Vés al contingut

Bonne de Pons d'Heudicourt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBonne de Pons d'Heudicourt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bonne de Pons Modifica el valor a Wikidata
1641 Modifica el valor a Wikidata
Poitou (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1709 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódama de companyia, cortesana Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse de Pons (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMichel Sublet Modifica el valor a Wikidata
ParellaLluís XIV de França Modifica el valor a Wikidata
FillsArmand-Gaston Sublet d'Heudicourt
 () Michel Sublet Modifica el valor a Wikidata

Bonne de Pons, marquesa d'Heudicourt (Poitou, 1641 - Versalles, 24 de gener de 1709),[1] va ser una de les amants de Lluís XIV (1665), també coneguda com a Madame d'Heudicourt, o la "Gran Lloba", un nom derivat del títol del seu marit, "Gran Caçador de Llops de França". Nascuda protestant,[2] com Madame de Maintenon, es va convertir al catolicisme per no desanimar els pretendents catòlics elegibles.

Biografia

[modifica]

Família

[modifica]

D'una família prominent de Saintonge, descendent de Renaud VI de Pons, Bonne de Pons era filla de Pons de Pons, baró de Bourg-Charente, cavaller de la cambra del rei, i d'Elisabeth de Puyrigaud. És neboda[3] del mariscal d'Albret, cosí de Madame de Montespan i Marie-Anne de La Trémoille, i amiga de Madame de Maintenon.

La seva germana gran, Élisabeth de Pons, nascuda cap al 1636, es va casar amb François Amanieu d'Albret, comte de Miossens.[2]

Favor

[modifica]

Cridada a la cort del jove Lluís XIV gràcies al mariscal d'Albret i al mecenatge del germà del rei, Felip, duc d'Orleans, es va convertir en dama d'honor de la reina Maria Teresa. El 1661, es va convertir breument en l'amant del rei, més o menys al mateix temps que Louise de La Vallière.[4] Segons Françoise de Motteville, les "maneres una mica massa lliures" de Bonne de Pons van disgustar a la reina mare, Anna d'Àustria, que va demanar que s'avisés la jove.[5] La dona del mariscal du Plessis es va afanyar a portar-la de tornada a París, utilitzant el pretext de la malaltia del mariscal.

Bonne de Pons va descobrir l'engany a París i només es va atrevir a confessar-ho a Françoise d'Aubigné, la futura Madame de Maintenon. Quan va tornar a la cort, el rei havia escollit Louise de La Vallière com a amant. Bonne de Pons va participar en diversos ballets a la cort i va continuar freqüentant l'Hôtel d'Albret.[2] El 1666, es va casar amb el marquès d'Heudicourt, Michel Sublet, Gran Caçador de França,[6] guanyant-se així el sobrenom de "Grande Louve" (Gran Lloba). D'aquest matrimoni van néixer quatre fills: Louise Sublet (nascuda el 1668),[7] Michel Sublet, Pons Auguste Sublet (nascut el 1676)[8] i Armand-Gaston Sublet.

El secret i la desgràcia

[modifica]
El château d'Heudicourt on va viure madame d'Heudicourt[9].

Va intercedir davant de Madame Scarron, la futura Madame de Maintenon, perquè la persuadís que es convertís en institutriu dels fills il·legítims del rei i de Madame de Montespan.[10] Per dissimular millor la situació, l'única filla de Madame d'Heudicourt, la jove Louise Sublet, també va ser confiada a la seva cura.[11] Els va acompanyar en els seus viatges a la cort, fins al punt de ser confosa "de vegades amb la germana dels petits prínceps, de vegades amb la seva cosina".[12]

El 1671, va caure en desgràcia per haver revelat imprudentment en les seves cartes al marquès de Béthune l'afer entre el rei i Madame de Montespan i l'existència dels seus fills ocults,[6] així com per comentaris calumniosos sobre el mariscal d'Albret i Madame Scarron.[13][14] Es va retirar al castell d'Heudicourt.[15]

El retorn al favor

[modifica]

El desembre de 1673, va tornar a la cort per "tolerància", un retorn facilitat per l'afecte del rei per la seva filla[16] i per la influència de Madame de Maintenon, aleshores amiga del rei, que va romandre agraïda a l'amiga que havia estat la font del seu favor.[6] En tornar, inicialment va estar sota la protecció de Madame de Montespan, i després de la caiguda d'aquesta última, es va convertir en la protegida de Madame de Maintenon.

Va morir el matí del 24 de gener de 1709, a causa d'uns "fluxos al pit" que havien aparegut uns dies abans.[1] Madame de Maintenon era al seu costat.[17]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 de Courcillon de Dangeau, Philippe. Journal du marquis de Dangeau (en francès). XII. Paris: Firmin Didot frères, 1854-1860, p. 314 [Consulta: 9 març 2024].
  2. 1 2 3 Revillout, Charles. Mme d'Heudicourt et Mme de Maintenon, par M. Ch. Revillout (en francès). Montpellier: impr. de Boehm et fils, 1872 [Consulta: 9 març 2024].
  3. ↑ També va ser la seva amant poc després de Françoise d'Aubigné, i això abans de convertir-se en l'amant del rei.
  4. ↑ Gétreau, Florence; Michel, Frédéric «Sébastien Le Camus et Marthe Haincque de Saint-Jean: un portrait historié à l'identité retrouvée, un cercle parisien esquissé» (en francès). Imago Musicae, XXX, 20-12-2018, p. 105 [Consulta: 9 abril 2024].
  5. ↑ de Motteville, Françoise. Mémoires pour servir à l'histoire d'Anne d'Autriche - épouse de Louis XIII, roi de France / par madame de Motteville, une de ses favorites (en francès). Amsterdam: F. Changuion, 1723, p. 217-218.
  6. 1 2 3 Lanoë, Frédérique; Vaysse, Élodie. «L’iconographie de Mme de Maintenon». A: « Toute la cour était étonnée » : Madame de Maintenon ou l’ambition politique au féminin (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2022, p. 151–162 (Histoire). ISBN 978-2-7535-8731-1 [Consulta: 3 març 2024].
  7. ↑ «Montgon (Louise Sublet d'Heudicourt, demoiselle d'Heudicourt, comtesse puis marquise de)». Prosocour. [Consulta: 22 març 2025].
  8. ↑ Benjamin Ringot. «Heudicourt (Pons Auguste Sublet, marquis d') (1676-11/04/1742), grand louvetier de France (1718-1736)» (en francès). [Consulta: 22 març 2025].
  9. ↑ Fournier, Mariam. «Dans le Vexin normand, le parc du château d’Heudicourt vaut le détour» (en francès). Paris-Normandie. [Consulta: 28 desembre 2020].
  10. ↑ Roederer, Pierre-Louis. Mémoire pour servir à l'histoire de la Société polie en France / par P.-L. Roederer,... (en francès), 1835 [Consulta: 9 abril 2024].
  11. ↑ Guillaume, Marie-Joëlle. «Madame de Maintenon. Celle qui murmurait à l’oreille du Roi-Soleil». A: Le Grand Siècle au féminin - Femmes de foi, de culture et de gouvernement. Paris: Perrin, 2022-04-07, p. 298-324. ISBN 978-2-262-08622-0 [Consulta: 3 març 2024].
  12. ↑ Madame de Maintenon; Louis-Simon Auger Lettres de Mme de Maintenon. précédées de sa vie (en francès). I. París: L. Collin, 1806, p. 14 [Consulta: 9 abril 2024].
  13. ↑ Madame de Maintenon; Théophile Lavallée (notes et commentaires) Correspondance générale de madame de Maintenon. précédée d'une étude sur les lettres de Mme de Maintenon (en francès). I. París: Charpentier, 1865-1866, p. 154 [Consulta: 9 abril 2024].
  14. ↑ Avigdor, Eva «Madame de Maintenon vue par Madame de Sévigné». Albineana, Cahiers d'Aubigné, 10, 1, 1999, p. 123–132. DOI: 10.3406/albin.1999.1406 [Consulta: 9 abril 2024].
  15. ↑ de Caylus, Marthe-Marguerite. Souvenirs de Madame de Caylus, suivis de quelques-unes de ses lettres. Nouvelle édition, précédée d'une notice biographique et littéraire, par M. Auger... et des notes de Voltaire (en francès). París: Chaumerot jeune, 1823, p. 155 [Consulta: 9 abril 2024].
  16. ↑ Madame de Sévigné Lettres (en francès). Hachette, 1862, p. 353.
  17. ↑ Louis de Rouvroy de Saint-Simon. Mémoires du duc de Saint-Simon (en francès). VII. París: Hachette, 1856, p. 56-58.