Vés al contingut

Caraciformes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Characiformes)
Infotaula d'ésser viuCaraciformes
Characiformes Modifica el valor a Wikidata

Hyphessobrycon bentosi Modifica el valor a Wikidata
Període
Juràssic - present[1][2][3]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCharaciformes Modifica el valor a Wikidata
Goodrich, 1909 Characiformes Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Leporinus fasciatus
Leporinus obtusidens

Els caraciformes (Characiformes) són un ordre de peixos actinopterigis, el qual inclou les ben conegudes piranyes.

Morfologia

[modifica]

Hàbitat

[modifica]

Viuen en rius i llacs.[7]

Distribució geogràfica

[modifica]

Hom els troba a Àfrica (al voltant de 200 espècies) i a Amèrica (amb més de 1.200 espècies des de Texas fins a l'Amèrica del Sud).[8]

Famílies

[modifica]

Evolució

[modifica]

Els caraciformes probablement es van originar i diversificar al supercontinent de Gondwana occidental, format pels territoris de les actuals Àfrica i Amèrica del Sud, durant el Cretaci, tot i que els fòssils d'aquesta època són poc coneguts.[14] Durant el Cretaci s'estava obrint la fractura entre Amèrica del Sud i Àfrica que donaria lloc a l'oceà Atlàntic, cosa que podria explicar el contrast en la diversitat de caraciformes entre tots dos continents. La seva baixa diversitat a Àfrica podria explicar per què hi coexisteixen amb algunes famílies primitives de peixos, com els poliptèrids, i amb els cipriniformes, mentre que aquests grups són absents d'Amèrica del Sud, on la competència amb els caraciformes podria haver-ne provocat l'extinció.[15] Els caraciformes no es van estendre per Àfrica amb prou antelació per arribar també al pont continental entre Àfrica i Àsia.[15] Com a molt aviat, podrien haver arribat a Amèrica Central a la darreria del Miocè.[15]

Els fòssils de caraciformes més antics provenen de dipòsits d'aigua dolça del Cretaci superior, concretament del Turonià de l'Uzbekistan (Formació de Bissekty) i del Santonià d'Hongria.[16][17] Altres dents fòssils daten del Cenomanià del Marroc, però s'ha suggerit que podrien pertànyer a ginglimodis primitius.[18] Anteriorment es considerava que el caraciforme més antic era Santanichthys, del Cretaci inferior, de l'edat de l'Albià, del Brasil. Aquest tàxon presumptament marí s'havia utilitzat com a indici d'un possible origen marí dels caraciformes.[19] Tanmateix, estudis més recents indiquen que Santanichthys probablement és un otofisi basal, més que no pas un caraciforme. De manera semblant, es considera que Salminops, d'Espanya, i Sorbinicharax, d'Itàlia, que també s'havien interpretat com a possibles caraciformes marins, no presenten afinitats amb els caraciformes i són teleostis de posició indeterminada. Per tant, no hi ha suport paleontològic per a un origen marí dels caraciformes.[20][21] Dos altres presumptes caràcids europeus de l'Eocè, Prohydrocyon Piton, 1938 i Procharacinus Piton, 1938, de França, no tenen aparell de Weber i molt probablement no són caraciformes; podrien estar relacionats amb l'enigmàtic Thaumaturus.[22][23]

Eurocharax Gaudant, 1980 es coneix a partir d'un exemplar amb l'esquelet completament articulat de l'Oligocè de França i sembla que correspon a un tàxon d'estuari, tot i que cal revisar-ne la posició filogenètica.[24][22]

Tàxons fòssils

[modifica]
Lignobrycon ligniticus, un caraciforme fòssil de l'Oligocè del Brasil.

Un tret singular és que els fòssils de caraciformes del Cretaci superior es troben força més al nord que la seva distribució actual. Es coneixen dents de caraciformes indeterminats del Santonià d'Hongria i del Maastrichtià de França, grosses i amb diverses cúspides, que recorden les dels alèstids africans.[17] Així mateix, es coneixen dos gèneres de caraciformes d'aigua dolça del Campanià, Primuluchara i Eotexachara, a Amèrica del Nord. Primuluchara tenia una distribució molt àmplia a Laramídia, des de Texas fins al sud del Canadà (Formació de Dinosaur Park). És probable que les condicions més càlides del Cretaci superior permetessin als primers caraciformes estendre's més al nord que en l'actualitat, amb caraciformes africans que colonitzaren Europa i caraciformes sud-americans que colonitzaren Amèrica del Nord. Els primers caraciformes podrien haver tingut un cert grau de tolerància a la salinitat, que hauria permès aquestes colonitzacions.[25] Dins de la seva distribució actual, diverses famílies actuals de caraciformes sud-americans tenen els primers registres al Maastrichtià de Bolívia, amb dents aïllades i elements esquelètics atribuïbles als acestrorrínquids, els caràcids i els serrasàlmids.[18] Sembla que els caraciformes van habitar Europa fins al Paleogen, ja que es coneixen dents fòssils que recorden les d'Alestes de l'Eocè inferior d'Espanya.[31]

Filogènia

[modifica]

A continuació es presenta una filogènia dels caraciformes vivents basada en Betancur-Rodriguez et al. (2017)[32] i en Nelson, Grande i Wilson (2016). Els clades africans s'indiquen amb Af.[14]

Characiformes
Citharinoidei

Distichodontidae Günther 1864 Af

Citarínids Günther 1864 Af



Characoidei
Crenuchales

Crenúquids Günther 1864 sensu Froese i Pauly 2001
Erythrinales
Alestioidea

Hepsetidae Hubbs 1939 Af

Alèstids Cockerell 1910 Af
Erythrinoidea

Tarumaniidae de Pinna i altres, 2017

Eritrínids Valenciennes 1847




Serrasalmoidea

Serrasàlmids Bleeker 1859




Cinodòntids Eigenmann 1903



Hemiodòntids Bleeker 1859




Anastomoidea

Parodòntids Eigenmann 1910


Proquilodòntids Eigenmann 1909




Quilodòntids Eigenmann 1903

Curimàtids Gill 1858





Anostòmids Günther 1864 sensu Nelson 1994







Characales
Lebiasinoidea

Ctenolúcids Schultz 1944

Lebiasínids Gill 1889
Chalceoidea

Chalceidae Fowler 1958
Iguanodectoidea

Iguanodectidae Eigenmann 1909

Acestrorrínquids Eigenmann 1912



Characoidea


Triportheidae Fowler 1940




Bryconidae Eigenmann 1912



Gasteropelècids Bleeker 1859





Caràcids Latreille 1825 sensu Buckup 1998









Observacions

[modifica]

Algunes de les seues espècies són populars com peixos d'aquari pels seus colors llampants i d'altres són un important recurs alimentari per a les comunitats humanes que viuen a les ribes dels grans rius tropicals d'Àfrica i Amèrica.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319. ISBN 0-471-25031-7
  2. ↑ Carroll, R. 1988. Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York. 698 p.
  3. ↑ Colbert, E. i M. Morales 1991. Evolution of the vertebrates. John Wiley Liss and Son Inc., Nova York. 470 p.
  4. ↑ BioLib (anglès)
  5. 1 2 «Characiformes (Order)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2014. [Consulta: 12 juny 2009].
  6. ↑ FishBase (anglès)
  7. ↑ www-museum.unl.edu Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ Tree of Life (anglès)
  9. ↑ «AQUATAB.NET». Arxivat de l'original el 2009-04-18. [Consulta: 12 juny 2009].
  10. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  11. ↑ Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)
  12. ↑ IUCN (anglès)
  13. ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
  14. 1 2 Nelson, Joseph S.; Grande, Terry C.; Wilson, Mark V. H.. Fishes of the World. 5a. Hoboken: John Wiley and Sons, 2016. DOI 10.1002/9781119174844. ISBN 978-1-118-34233-6.
  15. 1 2 3 Briggs, John C. «The biogeography of otophysan fishes (Ostariophysi: Otophysi): a new appraisal» (PDF). Journal of Biogeography, 32, 2, 2005, p. 287–294. S2CID 84010604; Accés per subscripció. Bibcode: 2005JBiog..32..287B. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2004.01170.x.
  16. ↑ Brinkman, Donald B.; Kundrát, Martin; Ward, David J.; Murray, Alison M.; Aimbetov, Izzet K.; Van Loon, Lisa L.; Banerjee, Neil R. «Fish Faunas from the Bissekty Formation (Turonian), Uzbekistan: Insights into biogeographic connectivity and climate-driven Faunal Turnover». Cretaceous Research, 179, 01-02-2026, p. article 106252. Bibcode: 2026CrRes.17906252B. DOI: 10.1016/j.cretres.2025.106252. ISSN: 0195-6671.
  17. 1 2 Szabó, Márton; Ősi, Attila «The continental fish fauna of the Late Cretaceous (Santonian) Iharkút locality (Bakony Mountains, Hungary)» (en anglès). Central European Geology, 60, 2, 01-09-2017, p. 230–287. hdl:10831/67493. Bibcode: 2017CEJGl..60..230S. DOI: 10.1556/24.60.2017.009. ISSN: 1789-3348.
  18. 1 2 Near, Thomas J.; Thacker, Christine E. «Phylogenetic Classification of Living and Fossil Ray-Finned Fishes (Actinopterygii)». Bulletin of the Peabody Museum of Natural History, 65, 1, 18-04-2024, p. 101. Bibcode: 2024BPMNH..65..101N. DOI: 10.3374/014.065.0101. ISSN: 0079-032X.
  19. ↑ Filleul, Arnaud; John G. Maisey «Redescription of Santanichthys diasii (Otophysi, Characiformes) from the Albian of the Santana Formation and comments on its implications for Otophysan relationships». American Museum Novitates, 3455, 28-10-2004, p. 1–22. S2CID 85575649; hdl:2246/2765. DOI: 10.1206/0003-0082(2004)455<0001:ROSDOC>2.0.CO;2.
  20. ↑ Capobianco, Alessio; Friedman, Matt «Vicariance and dispersal in southern hemisphere freshwater fish clades: a palaeontological perspective» (en anglès). Biological Reviews, 94, 2, 2019, p. 662–699. hdl:2027.42/148368; Accés per subscripció. Bibcode: 2019BioRv..94..662C. DOI: 10.1111/brv.12473. ISSN: 1464-7931. PMID: 30338909.
  21. ↑ Mayrinck, Diogo; Brito, Paulo M.; Meunier, François J.; Alvarado-Ortega, Jesus; Otero, Olga «†Sorbinicharax verraesi: An unexpected case of a benthic fish outside Acanthomorpha in the Upper Cretaceous of the Tethyan Sea» (en anglès). PLOS ONE, 12, 8, 28-08-2017, p. article e0183879. Bibcode: 2017PLoSO..1283879M. DOI: 10.1371/journal.pone.0183879. ISSN: 1932-6203. PMC: 5573274. PMID: 28846739.
  22. 1 2 Cavender, T. M.. «The fossil record of the Cyprinidae». A: Winfield, Ian J.; Nelson, Joseph S.. Cyprinid Fishes: Systematics, biology and exploitation (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 1991, p. 34–54. DOI 10.1007/978-94-011-3092-9_2. Accés per subscripció. ISBN 978-94-011-3092-9 [Consulta: 24 abril 2025].
  23. ↑ Novacek, Michael J.; Marshall, Larry G. «Early Biogeographic History of Ostariophysan Fishes». Copeia, 1976, 1, 1976, p. 1–12. DOI: 10.2307/1443767. ISSN: 0045-8511. JSTOR: 1443767.
  24. ↑ Gaudant, Jean «Eurocharax Tourainei nov. gen., nov. sp. (poisson teleosteen, Ostariophysi): Nouveau Characidae fossile des «Calcaires a Bythinies du Var» (en francès). Geobios, 13, 5, 01-01-1980, p. 683–703. Accés per subscripció. Bibcode: 1980Geobi..13..683G. DOI: 10.1016/S0016-6995(80)80051-9. ISSN: 0016-6995.
  25. 1 2 3 Wick, Steven L. «New early Campanian characiform fishes (Otophysi: Characiformes) from West Texas support a South American origin for known Late Cretaceous characiforms from North America». Cretaceous Research, 128, 01-12-2021, p. article 104993. Enllaç alternatiu; Accés per subscripció. Bibcode: 2021CrRes.12804993W. DOI: 10.1016/j.cretres.2021.104993. ISSN: 0195-6671.
  26. ↑ Murray, Alison M. «A new Eocene citharinoid fish (Ostariophysi: Characiformes) from Tanzania». Journal of Vertebrate Paleontology, 23, 3, 12-09-2003, p. 501–507. Accés per subscripció. Bibcode: 2003JVPal..23..501M. DOI: 10.1671/1854. ISSN: 0272-4634.
  27. ↑ Gayet, Mireille; Jégu, Michel; Bocquentin, Jean; Negri, Francisco R. «New characoids from the Upper Cretaceous and Paleocene of Bolivia and the Mio-Pliocene of Brazil: phylogenetic position and paleobiogeographic implications». Journal of Vertebrate Paleontology, 23, 1, 11-04-2003, p. 28–46. Accés per subscripció. DOI: 10.1671/0272-4634(2003)23[28:NCFTUC]2.0.CO;2. ISSN: 0272-4634.
  28. ↑ Terán, Guillermo E; Benitez, Mauricio F; Mirande, J Marcos «Opening the Trojan horse: phylogeny of Astyanax, two new genera and resurrection of Psalidodon (Teleostei: Characidae)». Zoological Journal of the Linnean Society, 11-04-2020, p. article zlaa019. hdl:11336/142828. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlaa019. ISSN: 0024-4082.
  29. ↑ Weiss, Fernanda E.; Malabarba, Maria Claudia; Malabarba, Luiz R. «A new stem fossil characid (Teleostei: Ostariophysi) from the Eocene-Oligocene of southeastern Brazil» (en anglès). Neotropical Ichthyology, 12, 2, 2014, p. 439–450. DOI: 10.1590/1982-0224-20140072. ISSN: 1679-6225.
  30. ↑ Weiss, Fernanda E.; Malabarba, Luiz R.; Malabarba, Maria Claudia «Phylogenetic relationships of Paleotetra, a new characiform fish (Ostariophysi) with two new species from the Eocene-Oligocene of south-eastern Brazil». Journal of Systematic Palaeontology, 10, 1, 01-03-2012, p. 73–86. Accés per subscripció. Bibcode: 2012JSPal..10...73W. DOI: 10.1080/14772019.2011.565082. ISSN: 1477-2019.
  31. ↑ Zarzuelo, Antonio de la Peña «Characid Teeth from the Lower Eocene of the Ager Basin (Lérida, Spain): Paleobiogeographical Comments». Copeia, 1996, 3, 1996, p. 746–750. DOI: 10.2307/1447544. ISSN: 0045-8511. JSTOR: 1447544.
  32. ↑ Betancur-Rodriguez, Ricardo; Edward O. Wiley; Gloria Arratia; Arturo Acero; Nicolas Bailly; Masaki Miya; Guillaume Lecointre; Guillermo Ortí «Phylogenetic classification of bony fishes». BMC Evolutionary Biology, 17, 1, 2017, p. article 162. Bibcode: 2017BMCEE..17..162B. DOI: 10.1186/s12862-017-0958-3. PMC: 5501477. PMID: 28683774.

Bibliografia

[modifica]
  • Greenwood, P. H., D. E. Rosen, S. H. Weitzman, i G. S. Myers. 1966. Phyletic studies of teleostean fishes, with a provisional classification of living forms. Bulletin of the American Museum of Natural History 131:339-354.
  • Lundberg, J. G. 1993. African-South American freshwater fish clades and continental drift: problems with a paradigm, p. 156-199. A Biological relationships between Africa and South America. P. Goldblatt (eds.). Yale University Press, New Haven, Estats Units.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Caraciformes&oldid=38941809»