanmateix, com que el rang d'Almirall de la Flota és un nomenament vitalici, va romandre en servei actiu la resta de la seva vida, amb sou i beneficis complets. Nimitz i la seva dona, Catherine, es van traslladar a Berkeley, Califòrnia. Després de patir una greu caiguda el 1964, ell i Catherine es van traslladar a les casernes de la Marina dels Estats Units a l'illa de Yerba Buena, a la badia de San Francisco.

A San Francisco, Nimitz va servir en el càrrec, principalment cerimonial, com a ajudant especial del Secretari de la Marina a la Frontera Marítima Occidental. Va treballar per ajudar a restaurar la bona voluntat amb el Japó després de la Segona Guerra Mundial ajudant a recaptar fons per a la restauració del cuirassat Mikasa de la Marina Imperial Japonesa, el vaixell insígnia de l'almirall Heihachiro Togo a la batalla de Tsushima el 1905.

De 1949 a 1953, Nimitz va exercir com a administrador del plebiscit nomenat per l'ONU per a Jammu i Caixmir . El seu càrrec proposat com a administrador va ser acceptat pel Pakistan però rebutjat per l'Índia .

Nimitz es va convertir en membre del Bohemian Club de San Francisco. El 1948, va patrocinar un sopar bohemi en honor del general de l'exèrcit dels Estats Units Mark Clark, conegut per les seves campanyes al nord d'Àfrica i Itàlia.

Nimitz va exercir com a regent de la Universitat de Califòrnia de 1948 a 1956, on anteriorment havia estat professor de ciències navals per al programa del Cos d'Entrenament d'Oficials de la Reserva Naval. Nimitz va ser homenatjat el 17 d'octubre de 1964 per la Universitat de Califòrnia el Dia de Nimitz.

Vida personal

Nimitz tal com apareix a la National Portrait Gallery de Washington, DC

Nimitz es va casar amb Catherine Vance Freeman (22 de març de 1892 - 1 de febrer de 1979) el 9 d'abril de 1913 a Wollaston, Massachusetts. Van tenir quatre fills junts: Catherine Vance "Kate", Chester William "Chet" Jr., Anna Elizabeth "Nancy" i Mary Manson.

Kate es va graduar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, el 1934, va esdevenir bibliotecària musical a la Biblioteca Pública de Washington DC, i es va casar amb el comandant de la Marina dels Estats Units James Thomas Lay (1909–2001), de St. Clair, Missouri, a la suite de Chester i Catherine a l'Hotel Fairfax de Washington, DC, el 9 de març de 1945. Havia conegut Lay l'estiu de 1934 mentre visitava els seus pares al sud-est asiàtic.

Chet es va graduar a l'Acadèmia Naval dels Estats Units el 1936 i va servir com a submarí a la Marina fins a la seva jubilació el 1957, assolint el rang (després de la jubilació) de contraalmirall; va exercir com a president de PerkinElmer de 1969 a 1980.

Nancy va ser experta en economia soviètica a la RAND Corporation des del 1952 fins a la seva jubilació a la dècada del 1980.

Mary es va unir a les Germanes Dominicanes de San Rafael, treballant a la Universitat Dominicana de Califòrnia. Va ensenyar biologia durant 16 anys i va ser degana acadèmica durant 11 anys, presidenta en funcions durant un any i vicepresidenta d'investigació institucional durant 13 anys abans de convertir-se en la coordinadora de preparació per a emergències de la universitat. Va ocupar aquest càrrec fins a la seva mort, a causa d'un càncer, el 27 de febrer de 2006.

Nimitz també era maçó.

Nimitz procurà no beneficiar-se mai de la guerra, rebutjant fins i tot escriure la seva autobiografia (entre altres lucratives ofertes), car creia que no s'havia de treure benefici d'un fet que provocà la mort de milers d'estatunidencs. També rebutjà una oferta per treballar com a constructor de motors dièsel, que li atorgava uns emoluments 8 vegades majors que la seva jubilació naval, però ho rebutjà perquè havia de rebutjar al seu càrrec d'Almirall de la Flota. El 17 d'octubre de 1964 va ser honorat a la universitat amb el "Dia de Nimitz".

Mort

Làpida de la tomba de Nimitz al Cementiri Nacional Golden Gate de San Bruno

A la fi de 1965, Nimitz va patir un ictus, complicat per una pneumònia. El gener de 1966, va deixar l'Hospital Naval dels Estats Units (Oak Knoll) a Oakland per tornar a casa seva, a les seves casernes navals. Nimitz hi va morir el vespre del 20 de febrer, a Quarters One, a l'illa de Yerba Buena, a la badia de San Francisco, quatre dies abans del seu 81è aniversari. Es va celebrar el funeral, el 24 de febrer, que hauria estat el seu 81è aniversari, a la capella de l'adjacent base naval Treasure Island, i Nimitz va ser enterrat amb tots els honors militars al cementiri nacional Golden Gate de San Bruno. Jeu al costat de la seva dona i els seus amics de tota la vida, l'almirall Raymond A. Spruance, l'almirall Richmond K. Turner i l'almirall Charles A. Lockwood, i les seves esposes, segons un acord de tots.

Dates de promoció

Guardiamarina – gener de 1905

Alferes - 7 de gener de 1907

Tinent - 31 de gener de 1910

Tinent comandant - 29 d'agost de 1916

Comandant - 1 de febrer de 1918

Capità - 2 de juny de 1927

Contraalmirall - 23 de juny de 1938

Almirall - 31 de desembre de 1941

Almirall de la Flota - 19 de desembre de 1944 (temporal); 13 de maig de 1946 (rang permanent)

Condecoracions

	Insígnia de la Guerra Submarina
	Medalla del Servei Distingit a la Marina amb 3 estrelles d'or
	Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit
	Medalla per Salvar Vides de Plata
	Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial amb Estrella de Lloança del Secretari de la Marina
	Medalla del Servei de Defensa Americana
	Medalla de la Campanya Asiàtica-Pacífica
	Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
	Medalla del Servei a la Defensa Nacional amb 1 estrella de servei
	Gran Creu de l'Orde del Bany (Regne Unit)
	Gran oficial de la Legió d'Honor (França)
	Gran Creu de Cavaller amb Espases de l'Orde d'Orange-Nassau (Països Baixos)
	Gran Creu de l'Orde de Jordi I (Grècia)
	Gran Cordó de Pao Ting de Classe Especial (Xina)
	Creu del Mèrit Militar de 1a classe (Guatemala)
	Gran Creu de l'Orde de Carlos Manuel de Cespedes (Cuba)
	Orde de l'Alliberador San Martín (Argentina)
	Estrella de 1a classe de l'Orde d'Abdon Calderon (Ecuador)
	Gran Creu de l'Orde de la Corona amb Palma (Bèlgica)
	Gran Creu de Cavaller de l'Orde Militar d'Itàlia
	Orde del Mèrit Naval (Brasil)
	Medalla al Valor (Filipines)
	Creu de Guerra amb Palma (Bèlgica)
	Estrella del Pacífic (Regne Unit)
	Medalla de l'Alliberament amb una estrella de servei (Filipines)

Memorials i llegat

USS Nimitz al mar prop de Victoria, Columbia Britànica

A més de l'honor d'un segell postal de 50¢ de la sèrie dels Grans Americans dels Estats Units, les següents institucions i llocs han estat nomenats en honor de Nimitz:

• USS Nimitz, el primer de la seva classe de deu superportaavions nuclears, que va ser posat en servei el 1975 i continua en servei.
• Nimitz Foundation, establerta el 1970, que finança el Museu Nacional de la Guerra del Pacífic i el Museu de l'Almirall Nimitz, Fredericksburg, Texas
• L'autopista Nimitz (Interestatal 880): des d'Oakland fins a San Jose, Califòrnia, a la zona de la badia de San Francisco
• Glacera Nimitz a l'Antàrtida pel seu servei durant l'Operació Highjump com a CNO
• Camp Nimitz, un campament de reclutes construït el 1955 al Centre d'Entrenament Naval de San Diego
• Carretera Nimitz – Ruta 92 de Hawaii situada a Honolulu, Hawaii, a prop de l'aeroport internacional Daniel K. Inouye
• The Nimitz Library, la biblioteca principal de l'Acadèmia Naval dels Estats Units, Annapolis, Maryland
• La ciutat de Nimitz al comtat de Summers, Virgínia Occidental
• El cim de Guam, on Chester Nimitz va traslladar el seu quarter general de la Flota del Pacífic i on resideix l'actual comandant de les Forces Navals Marianes dels Estats Units (ComNavMar), s'anomena Nimitz Hill.
• Nimitz Park, una zona recreativa situada a United States Fleet Activities Sasebo, Japó
• La porta principal de Pearl Harbor s'anomena Porta de Nimitz
• Fanfara de l'almirall Nimitz composta per John Steven Lasher (2014)
• Marxa de l'almirall Nimitz composta per John Steven Lasher (2014)
• Nimitz Hall és la caserna de l'Escola de Candidats a Oficials de l'Estació Naval de Newport, a Newport, Rhode Island. El quarter va ser inaugurat el 15 de març de 2013.
• L'estàtua de l'almirall de flota Chester W. Nimitz, encarregada per l'Ordre Naval dels Estats Units, està situada prop de la proa del memorial USS Missouri a Ford Island, davant del memorial USS Arizona. L'estàtua va ser inaugurada el 2 de setembre de 2013.

Representacions als mitjans de comunicació

• A la pel·lícula bèl·lica de 1965 In Harm's Way, l'actor Henry Fonda interpreta el personatge "CINCPAC II", que probablement està basat en Nimitz.
• A la pel·lícula bèl·lica de 1976 Midway, Nimitz és interpretat per l'actor Henry Fonda.
• A la pel·lícula bèl·lica de 1977 MacArthur, Nimitz és interpretat per l'actor Addison Powell.
• A la pel·lícula bèl·lica Midway, del 2019, Nimitz és interpretat per l'actor Woody Harrelson.
• A Sid Meier's Civilization VI, els jugadors poden reclutar Nimitz com a Gran Almirall.

Bibliografia

• Borneman, Walter R. The Admirals: Nimitz, Halsey, Leahy and King – The Five-Star Admirals Who Won the War at Sea. New York: Little, Brown and Company, 2012. ISBN 978-0-316-09784-0. 
• Johnston & Hedman. A Good and Favorable Wind: The Unusual Story of a Submarine Under Sail and its Cautionary Lessons for the Modern Navy. Ann Arbor: Nimble Books LLC, 2022. ISBN 978-1-60888-200-7. 
• Lilly, Michael A., Capt., USN (Ret), Nimitz at Ease, Stairway Press, 2019. ISBN 1949267261.
• "Some Thoughts to Live By", Chester W. Nimitz with Andrew Hamilton, ISBN 0-686-24072-3, reprinted from Boys' Life, 1966.
• Potter, E. B. Nimitz. Annapolis: Naval Institute Press, 1976. ISBN 978-0-87021-492-9.
• Potter, E. B., and Chester W. Nimitz. Sea Power. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall, 1960. ISBN 0-13-796870-1.
• Toll, Ian W. Pacific Crucible: War at Sea in the Pacific, 1941–1942. New York: W. W. Norton, 2011. 
• Toll, Ian W. The Conquering Tide: War in the Pacific Islands, 1942–1944. New York: W. W. Norton, 2015. 
• Toll, Ian W. Twilight of the Gods: War in the Western Pacific, 1944–1945. New York: W. W. Norton, 2020. 

Bibliografia addicional

• Harris, Brayton. Admiral Nimitz: The Commander of the Pacific Ocean Theater. St. Martin's Press, 2012. ISBN 978-0230107656. 
• Hoyt, Edwin Palmer. How They Won the War in the Pacific: Nimitz and His Admirals. Weybright and Talley, 1970. 
• Knortz, James A. "The Strategic Leadership of Admiral Chester W. Nimitz" Arxivat 27 July 2020 a Wayback Machine.. (Army War College Carlisle Barracks, 2012).
• Moore, Jeffrey M. Spies for Nimitz: Joint Military Intelligence in the Pacific War. Naval Institute Press, 2004. ISBN 1591144884. 
• Stone, Christopher B. "Fleet Admiral Chester W. Nimitz: Leadership Forged Through Adversity" (PhD dissertation, University of Nebraska-Lincoln, 2018) Excerpt.
• Symonds, Craig. Nimitz at War: Command Leadership from Pearl Harbor to Tokyo Bay. New York, NY: Oxford University Press, 2022. ISBN 978-0190062361.
• Wildenberg, Thomas. "Chester Nimitz and the development of fueling at sea". Naval War College Review 46.4 (1993): 52–62.
• 1944 interview with Admiral Nimitz from Yank.

Enllaços externs

• Mark J. Denger. «Fleet Admiral Chester W. Nimitz, A Five Star Submariner». Californians and the Military. California State Military Museum. Arxivat de l'original el 13 October 2003. [Consulta: 3 desembre 2003].
• «Fleet Admiral Chester William Nimitz». Frequently Asked Questions. Naval Historical Center, Department of the Navy. Arxivat de l'original el 4 June 2009. [Consulta: 10 maig 2007].
• National Museum of the Pacific War
• Nimitz State Historic Site in Fredericksburg, Texas
• "The Navy's Part in the World War". (26 November 1945). A speech by Nimitz from the Commonwealth Club of California Records at the Hoover Institution Archives.
• El curtmetratge Big Picture: The Admiral Chester Nimitz Story es pot trobar en descàrrega lliure a Internet Archive.
• Guide to the Chester W. Nimitz Papers, 1941–1966 MS 236 held by Special Collections & Archives, Nimitz Library at the United States Naval Academy

Precedit per: William S. Pye	Comandant en cap de la Flota del Pacífic 1941–1945	Succeït per: Raymond A. Spruance
Precedit per: Ernest J. King	Cap d'Operacions Navals 1945–1947	Succeït per: Louis E. Denfeld
Precedit per: William Hood Simpson	Portada de la revista Time 26 de febrer de 1945	Succeït per: Abd-al-Aziz ibn Saüd