El casalot
(en) Bleak House  | |
|---|---|
.png) | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Charles Dickens |
| Llengua | anglès |
| Il·lustrador | Hablot Knight Browne |
| Artista de la coberta | Hablot Knight Browne |
| Publicació | Anglaterra, 1853 |
| Creació | 1852 |
| Editorial | Chapman & Hall |
| Gènere | ficció detectivesca |
| Lloc de la narració | Anglaterra |
| Sèrie | |
   | |
El casalot (Bleak House en l'edició original en anglès) és la novena novel·la de Charles Dickens, publicada en vint episodis entre març de 1852 i setembre de 1853 i posteriorment reunida en un sol volum. És considerada un dels cims indiscutibles de la novel·la europea del segle xix.[1] Va ser traduït al català per Xavier Pàmies el 2010.[2]
La novel·la despulla amb mestria la complexitat de la vida dins la societat victoriana. Amb una particular combinació de tragèdia i sàtira, en aquesta novel·la Dickens transcendeix la crítica a la ineficàcia del sistema judicial anglès per assolir la major agudesa en el seu retrat dels contrasts de la societat del seu moment.[3] Com en tota la seva obra, Dickens hi dona veu als sectors més desfavorits de la societat[4] en contrast amb les classes benestants.
Argument
[modifica]L'irresolt litigi judicial Jarndyce vs Jarndyce ha consumit més de cent mil lliures i les parts del plet, llunyans descendents dels litigants inicials, fins i tot ja desconeixen els motius del procés. Tan espès com la boira que envolta amb persistència el morós Tribunal de la Cancelleria.[5] Aquest cas condiciona la vida dels orfes Ada, Richard i Esther, els quals compten com a tutor amb l'honrat John Jarndyce, propietari de l'edifici conegut com «El Casalot».[6] En paral·lel hi ha una trama de detectius per esbrinar els orígens d'Esther, filla il·legítima.
Personatges
[modifica]Hi ha una multitud de personatges i tots s'acaben relacionant al final de la trama tot i que semblin inconnexos al principi. L'enorme varietat de caràcters (57) mostra membres de totes les classes socials. La majoria estan vistos des d'un punt de vista maniqueu, ja que són model de virtut o dolents, tret d'algunes excepcions.
- Implicats directes en el plet
- Esther Summerson: protagonista i una de les narradores. Neix com a filla il·legítima i és criada per una tia que no l'estima. És adoptada per John Jarndyce (qui li proposa matrimoni però després acaba resignant-se a un rol paternal) i es descobreix que és la filla de Lady Dedlock. Esther destaca pel caràcter treballador, el seu agraïment i la seva bondat per ajudar tots els qui es troba en el camí. Ha estat comparada amb Jane Eyre per la seva evolució professional i personal[7]
- John Jarndyce: destaca pel seu caràcter bonhomiós, usa els seus diners per a beneficiar el seu proïsme. Té un caràcter malenconiós per culpa del plet però la seva voluntat d'allunyar-se'n li permet ser feliç i construir una família, ja que actua com a pare adoptiu d'Esther, Ada i Richard.
- Lady Ledlock: orgullosa aristòcrata que amaga el seu secret passat sota un vel d'indiferència i menyspreu però que aprecia realment el seu marit i intenta no sacrificar el seu honor. Acaba morint de manera tràgica, perquè fuig quan creu que es desvetlla la seva història però és perdonada pel seu espòs.
- Richard: jove que acaba engolit pel plet i mor consumit i penedit d'haver-se allunya del seu tutor. Estima Ada i respecta Esther com una germana gran i és descrit com un jove espontani, afectuós però de caràcter inconstant, un defecte que li impedeix conservar una feina i així tenir un futur estable.
- Ada: cosina de John, criada com si fos filla seva i d'Esther, qui la considera el seu àngel. El seu amor per Richard no li impedeix ser fidel al seu tutor.
- Sir Leicester: espòs de Lady Ledlock, representa la vella aristocràcia que es resisteix als canvis socials o a la barreja de classes. Resideix a la seva mansió envoltat dels seus cosins que el visiten ocasionalment.
- Mr Tulkinghorn: advocat al servei dels Ledlock que vol desemmascarar el secret de la filla de Lady Ledlock i no dubta a subornar i amenaçar els humils per a aconseguir-ho. El seu poder es basa en el coneixement del costat fosc dels poderosos. Acaba assassinat.
- Miss Flite: una vella excèntrica que assisteix a diari als tribunals esperant sentència.
- Guppy: passant de Kenge, proposa matrimoni a Esther i intenta treure benefici de les cartes de Howdon on es revela la seva autèntica identitat.
- Mr Vholes: Advocat que atreu Richard i el fa embogir, només es mou per a aconseguir més diners
- Kenge: Advocat veterà que només vol allargar al màxim el plet.
- Gridley: primera víctima mortal del plet de la novel·la[8]
- Secundaris positius
- Mr Snagsby: paperer poruc totalment sotmès a la seva gelosa dona, sense voler descobreix la història de Jo i precipita l'entrada de Mr Tulkinghorn
- Inspector Bucket: és el primer detectiu de la novel·la anglesa contemporània, s'ha vist com un precedent de Sherlock Holmes.[9]
- George: soldat arruïnat que resulta ser company de Howdon i fill de Rouncewall, amb qui es reconcilia
- Caddy: filla de Mrs Jellyby, pot convertir-se en bona esposa gràcies als ensenyaments de l'Esther, qui es converteix en la seva millor amiga
- Jo: nen del carrer qui veu la mort de Howdon i la visita en secret a la seva tomba de Lady Dedlock, fet que descobreix el secret. És amenaçat per diversos personatges fins que mor espantat i malalt dota la protecció de George. Contagia de manera involuntària la verola a Esther.
- Allan Woodcourt: metge que s'enamora de l'Esther i acaben casats després que John renunciï a ella
- Nemo - Capità Howdon: amagat sota el pseudònim de Nemo i com a copista de Snagbsy, Howdon era l'antic amant de Lady Ledlock i company del George. Mor en la misèria i unes cartes seves permeten esbrinar la seva autèntica identitat. Diversos personatges conspiren per adquirir aquestes cartes.
- Charley: filla d'un prestador de Skimpole que mor i deixa tres nens petits. Com a germana gran, ha de treballar durament, entre diverses feina a casa dels Smalweed, els quals la maltracten, fins que em John la nomena donzella personal de l'Esther. Representa l'arquetip de nen pobre però bo de Dickens, present per exemple a Oliver Twist i que també encarna en Jo.[10]
- Prince Turveydrop: jove mestre de ball que s'enamora de la Caddy i s'hi acaba casant. Representa la perseverança de les classes baixes per pujar a base de treball
- Rouncewell: majordoma dels Ledlock, fidel al seu cognom i últim suport de Sir Leicester. És la mare de dos fills, George i un obrer que acaba prosperant al sector del metall. El fill d'aquest es casa amb l'aprenenta de la majordoma, Rosa.
- Els Bagnet: Família amiga de George, el pare va ser company seu a l'exèrcit i l'esposa lidera sempre el que cal fer. Salven el George quan és falsament acusat de l'assassinat de l'advocat i la senyora Bagnet troba la seva mare.
- Secundaris negatius
- Skimpole: és un home que es fa passa per ingenu i poc materialista per treure diners a tothom i escapar de la justícia. És un desagraït que no dubta a trair els qui l'envolten i es justifica afirmant que no coneix el concepte de responsabilitat. És descrit com a oposat absolut de l'Esther.
- Krook: un vell propietari que té com a llogaters Nemo i la senyoreta Flite. Borratxo i acaparador, és ell qui troba les cartes de Howdon i desencadena la trama de detectius. Mor per combustió espontània quan en Guppy i un company intenten apropar-s'hi per saber-ne més.
- Família Smalweed: representen el prototip dels avars. Collen en George i l'amenacen amb denúncies i diuen ser els hereus de Krook, sense que mai quedi clar si és real o no, per poder accedir als seus documents i revendre'ls.
- Mrs Jellyby: filantropa mare de la Charley i altres fills a qui descuida totalment per entregar-se a la causa africana i l'aparença pública de la caritat,
- Senyor Turveydrop: pare de Prince, diu estar emparentat amb la reialesa i pretén que se'l mantingui per això sense treballar
- Hortense: antiga donzella de Lady Ledlock, colèrica i venjativa assassina l'advocat i intenta inculpar la seva antiga mestressa. Malgrat que es demostra que és innocent, la dona mor en la seva fugida.
- Predicador Chadband: casat amb l'antiga criada de la tia de l'Esther, és un fals devot, la cara religiosa de la hipocresia i en aquest sentit anàleg a Mrs Jellyby. Intenta catequitzar el pobre Jo sense voler ajudar-lo realment.
Estil
[modifica]Dickens alterna dos narradors: Esther narra en primera persona i en passat mentre que un segon narrador omniscient relata en present els fets amb un to humorístic i crític. Aquesta alternança s'ha vist com un defecte[11] com una virtut, justament pel contrast de visions. Cal destacar que, malgrat que diverses obres es basen en el relat autobiogràfic, Esther és l'única narradora femenina en primera persona de l'autor.
A les nombroses descripcions, basades en personificacions, apareixen símbols com el fang i la boira, que evidencien el caràcter corrupte de l'entorn de Londres, que no té pietat amb els pobres. Abunden les cites, tant de Shakespeare, de cançons populars com de la Bíblia. Igualment les cases tenen un paper important com a extensió de la psicologia dels personatges (i d'aquí el contrast entre el títol i l'alegria que porta Esther a la casa), tal com passava a la novel·la gòtica.[12]
Referents reals
[modifica]L'atac de Dickens contra el sistema judicial anglès es basa en part en la seua experiència com a empleat de lleis. La seua representació dura del procedir lent i antiquat de la Cancelleria dona veu a l'àmplia frustració amb el sistema, i sovint es considera un ajut al fet que, en acabant, es reformara en la dècada de 1870. Dickens escriu al mateix moment que la Cancelleria és reformada, les seues referències a institucions abolides al 1842 i 1852 fa pensar que l'obra en realitat l'escrigué abans del 1842. De tota manera, es podria discutir si aquesta datació és consistent amb alguns dels temes de la novel·la.[13] La filantròpica senyora Jellyby, que es preocupa de projectes llunyans mentre oblida les tasques amb la seua família, és una crítica a les activistes feministes com Caroline Chisholm.[14] Molta gent opina que l'«infantil» però clarament immoral personatge d'Harold Skimpole és un retrat de Leigh Hunt, però Dickens sempre ho negà.[15] El senyor Bouythorn, amic del senyor Jarndyce, s'inspira en l'escriptor Walter Savage Landor.[16] Buckett deu basar-se en l'inspector Charles Frederick Field del llavors recentment creat Departament de Detectius de Scotland Yard.
Adaptacions
[modifica]La novel·la es va adaptar al teatre ja al segle XIX i s'ha representat diverses vegades des d'aleshores. També s'ha versionat al cinema en 1920 i en una versió radiada el 1998. La BBC ha produït diverses adaptacions televisives en format minisèrie. La seva dificultat, per la multitud de trames entrecreuades, ha fet que sigui menys adaptada que altres obres de Dickens, tot i ser considerada una de les seves millors obres, o segons Harold Bloom, la millor.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «Best Books of the 19th Century (1706 books)». [Consulta: 26 juny 2025].
- ↑ Dickens, Charles; Pàmies, Xavier (trad.). El casalot (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Grup Planeta, 2010, p. 1120. ISBN 978-84-9710-133-2.
- ↑ Fàbrega Sala, Ramon. «El Casalot, Charles Dickens». Quadern Vermell, 04-04-2020. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Borges, Sergi «El Casalot (‘Bleak House’) de Charles Dickens». VilaWeb, 27 juliol 2012.
- ↑ Joan, Solà i Cortassa «El Casalot - Charles Dickens». Eines, Estiu 2009, p. 168-169.
- ↑ «El Casalot» (en llibres.cat), 2012.
- ↑ Gao, F. (2022). A Comparative Analysis of the Feminist Consciousness of the Heroines in Jane Eyre and Bleak House. International Journal of Social Science and Education Research, 5(2), 485-494.
- ↑ Dunstan, William. "The Real Jarndyce and Jarndyce". The Dickensian 93.441 (Spring 1997): 27.
- ↑ «Ravengate. (2024, 15 de març). How a Bucket shaped detective fiction's greatest traditions». Ravengate. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ University of Sydney. (2012). Oliver Twist, Bleak House, and Our Mutual Friend. Sydney eScholarship Repository.
- ↑ Nabokov, Vladimir (1980). "Bleak House". Lectures on Literature. New York: Harcourt Brace Jovanovich. pp. 100–102. ISBN 0-15-149599-8.
- ↑ Greenall, Lily. "Bleak House." LitCharts LLC, August 20, 2019. Retrieved August 14, 2026. [https://www.litcharts.com/lit/bleak-house[.
- ↑ Pagès i Jordà, Vicenç. «El Casalot - Charles Dickens» p. 1-3.
- ↑ Lohrli, Anne. «Caroline Chisholm». Dickens Journals Online. Universitu of Toronto Press, 1973. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Dart, Gregory «Cockneyism» (en anglès). London Review of Books, 25, 24, 18-12-2003.
- ↑ Lohrli, Anne. «Walter Savage Landor». Dickens Journals Online. University of Toronto Press, 1973. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Bloom, Harold (1995). The Western Canon: The Books and School of the Ages. New York: Riverhead Books.
Bibliografia
[modifica]- Bleak House (facsímil en línia) (en anglès). Londres: Chapman & Hall, p. 705.
- Dickens, Charles; Pàmies, Xavier (trad.). El casalot (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Grup Planeta, 2010, p. 1120. ISBN 978-84-9710-133-2.
